“Quan plou per setembre, la tardor bé entra”. De previsions de l’oratge i meteorologia de setembre, 2020, des del Camp de Túria.

Malgrat el que puga fer pensar el refrany triat per a capçalera, “Quan plou per setembre, la tardor bé entra“, la pluja d’aquest setembre no ha sigut tan destacada com voldríem i necessitàvem, després d’un estiu més sec del normal, que ja ho és prou de mena en el nostre clima mediterrani. Perquè, al capdavall, la pluja mensual ha resultat inferior al valor triat com a normal. Tot ha estat motivat, com podeu veure més endavant, per haver assolit un rècord de pluja diària al meu observatori en tot el País Valencià i alhora un rècord d’intensitat de pluja registrada aquest mateix dia.

A aquestes alçades del blog pense que haurà quedat clara la gran irregularitat de les precipitacions que caracteritzen els climes del nostre país de països, així com la dificultat de fer previsions meteorològiques sobre l’oratge que farà, fins i tot a curt termini; tot i la millora dels mitjans d’observació i gestió de les dades que hem tingut en el que va de segle (augment del nombre d’observatoris, automatisme i gestió informàtica de les dades, millora de les imatges satel·litals, instal·lació de radars meteorològics…). És clar que hi hem avançat molt, però encara se sent parlar als nostres meteoròlegs d’un màxim de 4 dies de fiabilitat de les previsions i marges de localització de desenes de kilòmetres al voltant de la situació del meteor previst.

La dificultat de predir el temps meteorològic o l’oratge –com li diem al País Valencià— en un clima de climes com el nostre ve marcat per la nostra variada i marcada orografia –que aproxima la mar i l’alta muntanya–, per la nostra ubicació a sotavent del vent dominant a l’hemisferi nord –d’oest a est, que dificulta la regularitat de les pluges, que en la major part del territori venen amb vents de l’est–, per la nostra latitud intermèdia, situada entre el Pol Nord i l’Equador –que ens fa candidats tant a entrades d’aire polar com d’aire càlid tropical– o per la nostra proximitat al desert del Sàhara –que facilita l’arribada de glopades d’aire abrusador i calitjós del nord d’Àfrica, sobretot a l’estiu. Obviant les entrades càlides i fredes excepcionals, el nostre país no presenta una climatologia uniforme; tenim una variabilitat de climes i microclimes que depenen de factors com la latitud –el nostre és un territori allargassat de nord a sud–, l’altitud o la proximitat al mar de l’indret considerat. Fer previsions meteorològiques en aquest cas resulta, doncs, complicat i alhora emocionant; així com important per als qui viuen de la feina al camp. La conseqüència positiva d’això és la gran afició que hi ha a la meteorologia i de la qual en soc partícip.

Vista de l’alba del 02/09/2020 des del meu observatori, mostrant l’enclusa d’una tempesta a dins de la mar.

Pel que fa a l’evolució de l’oratge durant aquest darrer setembre, això és el que hi apuntava al meu diari meteorològic:

Setmana 36 (6 dies): La llengua d’aire fred polar que ens visitava a finals d’agost encara anava pegant voltes al damunt nostre i mantenia l’ambient fresquet (quin goig!), mentre ens creuava un front desgastat que deixava el cel força ennuvolat amb algun plugim inapreciable. A poc a poc, però, se’ns acostava l’anticicló de les Açores i tornaven les glopades d’aire càlid tropical que ens retornaven a les temperatures normals de l’estació astronòmica en què ens trobàvem.                      

Setmana 37: Dilluns se’ns atansava una llengua freda en altura, que a poc a poc s’escanyava formant una DANA que dimarts se situava al bell mig dels països catalans. El centre d’altes pressions situat a prop nostre i un de baixes pressions relatives al sud-est peninsular afavorien el corrent de vent marítim necessari per engegar un episodi de pluges; però el fred se situava primer sobre la capital del Principat i comarques properes, i en acabat sobre les Illes Balears, on descarregaven desenes de litres per metre quadrat, però poca cosa al País Valencià; 0,6 mm al meu observatori. Els dies següents tornava l’estabilitat, amb altes pressions a bona cosa del nostre subcontinent i nova entrada de masses d’aire tropicals, amb el resultat de retornar-nos a l’estiu de debò, amb mínimes properes als 20º C i màximes de 30º C, i previsió de mantenir-nos així fins a l’equinocci de tardor.

