Observar, llegir, escriure

“El vent d’octubre els ocells porta, de la Cerdanya o de Mallorca”. El vent de tramuntana, mestral o gregal, que acostuma a bufar fresquet a l’octubre, pot venir acompanyat d’oronetes, xitxarres, falcies, rossinyols, pit-roigs…, ocells migradors tardorals que fan via damunt nostre, viatjant des del nord d’Europa fins al nord o el sud del Sàhara –i a l’inrevés durant la primavera–, per cercar millors condicions climàtiques, que els permeten alimentar-se i aparellar-se millor. La península Ibèrica i en concret la seua àrea mediterrània és una zona preferent de pas d’aquests moviments aviars. Aquestes aus acostumen a volar en grup, en bandades o esbarts en forma de punta de fletxa o semblant, la visió dels quals ens deixa bocabadats. Els podem veure quan va acurtant el dia i comencen a baixar les temperatures; cosa que fa anys s’esdevenia a partir de l’octubre (“Quan l’octubre va a la fi, els ocells d’hivern són ací”). Tanmateix l’escalfament global que patim està canviant les destinacions i els ritmes migratoris, fins al punt que algunes espècies han deixat de fer-ho o ho fan a curta distància, estalviant-se el cost de volar.

Aquest mes d’octubre he vist algun vol d’ocells, però trobe que cada vegada se’n veuen menys. Quan ve el fred –o quan se’n va a la primavera– paga la pena visitar les zones humides del nostre país, desembocadures de rius, albuferes o marjals on, ara camí del sud, fan parada i fonda aquests bells companys alats. Si no fos per l’instint, per la irracionalitat del seu vol, els envejaria, a més del fet de poder volar, perquè volen on volen; perquè van on volen i no han de dependre d’un país ni d’un Estat que els controle i els force a viure com no els agrada; com passa en el nostre, el capteniment brutal del qual hem pogut comprovar aquest octubre. Espere que si més no ho tinguem present quan calga (per exemple, el proper 10N) i no passe el que diu el refrany: “Per l’octubre, moltes històries i males memòries“.

Pel qua fa a la meteorologia d’aquest desè mes de l’any 2019 al racó del Camp de Túria on em trobe, cap novetat d’interès: calor (tret d’una setmana, del 20 al 26, per la visita d’una DANA prou freda), poca pluja (significativa tan sols el 22; perquè la DANA fou poc activa a les comarques valencianes per la manca de vent de mar persistent) i poc de vent (octubre és el més menys ventós de l’any al meu observatori).

Això és el que apuntava al meu diari meteorològic durant la setmana de la DANA: Dilluns, 21, la vall freda que ens visitava en capes mitjanes i altes de la troposfera es mantenia sobre nosaltres, donant-nos una mínima de 10º C i una màxima de 20º C. Dimarts, 22, es tancava sobre si mateixa i formava una DANA de proporcions peninsulars, bellugant-se d’oest a est. Per altra banda en superfície es formava una Baixa prou profunda que avançava cap a nosaltres des d’Algèria. Tot i l’escassa i inconstant presència de vent d’origen marítim, el llarg recorregut de sud a nord de la pertorbació i els fronts associats va deixar-nos, durant la matinada i matí d’aquell dimarts, un total de 18 mm, precipitació diària màxima mensual. Com sempre, la situació fou més extrema cap al sud del país i, hores després, especialment al Principat, on la Baixa es veia reforçada pel vent de llevant i, a les comarques gironines, per l’efecte de la barrera pirenaica. La pràctica absència de vent marítim persistent al País Valencià va salvar-nos d’una situació crítica com la de setembre passat. Els dies següents, amb la bossa freda encara damunt nostre, el fred en fou el protagonista, amb una màxima dimecres, 23, de 19º C i una mínima dijous, 24, de 9º C, temperatura mínima mensual. A partir de divendres, la bossa es retirava cap a l’est i era substituïda per aire més càlid i permetia recuperar de mica en mica les temperatures. En superfície, dominaven les altes pressions amb vent fluix de direcció variable, que a poc a poc anava girant d’oest a est.

Passant a resumir les dades meteorològiques concretes d’aquest octubre, tal com han quedat registrades al meu observatori d’aficionat, situat a la banda més alta del terme de Bétera (Camp de Túria), a un racó de la partida de les Malladetes, anomenat la Conarda, tenim el següent:

A) Els valors mitjans i/ o acumulats:

– Temperatura mitjana = 19,1º C, 1,2º C per damunt de la sèrie normal (1971-2000 a l’aeroport de Manises corregida per la diferència d’altura) per a un mes d’octubre. Un mes més càlid del normal malgrat la setmana freda de la DANA i amb una màxima de 34,8º C el dia 1, la més alta de la sèrie d’11 anys de dades d’octubre de què dispose; valor que també es va registrar el 21/10/2014.

– Pluja recollida = 22,8 mm, un 69 % inferior a la que marca la mitjana de la sèrie normal per a octubre. El balanç pluviomètric anual es manté en negatiu, pujant el dèficit de l’1 que teníem al setembre fins al 14 % d’ara, i, pel que fa a l’any hidrològic 2019-2020, que comença a comptar des de setembre, el balanç ha estat positiu gràcies a les pluges de setembre, però ha restat en un reduït superàvit del 6 %.

– Vent: Intensitat mitjana = 3,5 km/ h, 0,4 km/ h superior a la mitjana d’11 anys de dades recollides al meu observatori en octubre, on és el mes menys ventós de l’any. Direcció dominant de l’oest (WSW en concret), una de les més habituals al meu observatori en octubre (W = 36 %, WSW = 27 %, ENE = 18 %, ESE = 18 %).

B) El quadre resum de dades:

C) Les gràfiques de l’estació automàtica:

Aprofitem les darreres calors de l’any per a gaudir de la natura; perquè “novembre acabat, hivern començat”.