Si encara confiàveu cegament en les farmacèutiques i en els metges, ja és hora que us espavileu. Cal llegir els prospectes de les medecines abans de prendre-us-les. No n’abuseu mai i aneu-hi amb compte com més noves més. Estic encantat per la lectura del llibre “Medicamentos que matan y crimen organizado. Cómo las grandes farmacéuticas
Quan escric aquestes ratlles és el dia de la “raça”, de l’imperialisme espanyol, de la “hispanitat” (com eufemísticament l’anomenen ara), amb parafernàlia militar inclosa, senyal de la violència amb què els manaires de l’Estat espanyol han imposat i imposen la cultura castellana als pobles on poden fer-ho (o els hi deixem), abans arreu del món
Aquest Setembre, des del punt de vista meteorològic, s’hauria ajustat que ni pintat al que diu el refrany popular que encapçala l’article, si en lloc de “torna” diguera “continua”; perquè bona cosa de dies ha fet oratge d’Estiu, amb tots els ets i els uts, des de l’1 fins al dia 22; quan de bon
Com a tecnòleg d’aliments, el que més em va sorprendre de bell antuvi en llegir el llibre de Gustavo Duch, “No vamos a tragar”, fou la seua tesi que diu que obtindrem una major seguretat alimentària d’un sistema de petites empreses arrelades a la terra que no pas de l‘actual, on dominen les més grans
De fa anys que escolte ma mare destralejant sobre la degradació de l’horta de València, el millor monument viu que envolta el cap i casal i que els seus habitants no valoren com cal, malgrat que s’omplen la boca lloant-lo. De fa anys que l’escolte avisant que passarem gana, si mai ens ve una de
Aquest estiu m’he “entropessat” amb la qüestió LGTB per dos camins diferents: la lectura del poemari “Fulles d’herba” d’en Walt Whitman (que em portà a l’Oda que li escrigué Federico García Lorca, on s’escandalitzava per la mercantilització del sexe a Nova York) i un debat a La Tuerka anomenat “La neoliberalització de l’orgull LGTB” (que s’esdevingué
L‘endemà de la joia, amb l’emoció encara al pit, hem de tocar de peus a terra. Escoltem el que ens diu en Walt Whitman: … L’objectiu que va ser anunciat no pot ser renunciat! Han triomfat les lluites passades? Què ha tiomfat? Tu mateix? La teva nació? La Natura? Ara vull que m’entenguis -està previst
L’Estiu climàtic (mesos de juny, juliol i agost; trimestre amb major temperatura) d’aquest any no ens ha portat gaires novetats envers allò que esperàvem trobar a l’estació més càlida i seca del clima mediterrani: pluja força migrada, calor intensa, enganxosa i persistent conforme avançava l’estació, i vent de Llevant, de moderat a fort, durant les
Vull sumar-me a aquesta festa reivindicativa del proper onze de setembre a través d’aquestes ratlles, ja que no puc fer-ho personalment. Vull agrair i felicitar a tots els que us aplegareu al cor de Barcelona pel vostre esforç, la vostra il•lusió i el vostre coratge. Vull manifestar la meua joia per la unitat popular ajuntant-se
“Quan no plou per l’Agost, pateix el camp i pateix el bosc”. Una dita que resumeix la meua decepció pel que fa al meteor de la pluja durant aquest Agost. Els qui vivim en aquestes contrades sabem que, a partir de la segona setmana d’Agost, l’oratge comença a moure’s, comença a augmentar la probabilitat que
Aquest estiu he gaudit d’alguns llibres força interessants, els quals pensava comentar ací en primer lloc; tanmateix vull citar d’avançada un altre que encara no he llegit: “La economía desenmascarada. Del poder y la codicia a la compasión y el bien común”, de Manfred Max-Neef i Philip Bartlett, economista ambientalista xilè el primer i físic experimental
Hem tingut pluja aquest Juliol, benvinguda com la de sant Joan i, vés per on, abundosa; però no hem d’oblidar que ara som a l’Estiu, quan els rajos de sol cauen a plom i la seua calor és ineludible. Per això el poble ha dit que “El Juliol és el mes del sol” i que
Acompanya’m aquest dia i aquesta nit, i teu serà l’origen de tots els poemes… Deixaràsd’acceptar coses de segona i tercera mà… Deixaràs de mirar a través dels meus ulls… Escoltaràs totes les coses i les filtraràs a través del teu tu mateix. (W. W., Fulles d’herba, Cant de mi mateix, 2.) Gràcies al poeta mallorquí
Efectivament, aquest refrany que he triat per al títol resumeix bastant bé el que ha passat aquest Juny pel que fa a precipitacions: no ha plogut gens en tot el mes (com l’oratge ens tenia acostumats), tret del dia 24, quan ens caigué una bona ruixada, moderada i sostinguda, la primera amb cara i ulls
Aquest darrer lustre, el de la crisi-estafa, ha estat un període força clarificador. Per a qui açò escriu i pense que per a tothom. Si en teníem qualque dubte per influx de la constant xerrameca oficial i dels seus acòlits, el fets —el capteniment inequívocament hipòcrita i corrupte de bona part dels anomenats poders públics—