Observar, llegir, escriure

Canvi climàtic, crítica literària, ciència, consciència social, des del Camp de Túria.

4 de gener de 2021
0 comentaris

“Per Nadal, fred com cal”. De cels vermellosos i meteorologia de desembre, 2020, des del Camp de Túria.

Ací us deixe un quadre-resum dels valors mitjans (temperatura i vent) o acumulats (pluja) de l’últim desembre al meu observatori d’aficionat, així com les gràfiques més significatives de tot plegat, que mostren un mes una mica més càlid del que era normal en l’últim terç del segle passat, malgrat un començament i un final (“Per Nadal fred com cal”) marcats per entrades de masses d’aire fred d’origen polar, que ens deixaven un oratge normal d’hivern, però no massa extremat. A destacar la mínima de 0º C del diumenge 27, que fou la més baixa de l’any 2020 al meu observatori (a tenir en compte que el termòmetre de l’estació el tinc a uns 7 m del terra, perquè a mig metre d’altura baixava fins a -1º C; fenomen conegut com a inversió tèrmica, que es dona en situacions anticiclòniques i vent en calma). Quant a la pluja, desembre passat fou molt sec a la meua comarca, on en la seua major part fou de rosada i del pas de fronts freds vinguts de l’oest, que ja sabem que ens en deixen poca, perquè es desgasten en creuar l’altiplà castellà, en faltar-los l’aportació d’humitat de l’aire marítim. El vent, per la seua banda, va dominar de la component oest, com quasi tots els desembres, un vent eixut i reescalfat que ens nega la pluja i que aquest any va bufar amb més intensitat que la mitjana dels últims 12 al meu observatori.

Un vent de ponent que, si bé ens allunya la pluja, també acostuma a regalar-nos aurores i capvespres molt bells i sorprenents (“Cel roent/ rogent/ rogenc, pluja o vent”).  Una mica abans de sortir o una mica després de posar-se el sol, el crepuscle, els seus raigs travessen més tros d’atmosfera i la dispersió d’aquests raigs per les molècules d’aire, en lloc de l’habitual color blau que es veu durant el dia, dóna llavors tons vermellosos. Aquesta dispersió augmenta com més partícules en suspensió suren en l’aire, com pols, cendra d’incendis o d’erupcions volcàniques…, i, quan hi ha núvols alts, aquest color vermellós s’hi veu reflectit, per estar formats per cristalls de gel, i és quan el fenomen es torna més espectacular. Ací us en deixe un parell d’exemples d’aquest darrer desembre.

Alba del 14/12/2020 a Bétera (Camp de Túria).

I el més important: “Qui desembre salva, la seua vida allarga”. Per molts anys!

Crepuscle vespertí del 27/12/2020 a Bétera (Camp de Túria).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.