Continuant amb la ressenya de «Malditos de tierra y mar. Comunidades y resistencias contra la explotación colonial» de Rodri Robledal (Txalaparta, 2022), la lectura del qual us recomane i que començava a l’anterior apunt, ara em ve de gust fer-vos un resum d’una de les històries de pirates més interessants que ens ofereix l’obra, la
«Molts pàries d’Europa foren traslladats a les colònies americanes per la força, per la necessitat de mà d’obra. En algunes zones i fins a la declaració d’independència dels diferents països, els desplaçats suposaren la major part de l’emigració. […] Tot i que el mot francès ‘engagé’ es puga traduir com a ‘compromès’, més aviat significava
«En acabar el llibre, sabreu escoltar els missatges que us envia el cos (i comprendre què fer a continuació). Prendreu decisions fonamentades sobre el menjar i ja no sereu víctimes de la propaganda. La vostra salut millorarà, igual que la vostra vida.» («La revolució de la glucosa» de Jessie Inchauspé, Cossetània, 2023, ‘Benvolgut lector’). En
«La prosperitat tecnològica farà més factible mantenir i alimentar les masses inútils, i alhora produirà en aquestes una angoixa existencial com mai no ha tingut la humanitat. Més que en l’Edat Mitjana, la gent es preguntarà la raó de la seua existència. Engendrats en el si fred i impersonal d’una màquina, plens de salut, però
«—Pobres puces que només els queda la dolçaina i el tabal —rialles al rogle. —Puces? Què voleu dir? —És clar, amic, les puces, els nostres… inferiors, la gent baixa… Parlem clar, què no els donem treball, els ajudem a tirar endavant i de vegades encara no en tenen prou? Les puces se’ns posen enutjoses, ens
En acostar-se la Diada Internacional de l’Orgull LGTBIQ+, que se celebra el 28 de juny, volia compartir-vos un parell de poemes que he compost no fa gaire, no pas de temàtica específicament reivindicativa ad hoc, però sí d’educastració heteronormativa, per una banda, i d’enaltiment del gaudi eròtic i l’afecte desacomplexat, per altra, en la línia
Si seguiu aquestes ratlles, amb què periòdicament divulgue les dades meteorològiques del meu observatori, comprovareu que els darrers temps ho han estat de rècords; tanmateix, són fites negatives, en el sentit que malauradament ens van confirmant l’escalfament de l’oratge que patim com més va més; un canvi climàtic del qual la primavera climàtica passada —mesos
“Ja ha acabat? La gent estava dempeus aplaudint. Nosaltres dues, amb els ulls plorosos, impactades, tremoloses, en un núvol. La Laia i la Núria ens van presentar i ens van fer pujar a l’escenari amb elles per rebre els aplaudiments. A cau d’orella, em van dir: ‘Elena, les teues llàgrimes ens han emocionat i trasbalsat.
Estimades: Avui, 17 de maig, se celebra, amb el suport de nombroses organitzacions internacionals, la Diada Internacional contra l’homofòbia, la transfòbia i la bifòbia, coincidint amb la decisió presa per l’Organització Mundial de la Salut el 1990 d’eliminar l’homosexualitat del llistat de trastorns mentals. Una diada que és germana de lluita amb la que se
“Les condicions d’ara són molt diferents, però propose a qualsevol [lector] que s’embarque en un periple semblant. A poc que es lliure a viure, a confiar en els altres, tornarà ple de coneixements, d’experiències, després d’haver fet les seues singladures.” (“Singladures”, Francesc Aledón, L’Eixam Edicions, 2013, epíleg). Com ha fet amb les seus famoses auques
“Com quasi tota la meua generació, vaig ser educat en l’esperit del refrany: ‘l’ociositat és la mare de tots els vicis’. […] “Tanmateix, les meues opinions han experimentat una revolució. Crec que s’ha treballat massa al món, que la creença que el treball és una virtut ha causat uns enormes danys i que el que
“Després de posar-te les mans al cap, et treus la bena dels ulls, te’ls fregues, i veus que […] les que trobàvem que ‘només’ eren mares, les de l’equip perdedor, les de l’aplaudiment escarransit i domèstic, les extirpades del relat oficial, els mers receptacles, les subalternes, les que no existeixen, les que no ostenten l’autoritat,
“Sols existeixen dues coses: ciència i opinió: la primera engendra coneixement, la segona ignorància.” (Hipòcrates de Cos, segle V- segle IV a.n.e.). *D’entrada i si hi pensem una mica, veurem que el qualificatiu “alternatiu” aplicat al camp de la medicina remet a algun mètode curatiu l’eficàcia del qual no estaria plenament demostrada fins ara; perquè,
Com vaig avançar al resum meteorològic anterior, corresponent a la tardor climàtica, la meua intenció pel que fa a aquesta qüestió serà analitzar trimestralment les dades del meu observatori d’aficionat, situat a l’indret més alt del terme de Bétera (Camp de Túria), i també fer-ne ressò de les d’abast més global, que publiquen els organismes
“Les protagonistes d’aquestes pàgines es bellugaven pel subsòl fins a fer-se fortes. I quan agafaren potència per passar de la realitat imaginada a la tangible, crearen mons paral·lels a la societat dominant i antagònica que les calumniava, excloïa i represaliava. Gràcies al seu coratge, moltes de les seues alternatives les gaudim a hores d’ara. Des