Observar, llegir, escriure

Canvi climàtic, crítica literària, ciència, consciència social, des del Camp de Túria.

31 d'agost de 2013
0 comentaris

Agost, final plujós

L’Agost de 2013 ja no tornarà fins l’any proper i, malgrat que no ens agrada la canícula, tant de bo ho repetim per molts anys! Perquè, a més de la típica xafogor, Agost també ens ha portat força coses agradables: les vacances per exemple, i també figues i most, ben bons i dolços en aquest lloc on visc: figues negres napolitanes i raïm moscatell. Una delícia! Les figues d’ací comencen a madurar sempre a primers d’Agost, al voltant del dia 10 (aquest any ho han fet un parell de dies més tard), quan se celebra la diada del sol, el dia més calorós de l’any, al cor de l’estiu. Ja ho diu el refrany: “Per sant Llorenç, figues que tens”.

Una tafaneria científica: No sé si us haureu adonat que les setmanes on acostuma a fer més calor (com ara, al voltant de l’esmentat 10 d’agost) estan força allunyades del solstici d’estiu (21 de juny), que és el dia més llarg de l’any i després els dies s’acurten a poc a poc. Com és possible això? La resposta, al final de l’article.

Deixem la climatologia i passem a la meteorologia, que aquest mes ha tingut un capteniment dual: les tres primeres setmanes han estat ben típiques del cor de l’estiu, amb sequera i xafogor normals, mentre que aquesta darrera ha estat ben fresqueta i plujosa, en una situació típicament tardoral no gaire estranya en aquestes dates. Un final de mes “feliç” (per mi), doncs.

Si parlem de mitjanes mensuals, el resultat de barrejar les dades dels dos períodes tan diferents, ha estat un mes amb una temperatura quasi normal (tan sols una mica més fresqueta) per a l’indret on visc (Conarda de Bétera, Camp de Túria), una pluja bastant més abundosa d’allò esperat, que, a més a més, ha arribat a compensar i superar el dèficit anual que portàvem acumulat fins ara -la qual cosa és una bona notícia per a tots, urbanites i camperols- i, pel que fa al vent, una velocitat de l’aire i una direcció dominant sense variacions significatives envers la normalitat. Vegem-ho al resum de dades significatives que he preparat tot seguit:

 

 

áA) TEMPERATURA:

Þ      Mitjana mensual: 24,6º C, tan sols 0,3º C inferior a la considerada NORMAL per a un mes d’Agost a la Conarda.

Þ      Valors extrems: La màxima fou de 34,2º C i s’esdevingué a les 11 hores solars del  diumenge, dia 7, per una entrada de vent del SW. Pel que fa a la banda fresca, la mínima fou de 17,6º C i s’assolí a les 4 hores solars d’ahir, dia 29, després d’acabar l’episodi plujós. (Recorde que l’hora solar, amb horari d’estiu, s’esdevé 2 hores abans que l’hora oficial.)

 

ØB) PLUJA:

Þ      Total recollida: 45,8mm (ó litres/ m2), 26,8 mm SUPERIOR (quasi 2 vegades i mitja) a la quantitat que es considera normal per a un mes d’Agost en aquest lloc. Un mes PLUJÓS, doncs; per bé que concentrada en la darrera setmana del mes; concentració ben típica del nostre clima mediterrani. Pel que fa a la pluja anual caiguda fins ara, podem avançar que presenta un lleuger superàvit de 17,6 mm envers el patró normal. No és per tirar-hi coets, però no ens en devem queixar: ja sabem que ací, com diu el nostre conegut embarbussament, “plou poc, però, per a lo poc que plou, plou prou”.

Þ      Valor màxim diari observat: els 21,2 mm caiguts el dia 26, durant l’inici de l’episodi en una tempesta forta, acompanyada de bona cosa d’aparell elèctric, però, sortosament, sense pedra ni granís. Dies totals de pluja significativa = 12, dels quals 1 (l’esmentat abans) va superar els 20 mm, 4 dies quedaren entre 2 i 20 mm i la resta (7 dies) entre 0,2 i 2 mm.

 

wC) VENT:

Þ      Mitjana mensual de velocitat = 4,7 km/ h. Valor inferior en 0,5 Km/ h a la mitjana de 5 anys en què vinc recollint dades; variació que considere poc significativa, per la qual cosa aquest Agost de 2013 l’he qualificat com un mes NORMAL, atenent la intensitat del vent.

Þ      Ratxa màxima enregistrada: 43,5 km/ h, assolida el dia 3 a les 8 hores solars, al bell mig d’una situació de vents variables, concretament quan bufava de l’Est.

Þ      Direcció predominant: ESE, entre LLEVANT i XALOC, la típica de l’estiu en aquesta zona geogràfica.

 

I la resposta: Sembla que els científics ho atribueixen a la manca de refredament del sòl durant les curtes nits estiuenques. Aquest manté una escalfor residual que se suma a la que rep del sol durant el dia; la qual cosa fa que la temperatura del terra, després del solstici, vaja augmentant dia rere dia, fins aproximadament un mes més tard d’aquest esdeveniment astronòmic. Això passa a terra ferma. A les zones d’influència marítima, com que la mar tarda més temps a escalfar-se que la terra i, llavors, en aquest primer mes encara refresca l’ambient, aquest fenomen es retarda fins que l’aigua està prou calenta, si fa no fa un parell de setmanes més tard, i es perllonga a litoral força més temps que a muntanya (hem de saber que a la mar li costa d’agafar l’escalfor; però també li costa perdre-la).

Bona tornada de vacances!


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.