“Del juny enllà, el dia comença a baixar”. De la influència del mar en el clima i la meteorologia de juny, 2020, des del Camp de Túria.

Al juny, l’estiu no és lluny”. Juny és la porta de l’estiu i ens fa sentir animats o desanimats segons com tolerem la calor xafogosa que s’acosta. Aquest any a les nostres contrades vora la Mediterrània l’estiu meteorològic ha arribat quan toca, coincidint amb l’astronòmic, que s’inicia amb el solstici, que marca els dies amb més hores de sol de l’any: “El juny, el vint-i-u és llarg com ningun”. Però, malgrat que “Del juny enllà, el dia comença a baixar”, la calor inicia un ascens fins a arribar al seu màxim entre juliol i agost, depenent de si l’indret és més a l’interior o a prop de mar, més tard en aquest segon cas.

Aquest fenomen, aparentment contradictori si atenem únicament la durada de les hores de sol, sempre m’ha semblat sorprenent. La clau, com ja he indicat en algun apunt d’anys anteriors, és a la mar, perquè l’aigua te una elevada capacitat calorífica, una de les més altes que podem trobar a les substàncies que componen el nostre planeta. Això vol dir que la mar necessita més energia calorífica per a elevar la seua temperatura que la terra i més temps per a escalfar-se, però també per a refredar-se. Aquesta diferència de ritme entre el mar i la terra ferma (pel que fa a la velocitat d’escalfament i refredament) te un efecte regulador del clima, més important quant més ens acostem a les grans masses d’aigua. Diàriament aquesta diferència de ritmes és la responsable de les brises o marinades, que dominen el règim de vents al nostre país conforme ens acostem a l’estiu (vent de moderat a fort de mar cap a terra de dia i vent feble de terra cap a mar de nit), temperant les temperatures màximes, si bé la seua gran aportació d’humitat augmenta la xafogor, és a dir, la nostra sensació tèrmica corporal, ben enutjosa de nit a l’hora de dormir. A nivell estacional aquesta gran capacitat calorífica de l’aigua és la que fa que es retarde l’assoliment de la seua màxima temperatura anual en el mar fins a juliol o agost i de la seua mínima anual a gener o febrer, amb el consegüent efecte sobre el clima: temperant i retardant (respecte de la durada del dia solar) els períodes més calorosos i freds del cicle anual, sobretot als territoris arran de mar, però també als interiors, on els arriba la influència marítima, tot i que minvada, emportada pels vents que escombren mars i oceans.

Evolució de la temperatura del mar al llarg de l’any a la platja de la Malva-Rosa de València.

Tornant a la meteorologia d’aquest juny, segons dades del meu observatori, ha resultat més càlida d’allò esperat (per l’oratge canicular de la darrera setmana i escaig), plujosa dins de la normalitat (amb 3 dies de pluja durant la primera setmana i escaig) i vent d’acord amb allò esperat, tant pel que fa a la seua intensitat mitjana com al domini de la marinada diürna de llevant.

Bell espectacle nuvolós des de la Conarda de Bétera (Camp de Túria), que precedia la pluja que arribaria unes hores més tard (07/06/2020, 19:17 h).

Pel que fa a l’evolució de l’oratge durant aquest darrer juny, això és el que apuntava al meu diari meteorològic:

Setmana 23: Començàvem amb situació preestiuenca i certa inestabilitat atmosfèrica, per una situació de baixa baromètrica relativa al voltant de la península , una entrada de masses d’aire una mica més fresquetes en altura i vent humit d’origen marítim, que dimarts, 2, feia desenvolupar tempestes a l’interior nord de les comarques de Castelló i Terol, a més de l’interior i nord del Principat; però que ací, al Camp de Túria, no passava de nuvolositat més o menys abundant. A partir de dijous, 4, canvi d’oratge amb noves tongades d’aire fred en altura i el pas en superfície d’una depressió per damunt nostre amb un front fred actiu, que escombrava amb tempestes generalitzades les comarques de més al nord i bescanviava el vent, que llavors bufava de mestral; un vent eixut que ací on visc porta poca pluja, com de fet va ser: 0,8 mm. Els dies següent el ponent ens portava fresca de nit, però calor i força secor a l’ambient, prou desagradable perquè no et deixava respirar bé. Diumenge, 7, començava una altra entrada d’aire fred en altura pel nord peninsular, mentre en superfície ens creuava un front fred i una depressió se situava al SE, enfront de les costes alacantines, enviant-nos durant la vesprada vent de llevant de fins a 50 km/ h; situació que a la nit va esdevenir tempestuosa i a prop del canvi de dia va deixar-me 6,7 mm al pluviòmetre, en un ruixat intens, de curta durada i amb aparell elèctric.                      