Setmana 38: Començàvem setmana amb el mateix oratge d’estiu que el cap de setmana anterior, malgrat l’allargament de les nits. Sols a partir de la segona meitat ens arribava l’extrem desgastat d’un embossament d’aire fred a les capes mitjanes i altes de la troposfera, que dies anteriors es despenjava del corrent en jet polar i se situava a l’Atlàntic, enfront de les costes de Portugal, formant-se una depressió en superfície, que al nord i oest peninsular portava precipitacions importants, amb tempestes d’evolució a les serralades. Mentrestant, la notícia saltava al bell mig de la Mediterrània: una forta tempesta de tipus tropical s’estava formant davant les costes gregues i amenaçava d’entrar a aquell país. Com si això fos un senyal, divendres a darrera hora de la vesprada ens arribava per l’oest la cua d’un front de tempestes força actiu (resultat dels pas d’un tàlveg fred a les capes altes i el vent moderat de gregal que bufava), que descarregava llamps, aigua i pedra sobre el Camp de Túria. Durant pocs minuts i amb una intensitat mai registrada al meu observatori (280 litres/ hora, 12 anys de dades) aquell divendres vaig recollir 42 mm (comptant també la pluja moderada del matí); un fort ruixat que va produir una inundació al meu hort-jardí que va desaparèixer una hora després, xuclada per una terra força assedegada. Aquell divendres, 18, fet excepcional, la meua comarca encapçalava la classificació de pluja al País Valencià. Tanmateix, el cap de setmana s’eixugava la humitat, amb vent de ponent, que bufava de moderat a fort i feia pujar les temperatures diürnes fins als 30º C.

Setmana 39: Començàvem setmana amb un oratge estable i vent en règim de marinades, malgrat el pas d’una massa d’aire relativament fred en altura, que provocava tempestes d’evolució a les comarques del nord de Castelló cap amunt. Dimarts, 22, cap novetat destacable, tret que a les 15:31 arribava l’equinocci de tardor, que ens feia pensar en uns propers canvis d’oratge que ens allunyarien de la calor estiuenca. A partir de dimecres, començava una nova situació de vent sec de ponent, que a poc a poc reforçava la seua intensitat fins a 50 km/ h per l’acostament d’un rosari de depressions, que s’endinsava des de l’Atlàntic cap al centre del continent; inestabilitat associada a una llengua d’aire fred, que ens fregava el cap de setmana, portant-nos les primeres temperatures de tardor, on el meteor més destacable fou el vent, si bé bufava amb una força més aviat moderada.

Setmana 40 (3 dies): S’acomiadava setembre amb domini anticiclònic, vent en règim de brises i temperatures primaverals, és a dir amb diferència marcada entre la nit el dia, mentre arribava un canvi anunciat, semblant al de la setmana anterior.

El riu Túria a prop de Domenyo vell (Serrans) el 20/09/2020, amb calor i vent de ponent.

Passant a resumir les dades meteorològiques concretes d’aquest setembre del 2020, tal com han quedat registrades al meu observatori d’aficionat, situat a la banda més alta del terme de Bétera (Camp de Túria), a un racó de la partida de les Malladetes, anomenat la Conarda, tenim el següent:

A) Els valors mitjans i/ o acumulats:

Temperatura mitjana = 22,5º C, tan sols 0,2º C superior a la que marca la sèrie normal (mitjana de 1971 a 2000 a l’aeroport de Manises corregida per la diferència d’altura entre observatoris) per a un mes de setembre.

Pluja recollida = 43,4 mm, un 11 % inferior a la que marca la mitjana de la sèrie normal per a setembre. Aquest 11 % també és el dèficit del balanç hidrològic 2020-2021, que comença a comptar en setembre d’enguany. Pel que fa al balanç pluviomètric anual, al meu observatori encara es manté un moderat superàvit del 25 %.

Vent: Intensitat mitjana = 3,3 km/ h, 0,8 km/ h inferior a la mitjana de 12 anys de dades recollides al meu observatori en setembre. Direcció dominant de l’Oest (WSW), poc habitual al meu observatori en setembre (ESE = 42 %, ENE = 33 %, NNW, W i WSW = 8 %).

B) El quadre resum de dades:

C) Les gràfiques de l’estació automàtica:

Octubre al nostre país mediterrani acostuma, però no sempre, a presentar un oratge revoltat per pluja, vent o tots dos meteors alhora, com recorda el refrany: “Quan l’octubre és arribat, la gavina a vora mar”. Per al d’enguany desitge que vinga plujós però moderat, que l’ambient ja el tenim prou revoltat amb el rebrot de la pandèmia. Salut!

Afegeix un comentari