“Pel juliol, els temporals a la posta de sol”. De sensació tèrmica i meteorologia de juliol, 2020, des del Camp de Túria.

Aquest proppassat juliol, des de la talaia que em permet el meu observatori d’aficionat, he registrat una meteorologia que podríem qualificar de normal durant la primera quinzena, càlida com cal, que es cloïa amb la sorpresa favorable d’unes petites pluges suavitzadores, i una segona progressivament més i més càlida, fidel al període canicular que s’encetava, que al seu torn es va cloure amb la primera onada de calor seriosa d’enguany. La situació baromètrica en general s’ha mantingut relativament estable, oscil·lant en la banda mitjana dels valors extrems de l’any, indicant el domini de les habituals depressions ibèriques poc profundes d’origen tèrmic, que es produeixen a l’interior peninsular durant l’estiu per la forta insolació regnant i són responsables del desenvolupament de tempestes d’evolució diürna a les altes serralades, amb vessants on tenen entrada els vents de mar.

Durant aquest període anomenat canicular (perquè a l’antiguitat es creia que la calor era provocada per la presència al cel de la brillant estrella Sírius i la seua constel·lació del Can Major; fet que actualment s’ha retardat i esdevé a finals d’agost) les temperatures diürnes i nocturnes a la latitud en què ens trobem són les més altes de l’any, tant pel valor termomètric registrat com per la sensació que en tenim al cos, que augmenta de forma prou important per efecte de l’alta humitat relativa present, més elevada quan més a prop de la mar ens trobem i quan aquest regulador climàtic està més calent (calor que l’aigua transmet a l’aire en contacte; un aire calent que reté més humitat que un de fred), cosa que s’esdevé a l’agost. És el període de l’any en què els meteoròlegs ens parlen sovint de temperatura de xafogor, que es una estimació de la que sentim a la nostra pell. Hi ha diversos elements que intervenen en la nostra sensació tèrmica: personals, com la calor que produeix el nostre cos (metabolisme, exercici) o la roba que portem en cada moment, i ambientals, com la velocitat de l’aire o la seua humitat relativa. És aquest paràmetre ambiental el que es combina amb el de la temperatura que marca el termòmetre per a donar-nos el que s’anomena Índex Humidex, que és una estimació de la temperatura que sentim al cos (vegeu quadre adjunt), anomenada de xafogor al nostre país. Per a entendre bé la influència dels factors ambientals, cal considerar que el cos humà es refreda per la suor i la seua evaporació, on aquesta darrera, en fer el canvi d’estat de líquid a vapor, furta calor al cos. Llavors, quan la humitat ambiental puja, es redueix l’evaporació i augmenta la sensació de calor, fins a un punt a partir del qual ens podem sentim ofegats, com literalment expressa el mot “xafogor”, sensació que també anomenem “basca”. Però quan corre l’aire sobre la nostra pell, naturalment o forçat, s’afavoreix l’evaporació de la suor i ens sentim més fresquets, malgrat que el termòmetre sec continuarà marcant el mateix.

Així es veia l’alba calitjosa del 26/07/2020 des del meu observatori, mirant cap al sud-est, amb Bétera en un pla mitjà i la serra Calderona al fons (Camp de Túria).

Pel que fa a l’evolució de l’oratge durant aquest darrer juliol, això és el que hi apuntava al meu diari meteorològic:

Setmana 27 (5 dies): Començàvem amb la primera ponentada anunciada de l’estiu, mentre estàvem envaïts per un aire càlid a les capes mitjanes i altes de la troposfera, combinació favorable perquè el termòmetre s’enfilara ben amunt; tanmateix al meu observatori fou una calorada sortosament puntual (màxima de 32º C), perquè la brisa marina arribava a migdia a refrescar l’ambient (mentre que a d’altres indrets de més al sud de València la cosa anava de valent, superant-s’hi els 40º C). A més a més, els dies següents es retirava l’aire càlid en altura i n’entrava un de més fresc, desinflant-se una mica els termòmetres i produint nuvolositat abundant i algun plugim, sobretot divendres, 4.

Vista de l’alba tempestuosa del 09/07/2020 des del meu observatori, on podem veure com hi plovia cap a la mar.

Setmana 28: Oratge d’estiu no massa extremat, amb un canvi dimecres, 8, produït per una baixa tèrmica a l’interior peninsular i una entrada d’aire relativament fred en altura, que, com divendres passat, tan sols generava núvols abundants i, al pas de les línies d’inestabilitat, un augment de la força del vent i algun plugim, però que no donava cap registre pluviomètric significatiu. El matí de dijous, 9, encara se sentia tronar i, de fet, descarregava en indrets de la Ribera, però ací no arribava ni gota. Diumenge, 12, tornava la inestabilitat per la combinació de baixa tèrmica, tàlvegs actius en altura i vent de llevant, que permetia desenvolupar grans nuclis tempestuosos a muntanya, que s’anaven acostant al litoral amb força aparell elèctric, però descarregant poca pluja en relació al soroll que feien: 3,6 mm al meu observatori (“Pel juliol, els temporals a la posta de sol”).

