Observar, llegir, escriure

“Aigua de gener, ompli bótes i graner… i la pica de l’oli també”. La depressió Glòria ha estat la notícia meteorològica més important d’aquest primer mes del 2020 als països catalans; bona per als aficionats al seguiment de l’oratge, en què m’incloc, però dolenta per als damnificats per aquest temporal de vent, aigua i neu. Precipitacions copiosíssimes, ratxes de vent històriques, onades de més de 10 metres d’alçària, una desena llarga de morts, inundacions fora mida, destacant el delta de l’Ebre, que quasi ha desaparegut, el litoral de bona part de la façana mediterrània destrossat, amb immobles inclosos… Un esdeveniment meteorològic certament excepcional, que ja vam viure fa tres anys en dates semblants al d’aquest, però d’efectes no tan devastadors (https://blocs.mesvilaweb.cat/ildecp/?p=271320). Dos geners tardorals en 23 anys de dades, fa pensar-hi.

Amb un episodi com aquest no podem concloure res de segur quant a una possible anomalia climàtica que ho hauria afavorit; tanmateix, al llibre “Climes i temps del País Valencià”, publicat per la Universitat d’Alacant el 2019, climatòlegs valencians ens informaven que, amb les dades a la mà, a les darreres dècades hom està observant, a més d’un increment progressiu de les temperatures, canvis en les variacions estacionals de les precipitacions i en la seua intensificació, que ens estan portant a menys precipitacions de caràcter moderat, però més episodis d’alta intensitat i fora del període tardoral, causats entre d’altres per l’escalfament de les aigües de la Mediterrània.

Aquest episodi es va produir per una combinació de factors, que ens haurien de resultar ben familiars als habitants del nostre país de països: aire fred en altura i vent de mar persistents, topetant contra la nostra orografia muntanyenca ben a prop de la costa. Un vent de gregal d’ampli recorregut marítim, que es va produir per la combinació d’un potent anticicló situat a les Illes Britàniques (que, segons les agències de notícies, hi va assolir un rècord d’alta pressió) i un potent cicló que es va formar entre el sud-est peninsular i les costes africanes (que va merèixer ser batejat com a “Glòria” –un costum, aquest de posar-li nom a les depressions més fortes, que ve de fa pocs anys a imitació dels huracans–), que van crear entre tots dos un llarg “passadís” d’aire força accelerat durant 3 dies que semblaven no tenir fi. L’altre ingredient necessari fou un important embossament d’aire fred, que es va formar damunt nostre a nivells mitjans i alts de la troposfera, en desprendre’s d’una ondulació escanyada del corrent en jet polar i esdevenir una DANA estacionària, que va tardar una setmana a dissipar-se.

Quant a l’evolució de l’oratge durant aquest darrer gener, ací us en deixe les meues observacions:

Setmana 1 (5 dies): Començàvem la dècada dels 20 del segle XXI amb el típic oratge anticiclònic hivernal i una espessa boira que ho amagava tot, per a poc a poc amb l’escalfor diürna desfer-se i deixar un sol radiant, que s’agraïa després de moltes hores de fred humit. [Un bon presagi que desitge s’encomane a la societat en general i als qui la regeixen en el nostre nom –fent bona cosa de trampes, però. Arribarà la democràcia de debò? S’hi atreviran a fer la passa que no han fet fins ara des de la interminable “Transició”?]. La resta de dies es captingueren si fa no fa igual, aconseguint 4 registres de precipitació mínima pel reixiu nocturn. 

Setmana 2: Continuació de l’oratge de la setmana anterior fins divendres, 10, quan se’ns acostava una llengua d’aire fred en altura, mentre que en superfície es reforçava la circulació de llevant i es formava una depressió entre l’est peninsular i el nord d’Àfrica; el resultat de la qual fou tan sols nuvolositat i una curta gregalada; ja que la pluja, que va afectar altres punts del països catalans, ací no ho va fer pas. Cap de setmana anticiclònic, amb circulació d’aire d’origen continental, que feia desplomar-se el fred en altura, fent que diumenge, 12, fos el dia més fred del que portem d’any, oscil·lant el termòmetre entre 2,5 i 14,2º C.                      

Setmana 3: “A mig gener, cada gallina al joquer”. Efectivament, dilluns, 13, amb 1030 hPa i una forta inversió tèrmica, fou encara més fred que diumenge, tot i els vora 16º C de màxima, perquè patírem una mínima d’1,1º C (això a uns 7 m d’alçària, on tinc situada l’estació automàtica; perquè a dos pams de terra el termòmetre s’acostava als 2º C negatius: -1,7º C a les 7:45 h) i també dimarts, quan la temperatura es recuperava una mica i oscil·lava entre els 2 i els 16º C. En les fondalades properes a on jo visc (la part més alta del terme), aquests dies tingueren mínimes sota zero, fins a -5º C; el que, tenint en compte la relativament baixa humitat present, feia preveure alguna gelada perjudicial per al camp. Els dies següents, continuava l’estabilitat i es recuperava la temperatura, per la presència d’aire menys fred en altura i pel canvi de direcció del vent en superfície, que sobretot divendres, 17, s’afermava de llebeig. Les temperatures s’enfilaven al voltant dels 7º C de mínima i els 18º C de màxima. Fou una breu bonança primaveral que es tallava de soca-rel a primeres hores de diumenge, 19, en aprofundir-se una Baixa entre el sud-est peninsular i el nord d’Àfrica (anomenada “Glòria”), que, junt amb l’Alta situada a les Illes Britàniques, empentaven fort i ferm vent de mar cap a nosaltres, mentre que a les capes altes es desprenia i se’ns atansava una bossa d’aire fred que esdevenia DANA; és a dir, es presentava un temporal de vent i pluja que s’anunciava per a tres dies mínim i que semblava una situació típicament tardoral, que no tant hivernal. Aquell primer dia recollia fins a 19 mm i el vent de gregal arribava a ratxes de fins a 75,6 km/ h a la mateixa ratlla de dilluns.