Setmana 24: El pas de tàlvegs actius durant el matí del dilluns, 8, de forma perpendicular a la costa, amb vent fluix de llevant, mantenia la inestabilitat a la zona del golf de València amb registres de pluja entre 30 i 40 mm, mentre que al meu observatori li’n tocaven 11 mm (“Aigua de juny primerenca, molts mals arrenca”). El fred en altura, que es mantenia fins dimecres 10, i el vent de llevant, amb origen ben al nord, mantenien les temperatures a ratlla (mínimes una mica per davall de 15º C i màximes entre 20 i 25º C), fent bo el refrany: “Fins el quaranta de maig, el vestit no te trauràs”. Dijous, 11, l’entrada d’una depressió pel nord peninsular feia que el vent canviara a ponent, portant un oratge reescalfat i eixut, clarament estiuenc, que es mantenia fins dissabte, 13, quan canviava a l’habitual règim de brises costaneres. La màxima setmanal fou dijous, amb 31º C i la mínima més alta, divendres, amb 19º C.

Setmana 25: Es mantenia una certa inestabilitat pel pas de masses d’aire relativament fredes en altura, que ens creuaven pel nord, i vent d’origen marítim, que donaven tempestes d’evolució diürna als sistemes muntanyencs de l’interior (adscrits a les serralades Ibèrica i Bètica oriental), que arribaven prou desgastades a la costa, amb gens d’incidència a les comarques centrals valencianes on em trobe i també les d’Alacant cap al sud. A partir del cap de setmana, coincidint amb el solstici astronòmic (20 de juny, 21:44 h UTC), ens envaïa una massa d’aire càlid en altura, que ens portava estabilitat i temperatures clarament estiuenques. Fins llavors, aquest juny s’havia portat com “déu mana”.

Setmana 26: Oratge de ple estiu sense pal·liatius: temperatures altes (mínimes de 20º C i màximes de 30º C, si fa no fa) i estabilitat amb vent en règim de brises. La baixa relativa tèrmica que voltava la península Ibèrica no tenia conseqüències líquides a les nostres comarques més costaneres, que recollien els núvols de les tempestes, ja desfetes, que baixaven del sistema ibèric, deixant nits xafogoses. Això fou especialment destacable dimecres, 24, i divendres, 26, pel pas de tàlvegs moderadament actius a nivells alts i mitjans de la troposfera.

Setmana 27 (2 dies): L’entrada de masses d’aire clarament de procedència meridional, afermava un oratge estiuenc canicular per a acomiadar juny.

El sol comença a eixir per darrere de la serra Calderona (Camp de Túria) al voltant del solstici d’estiu (22/06/2020, 06:53 h).

Passant a les dades meteorològiques concretes, tal com han quedat registrades al meu observatori d’aficionat, situat a la banda més alta del terme de Bétera (Camp de Túria), a un racó de la partida de les Malladetes, anomenat la Conarda:

A) Els valors mitjans i/ o acumulats:

Temperatura mitjana = 22,5º C, 1,0º C superior a la mitjana de la sèrie normal (1971-2000 a l’aeroport de Manises corregida per la diferència d’altura) per a un mes de juny.

Pluja recollida = 18,4 mm, 1,6 mm (un 8 %) inferior a la mitjana de la sèrie normal per a juny. El balanç pluviomètric anual es manté en un superàvit del 46 %, i el corresponent a l’any hidrològic 2019-2020 (des de Setembre del 2019 fins al mes actual) manté també un superàvit del 13 %.

Vent: Intensitat mitjana = 5,4 km/ h, 0,3 km/ h inferior a la mitjana de 12 anys de dades recollides al meu observatori en juny. Direcció dominant de l’Est (E), una de les més habituals al meu observatori en juny (ESE = 67 %, E = 33 %).

B) El quadre resum de dades:

C) Les gràfiques de l’estació automàtica:

A gaudir del juliol, perquè “Qui no es banya pel juliol, no es banya quan vol”. Sense oblidar les mesures de protecció, higiene i distància personal recomanades per a evitar agafar o encomanar la COVID-19.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.