Observar, llegir, escriure
Canvi climàtic, crítica literària, ciència, consciència social, des del Camp de Túria.
Em presente
QUI SÓC:
Sóc de l’Horta de València, de l’any 55 del segle passat, de pares agricultors. Pare immigrant de segona generació, valencianoparlant, i mare valenciana autòctona i orgullosa de la seua llengua i cultura, en contra de la persecució d’aquells anys.
Com tothom a l’època, a la infantesa i a la adolescència vaig ser “educastrat” a l’escola franquista nacionalcatòlica.
La universitat fou l’inici del meu alliberament personal i la que em donà la formació i el gust per la ciència. De vegades pense que la meua estima pel mètode científic nasqué com a antídot front a l’obscurantisme i la manipulació de la realitat per part de tot tipus de poder autoritari sense autoritat merescuda. Sóc llicenciat en Ciències Químiques per la Universitat de València.
El estudis de postgrau em donaren una formació més específica i la possibilitat de guanyar-me la vida. Sóc diplomat en Tecnologia dels Aliments pel I.A.T.A. de València (C.S.I.C.) i professionalment he treballat com a tecnòleg d’aliments fins al 2019, any en què em vaig jubilar.
Per la gran estima que he sentit sempre per la nostra llengua, encomanada per ma mare, finalitzats els estudis superiors, vaig seguir cursos de llengua catalana al Centre Carles Salvador i a l’ICE de la Universitat de València, fins al grau superior.
Sóc afeccionat a la lectura, la meteorologia i les ciències anomenades “pures” en general, sense oblidar la lingüística i la filologia, evidentment.
M’agrada passejar per la natura no gaire domesticada però segura. Endevinareu que no sóc massa esportista.
Per a viure no m’agrada la ciutat, la seua contaminació ambiental (sorolls, olors, llums); per això visc des de fa més de vint anys a una casa unifamiliar envoltat de natura a la comarca del Camp de Túria, que estime com si fos la meua de naixença.
Escriure ho faig tothora al treball. A més, faig fitxes del llibres que llig i resums de dades meteorològiques de la meua estació d’afeccionat.
Sóc un homínid aprenent d’humà. Aprendre és un dels meus gaudis favorits. M’agrada escoltar més que no parlar.
EL NOM I LES MEUES INTENCIONS EN AQUEST BLOG:
El nom que he triat per el bloc/ blog respon al fet que sóc aficionat a la meterorologia (de fet, tinc un observatori meteorològic automàtic connectat a la xarxa) i potser perquè reflecteix millor el meu tarannà científic.
No sé la continuïtat que podré donar a aquestes ratlles, però no vull desaprofitar l’avinentesa que m’ofereix VilaWeb.
La meua intenció inicial és escriure tocant a llibres, meteorologia i ciència en general, que és el que més m’agrada; però no puc bandejar res a priori. De fet, ja em roden pel cap algunes reflexions que no tenen res a veure amb això.
Us demane que sigueu comprensius amb els “discursos” que us puga abocar i també si no puc acomplir les meues intencions. No cal que us recorde que la vida és allò que ens passa mentre fem altres plans.
Espere que allò que escriuré d’ara endavant tindrà algun interès per algú de vosaltres. En qualsevol cas, m’ho pense passar d’allò més bé fent-ho.
I el més important: Carpe diem! Que gaudiu d’aquest dia!
m´EN ALEGRE MOLT DE LLEGIR EL TEU ARTICLE LINKAT A VILAWEB DE LES SENYES D´IDENTITAT DE VALENCIA I LA BARBARITAT VALENCIANA, COM A GIRONI D´ESQUERRES SEMPRE US HE ADMIRAT VALENCIANS D´ESQUERRES PERQUE SOU A TERRITORI HOSTIL, GOVERNATS PER EL PP, BE LA TERRA NO ES HOSTIL HO SON ELS TOTXOS DE MARINA D´OR I D´ALTRES TXAPUSSES DEL BOOM DEL TOTXO.
Un plaer de llegir-te, ho seguiré fent!
Hola, he arribat al teu blog de retruc, buscant informació sobre la migranya he anat a parar al teu post sobre migranya. Jo fa temps que l’he, gairebé, suprimit de la meva vida gràcies al Dr Goicoechea. Vaig estar un any de baixa per culpa de la migranya, en aquell moment vaig iniciar una recerca per terra mar i aire per posar remei al meu MAL,. Tot el que anava trobant ho posava al meu blog, que et deixo aquí per si mai et fa gràcia fer-hi un cop d’ull.
https://mcolloli.wordpress.com/tag/neurociencia-3/ .
També tinc una pag de facebook on hi penjo notícies, articles etc sobre la migranya, avui, hi he enllaçat el teu article.
Hola, Mercè! Moltes gràcies per la informació. Segur que et llegiré. La meua migranya ha minvat força des que em vaig jubilar, fa un parell d’anys; però no prou i, doncs, és una qüestió que m’interessa bastant; com, per altra banda, qualsevol altra de caire científic. Una abraçada des del Camp de Túria.
Bon dia! M’agradaria contactar amb tu. Gràcies!
Molt agraït, una sorpresa. No havia llegit fins ara el teu text. Abraçada.