Observar, llegir, escriure

Canvi climàtic, crítica literària, ciència, consciència social, des del Camp de Túria.

28 de novembre de 2016
0 comentaris

Açò s’escalfa. (2) La solució neta i renovable al col·lapse energètic i climàtic.

A l’apunt anterior concloïa que tenim dues urgències pel que fa al model energètic actual, brut i quasi esgotat: cercar alternatives viables que no ens facen tan dependents dels recursos fòssils i dels seus escassos posseïdors, amb el seu esgotament pocs anys a venir, i alhora frenar l’escalfament global i el daltabaix climàtic. I una solució: anar a un canvi de model basat en fonts netes i renovables. El nou model s’anomena “Transició Energètica 21” i ha estat proposat per enginyers del sector de l’energia del nostre país i adaptat a les nostres necessitats. Un projecte ben necessari i engrescador que, si s’implantàs, aconseguiria bona cosa de beneficis econòmics i ambientals per a tots nosaltres; però també d’altres tipus, com l’augment de la sobirania energètica, la reducció de l’atur o la revalorització del món rural. Per conèixer-lo més a fons, us recomane la lectura, entre d’altres, dels dos llibres que us comente tot seguit.

L’OBRA: “La darrera oportunitat. La transició energètica del segle XXI (TE21)”, editada per Octaedro en 2015 dins de la seua col·lecció “Transició energètica”.

L’AUTOR: Ramon Sans Rovira és enginyer industrial, ha dedicat tota la seva vida professional a la investigació i el desenvolupament, amb un gran nombre de patents europees i mundials com a inventor. Ha estat vicepresident d’una important multinacional catalana dedicada a la fabricació de béns d’equip, ha liderat l’àrea tècnica i ha desenvolupat projectes tant en l’àmbit mecànic com energètic. En els últims anys, s’ha dedicat a investigar i a publicar sobre la viabilitat tècnica i econòmica de les energies renovables i la seua capacitat de convertir-se en veritables alternatives al model energètic actual basat en cremar combustibles fòssils.

La darrera oportunitatLA MEUA VALORACIÓ: Ha estat un plaer intel·lectual poder entendre de forma tan clara i resumida el col·lapse energètic i, doncs, sistèmic, que s’esdevindrà en els propers anys si no canviem de model, amb l’agreujant del canvi climàtic antropogènic associat a la crema de combustibles fòssils, que pot ben bé arribar a carregar-se la nostra civilització i espècie. L’autor ens mostra, demostra i compara els itineraris energètics emprant combustibles fòssils (situació actual), per una banda, i energies renovables (solar, eòlica, hidràulica…), per una altra; així com els errors d’interpretació o directament mentides que els gestors polítics escampen arreu per mantenir el negoci de les indústries energètiques actuals; no debades molts d’aquests polítics, quan acaben el seu mandat, van a seure’s als consells d’administració d’aquestes corporacions energètiques. La poca vergonya els porta fins i tot a entrebancar el desenvolupament de les energies renovables (just el contrari del que necessitem!), que és el que ha fet l’actual govern del PP (el Reial Decret 900/2015 instaura l’anomenat “impost al sol”). Un escàndol colossal que a l’autor no el fa escarrassar-s’hi gaire tros, sinó que s’hi centra a donar-nos les dades concretes del que tindrem aviat (en menys de 35 anys!) si no fem les passes necessàries cap a un model energètic completament sostenible, i com quedaria la cosa si aplicàssem el nou model, que ell anomena TE21 i és obra seua i del col·lectiu CMES. Doncs resulta que ens sobraria energia per donar i vendre, i ens estalviaríem un fotimer de diners, tant públicament com privadament. Evidentment, hauríem de crear noves infraestructures i canviar els nostres hàbits, fent-los menys consumistes i energèticament més eficients: endemés que durant el període de transició es crearien força llocs de treball. La tasca de l’autor, un expert en el tema, que està dedicant el seu temps de jubilació a aquesta prioritària i generosa causa, és digna de ser atesa per tothom, especialment per aquells que tenen el poder de decisió per aplicar aquest TE21; un projecte perfectament viable i completament necessari, urgent, la implantació del qual hauríem d’exigir tots plegats. És la darrera oportunitat. De lectura imprescindible.

L’OBRA: “El cost de l’energia”, editada per Octaedro en 2016 també dins de la seua col·lecció “Transició energètica”.

