Observar, llegir, escriure

Canvi climàtic, crítica literària, ciència, consciència social, des del Camp de Túria.

15 de juny de 2020
0 comentaris

“Pluja de primavera no ha passat per mal temps”. De classificacions climàtiques i meteorologia primaveral del 2020 des del Camp de Túria.

Aquests resums del temps meteorològic els faig amb les dades d’un indret situat a la comarca prelitoral valenciana del Camp de Túria, el clima del qual podem incloure en l’anomenat de la “plana litoral septentrional valenciana” (Clavero, “Climes i temps del País Valencià”, Publicacions de la Universitat d’Alacant, 2019), que agafa tota la costa des del nord del País Valencià fins a un poc més enllà del riu Xúquer, o en el tipus “Csa” de Köppen-Geiger (op. cit.), que inclou prop del 60 % del territori valencià; un clima de tipus mediterrani costaner, temperat per la influència de la mar propera, relativament poc plujós, amb precipitacions concentrades a la tardor –sobretot a l’octubre– i un màxim secundari primaveral –repartit per tots tres mesos de l’estació–, estiu sec –amb molt poques precipitacions– i calorós –amb molta xafogor per l’alta humitat relativa, prou nits tropicals: temperatures ≥ 20º C i onades de calor d’origen africà, calitja inclosa–, i hivern amb escassa presència de gelades i quasi nul·la de nevades, sobretot darrerament. Abans de passar a les dades d’aquesta primavera climàtica del 2020, volia fer-vos cinc cèntims de la classificació climàtica de Köppen-Geiger aplicada al nostre clima mediterrani.

El clima és el conjunt de condicions atmosfèriques que caracteritzen una regió del món i ve determinat per una combinació de les diferents variables meteorològiques, essent la temperatura i la precipitació les principals. Per a determinar-lo, cal analitzar aquestes variables durant un període de temps llarg, de 30 anys com a mínim. En aquest resultat hi influeixen diversos factors geogràfics i orogràfics, com la latitud (distància a l’Equador), l’altitud sobre el nivell del mar o la distància a la mar més propera. La meteorologia i la climatologia, doncs, estan força relacionades, diferenciant-se en el termini de temps que es considera, curt o llarg, respectivament. Els climes del nostre planeta es poden classificar d’acord amb el capteniment dels diferents meteors al llarg de l’any, establint límits per a les variables que ens permeten mesurar-los i/o indirectament pel tipus de vegetació que s’hi desenvolupa.

Una de les classificacions climàtiques més usades pels climatòlegs la va elaborar a l’inici del segle XX Wladimir Köppen amb l’ajut de Rudolf Geiger i pateix de la hipòtesi que la vegetació espontània reflecteix fidelment el clima d’un lloc determinat. Hi distingeix cinc tipus principals: A, B, C, D i E, a partir de les temperatures mensuals mitjanes del mes més fred –Tf— i més càlid –Tc— de l’any, tret del tipus B que el classifica en base a l’alta aridesa (precipitació anual inferior a l’evaporació del sòl més la transpiració vegetal). Per exemple, el nostre clima mediterrani seria tipus C: clima temperat, amb Tc > 10º C i Tf > -3º C.

Després subclassifica A, C, D i E en diverses lletres majúscules o minúscules en base a l’aridesa, relacionada amb la distribució de les precipitacions al llarg de l’any (“s” en el nostre cas, que indica estació seca a l’estiu). I finalment posa una tercera lletra minúscula que precisa una mica millor el capteniment de la temperatura: a = subtropical (Tc > 22º C), b = temperat (Tc < 22º C i Tª mitjana mensual > 10º C en ≥ 4 mesos l’any) i c = subpolar (Tc < 22º C i Tª mitjana mensual > 10º C en < 4 mesos l’any). Llavors, el nostre clima mediterrani portaria una darrera “a” i restaria classificat com a “Csa”.