Mosaic meteorològic del 12/07/2020.

Setmana 29: Repetició de la situació d’inestabilitat dilluns i sobretot dimarts, 14, amb tempestes de vesprada i alguna de nit, que descarregaven 1,4 i 4,2 mm, respectivament. La mínima de dimecres, 15, baixava fins als 18º C. Agraïa la sort que teníem d’aquest començament de juliol tan bo. A més, aquestes entrades d’aire relativament fred en altura mantenien a ratlla les temperatures, sense superar-se els 30º C de màxima; situació que s’agraïa vist que érem a les portes de la canícula. El cap de setmana ja dominaven les masses d’aire de procedència més meridional i l’oratge esdevenia cada vegada més xafogós, més d’acord amb el període més càlid de l’any en què ens trobàvem (“En juliol, beure i suar i el fresc debades buscar”).

Setmana 30: Seguíem amb canícula suportable, una baixa tèrmica en superfície pegant voltes per la nostra península, entrades de masses d’aire d’origen meridional en capes mitjanes i altes, i vent en règim de marinades, que ja no refrescava tant com en setmanes anteriors, per l’augment de la temperatura de l’aigua de la mar propera. Les temperatures màximes ja superaven lleugerament els 30º C. Quant a les mínimes, la nuvolositat de dilluns, 20, feia que la mínima no baixara dels 24º C. Durant el matí i part de la vesprada de dimecres, 22, ens arribaven tempestes associades al pas d’un tàlveg relativament fred en capes mitjanes i altes, amb prou soroll i aparell elèctric, però quasi sense pluja, 0,6 mm en total, situació típica del juliol (“Pel juliol, molt soroll i no plou”). Dijous, 23, la situació més propera de la baixa tèrmica ens enviava vent de component sud/ sud-est, fent pujar les temperatures màximes fins als 34º C. A poc a poc ens envaïa una glopada d’aire més càlida, nord-africana, que esdevindria la primera onada de calor d’aquest estiu.

Setmana 31 (5 dies): Temperatures de plena canícula i onada de calor per a acomiadar aquest juliol, on en molts indrets de la nostra península se superaren els 40º C, tant als habituals de l’interior i del sud, com en d’altres de més al nord, arribant fins al País Basc, Aragó i Principat de Catalunya. Ací, sortosament no bufava ponent i al meu observatori no se superaren els 35º C, que, finalment, donaren la màxima mensual. La matinada del dijous, 30, al divendres, 31, un petit ruixat ens regalava uns minsos 0,2 mm, que no indicaven pas cap refrescament de l’oratge, més aviat tot el contrari. I com en els darrers anys, les figues començaven a madurar la darrera setmana de juliol, quan abans ho feien a partir de la primera d’agost (“Cada cosa al seu temps, com les figues a l’agost”), senyal de l’escalfament que patim.

Vista de l’alba del 21/07/2020 des del meu observatori, amb núvols d’estancament cap al litoral.

Passant a les dades meteorològiques concretes, em centraré en les més importants, tal com han quedat registrades al meu observatori d’aficionat, situat a la banda més alta del terme de Bétera (Camp de Túria), a un racó de la partida de les Malladetes, anomenat la Conarda:

A) Els valors mitjans i/ o acumulats:

Temperatura mitjana = 25,7º C, 1,3º C superior a la mitjana de la sèrie normal (1971-2000 a l’aeroport de Manises, corregida per la diferència d’altura) per a un mes de juliol.

Pluja recollida = 10,2 mm, un 27 % inferior a la que marca la mitjana de la sèrie normal per a juliol. Això ha fet que baixe lleugerament el superàvit del balanç pluviomètric anual fins a un +41,5 %, i el de l’any hidrològic 2019-2020 (des de setembre del 2019 fins al mes actual) fins a un +11 %.

Vent: Intensitat mitjana = 5,2 km/ h, 0,3 km/ h superior a la mitjana de 12 anys de dades recollides al meu observatori en juliol. Direcció dominant de l’Est (E), una de les més habituals al meu observatori en juliol (ESE = 58 %, ENE = 25 %, E = 17 %).

B) El quadre resum de dades:

C) Les gràfiques de l’estació automàtica:

Que la calor apegalosa d’agost ens siga lleu i que ens arriben prompte les pluges típiques de la segona quinzena (“Pluja d’agost, safrà, mel i most”).

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.