Observar, llegir, escriure

PRECS DE SOLSTICI

Sol, alça el teu vol
perquè ens despulles de calfreds
i ens poses pell de vent migjorn.

Vent, posa l’accent
al meu desig fràgil i vell
perquè s’acoste arran de foc.

Foc, encén el bes
que apaga el dol i el son desert,
i fa la llum al pas del vull.

Llum, penetra el puc,
que pinte el cel del món obscur
d’arc irisat del lliure temps.

Temps, allunya el dol
del quarto fred del pensament
i imanta el bes que acosta el cel.

Cel, enginy d’estels,
estira el temps del nostre son,
que viure més vull
el teu ball etern.

A. P., desembre 2024, Bétera (Camp de Túria).