Observar, llegir, escriure

El Xaloc (de l’àrab ‘shaluq’, sortida del sol) o vent de Sud-est és el que ha dominat aquesta Tardor climàtica (trimestre amb descens de la temperatura, mesos de Setembre, Octubre i Novembre a l’hemisferi Nord), un resum de les dades meteorològiques de la qual, tal com han quedat registrades al meu observatori d’aficionat, us vull presentar ara i ací. És una visió des de la meua ‘torre de guaita’, situada al punt més alt del terme de Bétera (Camp de Túria).

Aquesta Tardor ha vingut marcada per dues singularitats destacables, esdevingudes la primera i la darrera setmana del trimestre considerat, fora de les quals l’ensopiment meteorològic ha estat el tret dominant.

1) Singularitat de temperatura en la 1ª setmana de Setembre:

Destacable fou l’onada de calor que ens visità a començament de Setembre i fou la primera amb cara i ulls d’aquest Estiu meteorològic (sort en tinguérem de no tenir-se més, doncs), la qual va aconseguir batre rècords (en més de mig segle, segons les informacions que es difongueren) a molts observatoris de les nostres comarques valencianes.

Amb temps estable i assolellat, s’esdevenia una pujada progressiva de les temperatures i baixada de la humitat relativa, per l’acostament d’una massa ben càlida. Dissabte, 3, els vents s’aturaven o a estones bufaven del Sud, la qual cosa feia pujar el termòmetre fins als 33º C de màxima. Ja diumenge, 4, es confirmava l’onada de calor, que fou especialment intensa a les nostres terres de vora la Mediterrània, per la posició d’una Alta secundària que impulsava vents –això sí, fluixos— des de l’interior de la península Ibèrica. En molts llocs s’aconseguiren batre rècords de temperatures altes en un mes de setembre, i el meu observatori no en fou l’excepció: 36,9º C de màxima, assolits a les 13 h UTC, màxima mensual.

La singularitat de temperatura fou del conjunt de dies de l’onada; ja que, sense anar més lluny, també trobem 37,1º C, l’11 de Setembre del 2014, casualment el dia de la construcció de la “V” gegantina a Barcelona, amb vora 2 milions de participants sota el lema “Ara és l’hora”; una altra onada per demanar la llibertat del nostre país de països.

2) Singularitat de pluja en la darrera setmana de Novembre:

Destacable fou també l’extrema variabilitat de pluges d’aquest Novembre, un tret característic del nostre clima mediterrani, amb tres setmanes senceres sense caure’n ni gota; però amb un final ben plujós, aconseguint superar el valor mitjà de la sèrie normal, gràcies a una combinació persistent de baixes pressions en superfície, bossa freda en les capes altes i vent de component marítima, amb l’ajut de l’orografia (la famosa ‘gota freda’). En general, l’assedegada vegetació i les collites justament plantades dies abans ho agraïren i força; tret de les comarques on la gran intensitat de pluja feu més mal que bé al camp: és la cara i creu de l’extrema i desigual pluviometria de la Tardor valenciana.

El cap de la darrera setmana sencera tornava la inestabilitat de la mà del mateix embossament d’aire fred en altura i Baixa associada en superfície que dimarts, 22, ens donava les primeres pluges del mes, el qual, en trobar el seu avanç barrat per un parell de potents Anticiclons, situats entre l’Atlàntic Nord i el centre d’Europa, es recargolava sobre si mateix i ens tornava a fregar dies després, aparentment una mica més afeblit. Diumenge, 27, la persistència del Gregal generat per l’acostament de les baixes pressions, amb un recorregut ran de mar des d’Itàlia i potser per haver minvat poc la temperatura de l’aigua, feia augmentar la inestabilitat i els trons se sentien ben sovint i les precipitacions, que es reforçaven al llarg del dia, amb un segon nucli tempestuós força actiu i persistent enfront de València, arribaren a acumular fins a 150 mm al cap i casal (150,3 mm registrats a l’observatori València Penya-roja, inclòs a la xarxa d’AVaMet) i uns magnífics 40 mm al meu observatori, en el que fou el dia més plujós d’aquest Novembre i dels darrers 10 anys a la capital valenciana. Els meteoròlegs parlaven de ‘gota freda’ o DANA i, de fet, l’embossament d’aire fred en altura, origen del fenomen, el teníem damunt nostre. Les imatges de la gran mànega marina que es va generar al mateix golf de València varen donar la volta al món. Els dies següents va continuar, tot i minvada, la inestabilitat en altura del cap de setmana, reforçada per una altra Baixa en superfície que se situava al Sud-est de la península. Considerables foren els més de 100 mm descarregats el dilluns, 28 a la Safor (109 mm, a l’observatori Tavernes de la Valldigna-Platja, inclòs a la xarxa d’AVaMet). La situació de ‘gota freda’ va durar fins al darrer dia, 30 de Novembre.