L’AUTOR: Genís Riba Sanmartí (Barcelona, 1983) és enginyer industrial i ha dedicat la seva carrera al sector de les energies, primer a la nuclear i després a les renovables. Ha viscut a Suècia, Alemanya i la Xina, on ha pogut veure i respirar l’efecte que les polítiques energètiques tenen no només en el medi ambient, sinó també en la vida diària de les persones. La preocupació pel panorama energètic actual i futur l’ha portat a treballar per promoure una transició energètica cap a un model més sostenible.

80154LA MEUA VALORACIÓ: De la mateixa col·lecció i la mateixa temàtica que “La darrera oportunitat” de Ramon Sans, aquest “El cost de l’energia” de Genís Riba també el considere de lectura fonamental pel seu gran interès per a tots nosaltres, en revelar-nos la necessitat urgent d’una transició des de l’actual model energètic, a base de combustibles fòssils, cap a un altre basat en fonts netes i renovables, motivada pel proper esgotament de les matèries primeres del primer, així com pels seus efectes fatals sobre el planeta (a causa de l’escalfament global generat per l’emissió de gasos d’efecte hivernacle). Ambdós fets, que s’esdevindran en les immediates dècades, són d’una importància cabdal a tots els nivells: econòmic, polític, ecològic, individual, social, etc. Segons l’autor, “la superposició d’aquestes dues crisis, ambiental i de subministrament, ha esperonat alguns governs, corporacions i ciutadans en el camí de la transició energètica renovable […], que és també un mitjà per aconseguir independència energètica i fomentar l’economia local i la utilització del territori, i una manera de dinamitzar les zones no urbanes”.

El gran valor d’aquests treballs, editats per Octaedro, és tant per l’assumpte que s’hi tracta com pel fet d’estar escrits per autèntics experts, cosa que es fa palesa en la rigor científica que s’hi gasta. En aquest d’ara hi ha una extensa primera part de dades i gràfiques sobre el món dels combustibles fòssils, des del punt de vista tècnic, econòmic, geogràfic i històric, que pot resultar una mica massa feixuga per a lectors no avesats; però ben indispensable per fonamentar els encertats raonaments de la segona, lúcidament crítica amb l’evolució prevista per al model actual.

Ens assabentarem del per què del bloqueig tecnològic al canvi de paradigma energètic, produït per la pressió de les grans corporacions sobre els governs d’arreu del món. De com els Estats subvencionen i afavoreixen els negocis energètics per a benefici de l’oligopoli productor i/ o distribuïdor, en contra, si cal, dels interessos de la gent, desinformada “ad hoc” pel gruix dels mitjans de comunicació de masses, dirigits o subvencionats per aquests mateixos poders. Així, les autoritats públiques, amb els diners de tots, munten i mantenen infraestructures que són un bon negoci per als inversors privats i, quan no ho són, n’assumeixen el cost de les despeses (les il·legítimes privatització dels guanys i nacionalització de les pèrdues). Com diu l’autor, “l’èmfasi no es posa en la disminució de les emissions [de CO2], sinó en la protecció de les inversions”. I donada la seua gran importància per a mantenir la vida, la gestió de l’energia també hauria de ser pública o comunitària i no deixar-la en mans de les grans companyies multinacionals, que tenen el benefici –i no el servei— com a objectiu primordial. Veurem la importància que la població en general tinga el control i la capacitat de decisió sobre el seu sistema energètic (és a dir, la sobirania energètica) i com per aconseguir la transició energètica, que l’autor i el seu col·lectiu postula, cal la participació activa de tots els sectors de la societat.

L’autor també assegura que “la transició no és a dia d’avui un problema tècnic, i si no està més avançada és per motius polítics i socials”; la qual cosa indica que els diferents governs que hem tingut fins ara han mantingut una actitud força imprudent de cara als consumidors, tot tenint en compte les dades del nostre país: més d’un 70 % de dependència exterior pel que fa a combustibles fòssils i despeses en la compra d’aquests de l’ordre d’un 5 % del PIB; dependència de les més altes d’Europa. Un cost d’energia bruta que creixerà i ens ofegarà, si no hi posem remei aviat.

Moltes gràcies als autors i sort amb el projecte, que també és la nostra!

Las-mejores-energias-renovables-1


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.