Observar, llegir, escriure

Canvi climàtic, crítica literària, ciència, consciència social, des del Camp de Túria.

14 de setembre de 2020
0 comentaris

“Estiu que dura, tardor assegura”. Un resum de l’oratge de l’estiu climàtic del 2020 des del Camp de Túria.

Diu el refrany que “Estiu que dura, tardor assegura”, és a dir, que a un estiu sec com ha estat l’actual li seguiria una tardor plujosa.

El comiat d’agost d’enguany al meu observatori em portava cirrus amb formes tan boniques com aquestes.

És evident que, tenint en compte el caràcter cíclic dels moviments de les masses d’aire i que el front polar –que separa les fredes al nord de les càlides al sud– se’ns acosta a la tardor, si com en aquest any no tinguéssem la sort que ens visitassen prou masses fredes a l’estiu –sobretot a partir de la segona quinzena d’agost–, semblaria més probable que ho fessen més tard, abans o després de l’entrada de la tardor astronòmica; però el nostre clima mediterrani és força punyeter, perquè es troba a sotavent de la circulació general de l’aire a l’hemisferi nord -que va d’oest a est- i per això mateix plou poc –només si el vent canvia a l’est, mentre tenim fred en altura– i ho fa amb una distribució irregular de difícil predicció, per la variabilitat de la dinàmica atmosfèrica regional.

Els estius de l’era de l’escalfament global antropogènic en què vivim –l’Antropocè– són com més va més càlids, secs i duradors que els d’abans, quan es crearen aquests refranys populars, però no sempre han estat seguits per tardors plujoses, si bé aquestes han estat majoritàries al meu observatori. En efecte, des que tinc dades (del 1998 al 2020), dels 13 estius més secs del normal que tinc registrats, 8 han estat seguits de tardors més plujoses del normal front a 5 de més seques del normal, és a dir, un 62 % a favor del refrany front a un 38 % en contra.

Un any més –i per molts anys!– el sol guaitava per la serra Calderona (Camp de Túria) durant el solstici d’estiu.

Quant a aquest 2020 de la Covid-19, també l’estació més càlida i seca de l’any ho ha sigut encara més que allò esperat. Hi he seguit constatant la pujada termomètrica estiuenca, tant en les mínimes com en les màximes diàries, on, per exemple, he detectat un augment d’un 50 % de dies amb màximes superiors als 32º C en els darrers 12 anys (de mitjana, hem passat d’uns 13 dies del 2009 als 19 actuals). Les dades calculades del darrer estiu climàtic (trimestre en què la temperatura és la més alta de l’any) assenyalen una estació de mitjana més càlida del normal (agafe com a patró la mitjana de dades de la sèrie del 1971 al 2000 a l’aeroport de Manises, corregida per la diferència d’altitud entre observatoris), una pluja acumulada un terç inferior a l’esperada (segons el patró citat abans) i una força del vent prou ajustada a la mitjana del meu observatori (12 anys de dades), amb una direcció dominant de llevant, l’habitual en aquests mesos de l’estiu, pel domini del règim de brises o marinades a les comarques a prop de la Mediterrània. En podeu veure les dades concretes al quadre-resum adjunt.

Quan a l’històric de dades anuals de l’estiu climàtic de què dispose (12 anys per a la temperatura i 23 per a la pluja) en el meu observatori d’aficionat, situat al terme de Bétera (Camp de Túria), i que podeu veure en forma de gràfica a les imatges adjuntes, s’observa que, amb petites oscil·lacions, la temperatura mitjana segueix una tendència ascendent (línia verda de la recta de regressió, que indicaria un augment d’uns 0,4º C en 12 anys), que a hores d’ara se situaria al voltant d’1,2º C per damunt del patró (línia fosca discontínua); mentre que la pluja total recollida, amb la lògica major irregularitat de les oscil·lacions, manté una evolució descendent (línia fúcsia de la recta de regressió, que indicaria una pèrdua d’uns 20 mm en 23 anys), que actualment se situaria al voltant d’uns 10 mm per davall del patró (línia fosca discontínua). Hem de tenir en compte que, malgrat la relativa proximitat entre observatoris, el patró que he triat (observatori de l’aeroport de Manises, situat a 10 km del meu observatori) és una referència aproximada i podria no ajustar-se bé a les característiques climàtiques de l’indret de mesura.

Si voleu saber-ne més, podeu consultar les dades més significatives de cada mes als apunts corresponents que he publicat en aquest mateix blog.

Pel que fa a les previsions meteorològiques per a aquesta tardor climàtica que ara comença, segons AEMet, a la península Ibèrica les temperatures mitjanes continuaran superiors a les normals i les precipitacions inferiors al patró (on agafen el període de referència 1981-2010, 10 anys posterior al que jo considere en les meues conclusions i, doncs, més càlid i sec de partida).

Salut i bona DANA, que faça realitat la dita: “Pluja de tardor, pluja de saó”.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.