Dones que fan feina a casa, dones que fan feina a la fàbrica o al camp, dones que pugen infants, dones que tenen cura dels pares, dones que cuiden malalts, dones que ensenyen a viure, a estimar i a respectar, dones que ho fan tot alhora i no en fan escarafalls. Dones que les volem
[Bàrbar: mancat d’educació, en un estadi d’educació intermedi entre el salvatgisme i la civilització.] Ara els “PoPullestos” que manen a la “Comunitat de l’antic Regne” s’han “tret de la xistera” una “llei de senyes d’identitat” (sic), que, segons sembla, fa molta més falta que la seua dimissió en massa, que és el que haurien d’haver
L’amor tot ho atura: viure l’eternitat en un instant. L’amor als éssers estimats, a l’art, a la vida, a la llibertat (la vertadera, la que és fruit de la igualtat) foren les passions del nostre Ovidi Montllor, que ens deixà fa vora 20 anys. Aquest recull de frases, que he extret de les lletres de
Tot just he enllestit “Herbari. Viure amb les plantes”, una monografia, la sisena, publicada per la revista Mètode en 2012. Com a lector de la revista, vaig rebre’l puntualment; però, com que quasibé coneixia el seu contingut, vaig decidir ajornar la seua lectura per més endavant. Es tracta d’un recull d’articles publicats per Daniel Climent
Diuen que “menjar i rascar, tot és començar”. Prou que sabem que les multinacionals i les grans superfícies de distribució i botigues de franquícia estan acabant amb les petites i mitjanes empreses i amb el petit comerç. Però fem (i m’incloc) ben poca cosa per capgirar la situació. Sóc conscient del fet que ens trobem
TEMPUS FUGIT. El temps, aquella manera que tenim de mesurar el canvi de les coses, s’escola contínuament i no el podem aturar. Quasi hem començat 2015, com aquell que diu, i ja hem deixat enrere la primera llunació. Segons com es mire, aquest esdevenir implacable té la seua part positiva com, en el meu cas,
Faré un breu resum de les dades recollides a la meua estació automàtica d’aficionat durant 2014. Abans de fer-ho, volia recordar les singularitats meteorològiques comunicades en 2014 pel mitjans de difusió de notícies, quant a temperatures registrades més enllà de la meua comarca, pel fet que constituïren rècords absoluts: *A la ciutat de València, la
Convocats per ATTAC (Associació per la Taxació de les Transaccions financeres per Ajudar els Ciutadans), dijous, dia 27 de novembre del 2014, es va celebrar a València l’acte de presentació de la iniciativa per crear al País Valencià una coordinació d’entitats i moviments socials que encete una campanya d’informació ciutadana contra el TTIP. A l’acte
N’hi ha que tenen una forma ben estranya de reclamar el nostre dret de decidir. Per unes coses, sí i per altres, no. Per la nostra independència cultural i política, sí; mentre que per la nostra independència econòmica, no pas com caldria. I parle de CiU, com podria parlar d’altres partits polítics propers, i de
Amb aquesta dita, que tot sovint diu ma mare quan la humitat ambiental de Desembre no li deixa fer la bugada, vull reflectir el domini anticiclònic que hem tingut aquest darrer mes de l’any 2014 i primer de l’Hivern climàtic (que no astronòmic) de 2014-2015. Situació que ens ha portat humitat, rosades i boires nocturnes,
Els fruits del mètode científic, aplicat per recercadors compromesos amb un món més humà i més just, ens ajuden a viure millor: ens permeten millorar el coneixement de la vida i ens forneixen tot de mitjans reals per viure-la més saludablement. Són aliment i medecina per al cos i la ment. El coneixement és una
LA TARDOR climàtica (mesos de setembre, octubre i novembre: trimestre amb descens de la temperatura) d’aquest any ha estat més aviat plàcida i tardana, en el sentit de poc freda i poc tempestuosa, tret pràcticament de la darrera setmana. Si tenim en compte la dita que encapçala l’article: “Tardorada dolenta, millor tardana que primerenca”, la
“Pluges de Novembre, omplen els barrals i curen tots els mals”. La pluja d’aquest Novembre no ha “fet la visita del metge”, com ens tenia acostumats; sinó que sovint s’ha entretingut durant hores. Ha caigut, en general, “neta, pura i amb mesura”, com un bon amic. El desig de mesos enrere s’ha acomplit, com era
“Unidad de desatino en lo universal” deia en Manuel Vázquez Montalbán del nostre Estat-nació (com ho recorda l’autor del llibre que ara comente), esmenant i fent befa d’una frase semblant, popular durant el franquisme, de l’ideòleg feixista més recordat pels neofeixistes espanyols, la mort del qual celebren cada 20N. Desatino = disbarat, espifiada, insensatesa, ximpleria…,
Octubre d’enguany, meteorològicament parlant i al Camp de Túria, ha estat gairebé un calc de l’any passat: temperatures força càlides, forta sequera i vent fluix, però de direcció oposada a la que hi hagué aleshores (Ponent en lloc de Llevant). Començant pels valors termomètrics, sempre recorde que els Octubres d’abans eren més freds que els