Setmana  4: Dilluns i dimarts ens manteníem en situació tempestuosa estacionària a la Mediterrània ibèrica.  Dilluns, la depressió “Glòria”, situada entre Algèria i nosaltres, encara s’aprofundia més i generava trens de tempestes sense aturador, sobretot a les comarques de més al sud. La gregalada fou fortíssima i persistent, amb un registre màxim al meu observatori de 85,3 km/ h dilluns, 20, a les 15 h UTC. En força indrets se superaven amb escreix els 100 km/ h, les nevades sovintejaven a les comarques més elevades –on restaven tallades vies de comunicació– i les enormes onades entrebancaven el poder fer-se a la mar i amenaçaven el litoral. Les tempestes més fortes, amb abundant aparell elèctric arribaven al Camp de Túria dimarts, 21, d’aigua barrejada amb pedra de més d’un dit de grossa, mentre amainava la gregalada. Aquell dia, però, la inestabilitat més important se situava cap al principat i era tal que feia desaparèixer un bon tros del delta de l’Ebre. Dimecres, 22, a més de l’afectació important de les comarques de Barcelona i Girona, una línia d’inestabilitat es va centrar i mantenir durant hores en una àrea molt concreta de la Ribera Alta i comarques properes, on descarregaven més de 100 mm (al radar es veia com si fos un “incendi”, que començava més amunt del cap de la Nau i on el “fum” o estela de tempestes avançava en direcció nord oest), per a poc a poc atansar-se més al nord i deixar-me un últim regal de 8 mm. Les temperatures al meu observatori es mantenien fredes, però no massa, entre 5 i 12º C. Quant a pluja recollida a tot l’episodi, al meu punt d’observació fou de 110 mm (al País Valencià, on més va ploure fou a la Marina Alta i al Comtat, superant-se els 500 mm i fins a 788 mm en Benissili, Vall de Gallinera, dades d’AVAmet). L’embossament d’aire fred en altura ens va acompanyar fins diumenge, donant-nos algun petit ruixat pel pas de línies d’inestabilitat a les capes mitjanes i altres (les parts frontals de les “valls” fredes circulant d’oest a est), amb lleus entrades de vent de mar, afavorides per algun centre de baixes pressions relatives en superfície, situat cap al sud-est peninsular (hi vaig replegar 0,7 mm el 23 i 1,5 mm el 25, a més de 0,4 mm en rosades). On més tardaren a remetre els efectes de la “Glòria”, el centre de la qual es bellugava cap a la mar d’Alboran, fou al Principat i a la Catalunya Nord, on en alguns indrets ha estat la borrasca més dolenta del que va de segle i fins i tot de més de mig segle ençà, amb desastres importants a tot el litoral.

Setmana 5 (5 dies): A partir de diumenge, 26 (dia del meu aniversari i 1er de la meua jubilació) ens arribava un altre canvi d’oratge, en aquest cas amb circulació d’aire de ponent en superfície, on aquest tenia procedència meridional, deixant-nos un ambient més assolellat i eixut (que feia falta) i temperatures primaverals (poc normals per l’època; agraïdes però). L’oratge s’escalfava conforme avançàvem setmana, aconseguint divendres, 31, arribar a la màxima mensual, 22,8º C. L’anticicló se centrava sobre la península i ens portava aire nord-africà, que estava previst s’aposentàs entre nosaltres uns dies més, en el que constituïa la 1ª onada de calor d’enguany en ple hivern, que feia albirar un altre episodi meteorològic excepcional.

Passant a resumir les dades meteorològiques concretes d’aquest gener, tal com han quedat registrades al meu observatori d’aficionat, situat a la banda més alta del terme de Bétera (Camp de Túria), a un racó de la partida de les Malladetes, anomenat la Conarda, tenim el següent:

A) Els valors mitjans i/ o acumulats:

– Temperatura mitjana = 10,1º C, 0,4º C per damunt de la sèrie normal (1971-2000 a l’aeroport de Manises corregida per la diferència d’altura) per a un mes de gener.

– Pluja recollida = 114 mm, un 200 % superior (3 vegades més) a la que marca la mitjana de la sèrie normal per a gener. Molt bon començament, tant per al balanç pluviomètric anual, que s’enceta amb un superàvit del 200 %, com per al de l’any hidrològic 2019-2020 (que comença a comptar des de setembre del 2019), que ha bescanviat el dèficit de desembre (-17 %) per un superàvit del 14 %.

– Vent: Intensitat mitjana = 4,4 km/ h, 0,5 km/ h superior a la mitjana de 12 anys de dades recollides al meu observatori en gener. Direcció dominant de l’oest (WSW), que és la més habitual al meu observatori en gener (WSW = 50 %, W = 33 %, NW = 8 %, NNW = 8 %).

B) El quadre resum de dades:

C) Les gràfiques de l’estació automàtica:

Que febrer, que “nou cares té”, vinga enguany més moderat. Que ens porte bon oratge, salut, llibertat!