Observar, llegir, escriure

Canvi climàtic, crítica literària, ciència, consciència social, des del Camp de Túria.

11 de maig de 2020
0 comentaris

ACNUR: ajuda humanitària per a blanquejar l’ONU?

L’ONU (Organització de les Nacions Unides) es va crear el 1945, després del final de la II Guerra Mundial amb els objectius, entre d’altres, de mantenir la pau, combatre la pobresa mundial i vetllar pel respecte als drets humans, amb la participació de la gran majoria dels Estats del món mitjançant els seus governs. Malgrat el que pregonen els seus estatuts, l’ONU no és pas un organisme igualitari, perquè hi ha països amb més poder de decisió que d’altres i són precisament els que disposen de més armament, que són membres permanents de l’anomenat Consell de Seguretat: EUA, Rússia, Xina, el Regne Unit i França, els quals gaudeixen del poder de veto. Passats 75 anys des de la seua fundació, no se n’han sortit pas; perquè no sols les guerres i la fam continuem estant a l’ordre del dia, sinó que fins i tot s’han comès actes criminals emparats en resolucions d’aquest organisme presumptament garant de la pau mundial o en algunes de les actuacions dels seus famosos Cascos Blaus, un altre exèrcit més al servei dels Estats (que no dels seus pobles, com és pràctica habitual de tota maquinària bèl·lica, amb la seua disciplina cruel al servei dels poderosos), el qual ha comès massa atrocitats, com s’esdevingué, per posar un parell d’exemples més mediàtics, a l’antiga Iugoslàvia o en la seua llarga estada a Haití on, en el primer cas, foren acusats de tràfic de blanques i abusos sexuals durant la missió de Bòsnia (amb participació en una xarxa de prostitució i d’explotació sexual, incloent-hi maltractaments, tortures, violacions i fins i tot assassinats) i, en el segon, un informe els acusava d’abusos sexuals a milers de dones i nenes. Però de denúncies n’hi ha hagut força més. El més fort de tot és que alguns dels responsables d’aquests crims encara segueixen fent feina a l’ONU com si res no hi hagués passat.

L’ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats) funciona com una mena d’ONG (Organització No Governamental; però que no ho és pas en aquest cas) a gran escala, que depèn directament de l’ONU (i, doncs, dels governs de tot el món i especialment dels del seu Consell de Seguretat) i es dedica a ajudar els desplaçats pels conflictes bèl·lics; guerres que són en general responsabilitat d’Estats que són membres de l’ONU; organisme que, com hem vist, està sotmès als interessos dels governs dels Estats més poderosos i dels seus aliats i protegits, sempre al servei de les grans corporacions, que, per això mateix, s’ha demostrat incapaç d’aturar aquests conflictes. Per tant, l’ACNUR, amb aquesta funció caritativa, realitza una mena de rentat d’imatge del fallit organisme internacional del qual depèn i, doncs, dels governs dels seus Estats membres. Aquesta agència de l’ONU per als refugiats realitza també una important tasca de captació de socis entre les empreses (que així poden desgravar impostos i “vendre” una imatge més solidària) i particulars d’arreu del món, amb mètodes “agressius” al carrer, emprant mà d’obra juvenil amb contractes precaris (a internet es poden trobar nombrosos testimonis sobre això que dic), aprofitant la mala consciència de la gent per a fer-la recolzar la seua causa en particular, com si aquesta fos la millor manera d’ajudar a eliminar les injustícies origen de les guerres, que és el més important; amb l’agreujant que es tracta d’una “ONG” d’àmbit mundial difícilment fiscalitzable. Ací us deixe la carta d’un amic que fa poc de temps es va donar de baixa d’aquesta organització subsidiària de l’ONU.

Distingits membres d’ACNUR:

“Pensa global i actua local” és la màxima que acostumo a seguir per decidir col·laborar en alguna causa que considero necessària, perquè per la seva proximitat puc controlar d’alguna manera on fa cap la meva ajuda econòmica o d’un altre tipus. En el cas d’ACNUR no es compleix aquesta condició (no em serveixen les auditories externes) i, per això, us anuncio que, complert el termini de dos mesos que ens doneu als nous socis per prendre una decisió definitiva, deixaré de col·laborar econòmicament amb vosaltres per destinar aquesta ajuda a projectes socials més locals, ara més necessaris que mai, immersos com ens trobem en una crisi sanitària i econòmica sense precedents.

Quan, després d’emplenar el full d’inscripció, vau contactar telefònicament amb mi, us vaig dir que no em va agradar gaire la manera d’abordar-me, perquè llavors tenia molta pressa per arribar a una cita mèdica i desitjava posposar la meva decisió després d’una reflexió tranquil·la a casa; però el captador insistia, mostrant-me el carnet que acreditava la seva condició de refugiat sirià, en que omplís aquest paper, perquè d’això depenia que la seva família fos atesa en els camps de refugiats de no sé on i, a més –deia–, sempre em podria tornar enrere passats dos mesos, condició que efectivament vaig comprovar constava escrita a l’imprès d’adhesió. Hores més tard vaig saber que la meva ajuda es perdria dins d’una organització global i que difícilment podria saber si els meus diners es destinarien als refugiats sirians de proximitat com desitjava. Em vaig emprenyar encara més quan vaig saber que la meva inscripció us l’havia lliurat una dona que no conec. En resum, que em vaig sentir estafat i ara vénen les conseqüències d’una decisió forçada i irreflexiva, que realment anava en contra d’un dels meus principis, el que més amunt us exposava.

Penso que la causa en la que treballa l’ACNUR és actualment i dissortadament justa i necessària, però hauria de ser finançada pels que tenen més recursos, com són els governs dels països del món, dels quals depeneu mitjançant l’ONU. Sóc un assalariat sense altres fonts de riquesa addicionals, pago tots els meus impostos i he de saber molt bé on diposito els meus granets d’ajuda extra per millorar aquest món, sempre convuls per l’egoisme insadollable d’uns pocs. No en tinc prou amb que l’ajut sigui desgravable i que periòdicament se’m faci “xantatge emocional”, mostrant-me que hi ha molts companys del planeta que ho passen molt malament i necessiten de la caritat dels socis (no és casual que siguin nens els qui il·lustren les vostres publicacions). Al meu entendre, la caritat mitjançant “ONGs” especials com la vostra no hauria de substituir l’objectiu fonamental, que no és altre que aconseguir la justícia social per a tothom i en tots els països de món, i enderrocar les fronteres que ens separen (tret de casos com l’actual crisi sanitària, que, d’altra banda, ens està fent sentir en carn pròpia una petita part de l’aïllament que han de patir tants refugiats com hi ha a hores d’ara). Els Estats actuals, temibles pel seu monopoli de la violència, són els que d’altra banda poden posar els mitjans, més ràpidament i efectivament, per aconseguir les condicions d’una vida digna i una veritable igualtat d’oportunitats per a tothom i en això hauria de centrar-se el paper de l’ONU i les seves filials, dependents en última instància dels Estats, i no en tapar les vergonyes de les dictadures que assolen el planeta, entre les quals la del gran capital i les seues temibles institucions, que sotmeten regions senceres per espoliar les seves matèries primeres i la seva mà d’obra, destruint ecosistemes i cultures, i provocant enfrontaments, mort i desolació per allà on passen.

En qualsevol cas, us desitge el millor per als vostres projectes humanitaris i molta salut i molta sort en aquest malaurat temps de pandèmia. Atentament.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.