L’any passat també tinguérem ‘gota freda’ al Novembre, però fou només començar i va durar un sol dia, el segon dia del mes.

Passe a comentar les dades mitjanes de temperatura o acumulades de pluja del trimestre, obtingudes per càlcul a partir de les recollides en tots tres mesos, així com les de l’històric de què dispose:

Si ens fixem en les gràfiques de l’evolució anual de la temperatura mitjana i de la pluja replegada durant la Tardor climàtica dels darrers anys (que adjunte), veurem que, malgrat les oscil·lacions, la temperatura segueix una línea lleugerament ascendent (la línia taronja mostra la tendència) i al voltant d’un 5 % per damunt del valor del patró; mentre que la pluja, que aquest any s’ha situat un 10 % per davall de la línia del patró, manté una evolució contrària, lleugerament a la baixa (la línia fúcsia mostra la tendència), amb els litres o mm acumulats oscil·lant, força més irregularment, al voltant del valor considerat com a normal. És un resultat que, per altra banda, no ens hauria de sorprendre, ja que ens trobem de ple en un canvi climàtic d’aquesta mena.

Els 18/19 anys de dades de precipitació de l’històric del meu observatori em donen una certa perspectiva per deduir la tendència que estan seguint les pluges estacionals a l’indret on visc. De mitjana, l’Estiu i la Tardor s’estan ajustant, més o manco, a allò esperat, mentre que l’Hivern està anant de baixada i la Primavera de pujada:

ESTIU CLIMÀTIC (19 anys) = 54,5 mm (+ 3 % del patró = 53 mm).

TARDOR CLIMÀTICA (19 anys) = 168,4 mm (- 5 % del patró = 177 mm).

HIVERN CLIMÀTIC (18 anys) = 87,2 mm (- 27 % del patró = 120 mm).

PRIMAVERA CLIMÀTICA (19 anys) = 143,1 mm (+ 32 % del patró = 108 mm).

Ja que he triat una dita que en parlava, voldria mostrar també la predominança del vent de Xaloc en aquests tres mesos de l’any que ara comente. L’estadística dels 8 anys d’enregistrament automàtic de dades mostra la següent freqüència de direccions dominants al meu observatori: ENE = 16,7 %, ESE = 29,2 %, SE = 4,2, W = 16,7 %, WSW = 25 % i NNW = 8,3 %. Si sumem les que porten “E” i les que porten “W”, trobarem que fan 50:50, és a dir, igual probabilitat de component Est que Oest; i si sumem les “ESE” i “SE”, que podem associar a Xaloc, tindrem 33,4 %, el valor més alt de la rosa dels vents tardoral, climàticament parlant.

Finalment us deixe un quadre resum de dades meteorològiques de la Tardor climàtica del 2016, que espere us ajudarà a copsar millor el capteniment dels meteors més significatius en aquesta darrera Primavera d’hivern climàtica.

Per altra banda, si voleu conèixer les dades més significatives de cada mes, us convide a llegir els apunts corresponents que he publicat en aquest mateix blog.

I m’acomiade, com sempre, amb les previsions meteorològiques per aquest Hivern climàtic que ara comença. Segons AEMet, a la banda Est de la península Ibèrica continuarem amb temperatures superiors a les normals, però precipitacions normals o lleugerament superiors a les normals. Una bona notícia pel que fa a la pluja, que espere faça bona la dita: “Si d’Hivern trona, l’anyada és bona” o aquesta altra: “Hivern plujós, Estiu abundós”.

Fins a la propera i a seguir bé!