Tanmateix, a molts indrets de l’interior i sud del País Valencià el clima actual està classificat com a “BSk”, és a dir, com a àrid o sec, on la “S” indica vegetació estepària o predesèrtica (“Steppe” en alemany) i la “k”, temperatura mitjana anual (Tªma) < 18º C. A més a més, conforme avancem en aquest segle, si es compleixen les previsions del canvi climàtic que estem vivint, s’ampliaria l’abast d’aquest clima “BSk” a més comarques del país i, als llocs actualment més àrids, esdevindria fins i tot de tipus “BWh”, és a dir, força àrid o desèrtic (on la “W” ve de ”Wüste = desert en alemany), amb una significativa disminució de les precipitacions i Tªma > 18º C (condició aquesta darrera indicada per la lletra “h”). Això, si no hi posem remei (vegeu en el mapa adjunt la imatge “Future 2071-2100”).

La vesprada d’aquest 02/03/2020 a Bétera (Camp de Túria) feia un ponent fort que ens portava núvols rabents.

Passe a resumir les dades del que hom considera primavera climàtica, que aplega les dades meteorològiques del trimestre de l’any en què les temperatures pugen després del període hivernal. Són mesos temperats que al nostre hemisferi septentrional corresponen a març, abril i maig, en què la natura es renovella i fa goig gaudir-ne, d’ací d’allà jardins de flors i cant d’ocells: merles, caderneres…; però que en aquest 2020 no ho hem pogut fer pel confinament perllongat a què ens han obligat les autoritats públiques, en un intent desesperat de frenar la transmissió d’un virus que està provocant l’excepcional pandèmia del COVID-19, que saturava hospitals, aprimats per retallades anteriors, i espere puguem superar ben aviat amb la col·laboració de tots i una sanitat pública com cal.

Les dades calculades d’aquesta estació climàtica al meu observatori assenyalen una estació de mitjana més càlida del normal (de bell nou indique que agafe com a patró la mitjana de dades de la sèrie climàtica del 1971 al 2000 a l’aeroport de Manises, corregida en el cas de la temperatura per la diferència d’altitud entre observatoris), una pluja acumulada un 30 % superior a la normal “Pluja de primavera no ha passat per mal temps”), una força del vent en la línia del que marca la mitjana del meu observatori (12 anys de dades) i una direcció dominant de l’est, la més habitual en primavera al meu observatori.

Aquest 31/03/2020 a Bétera (Camp de Túria) havíem tingut un matí plujós, que a la vesprada encara mantenia el cel bastant ennuvolat.

Vegem, tot seguit, les dades concretes del darrer trimestre primaveral i donem un colp d’ull a les històriques d’aquest mateix període estacional, corresponents al meu punt d’observació:

A) SINGULARITATS METEOROLÒGIQUES DE LA PRIMAVERA CLIMÀTICA DEL 2019:

No n’he trobat cap d’estacional. Únicament destacar una curiositat que ja vaig indicar a l’apunt d’abril: que segons dades d’AEMet, a l’observatori de Manises, que agafe com a patró i és a uns 10 km de casa, el període que abraça les primeres 5 setmanes de confinament estricte per la pandèmia (del 16 de març al 19 d’abril), ha estat el menys assolellat des de 1966. Una casualitat ben curiosa, perquè ens feia sentir tancats a casa més conformats.

B) RESUM DE DADES DE LA PRIMAVERA CLIMÀTICA DEL 2020:

El podeu trobar al quadre-resum de dades meteorològiques més significatives, que tot seguit us mostre i que inclou comentaris explicatius.

C) GRÀFIQUES HISTÒRIQUES DE LA PRIMAVERA CLIMÀTICA:

En graficar les dades anuals de la primavera climàtica, en base a l’històric de què dispose i que podeu veure a les imatges adjuntes (12 anys per a la temperatura i 23 per a la pluja), s’observa que, amb petites oscil·lacions, la temperatura mitjana segueix una tendència ascendent (línia verda de la recta de regressió, que indica un augment de 0,8º C en 12 anys), que a hores d’ara se situaria al voltant d’1,3º C per damunt del patró (línia fosca discontínua); mentre que la pluja total recollida, amb la lògica major irregularitat de les oscil·lacions, manté una evolució descendent (línia fúcsia de la recta de regressió, que indica una pèrdua d’uns 50 mm en 23 anys); però que el valor final seria prou semblant al del patró (línia fosca discontínua). Hem de tenir en compte que, malgrat la relativa proximitat entre observatoris, el patró que he triat és una referència aproximada i podria no ajustar-se bé a les característiques climàtiques de l’indret de mesura. Continuem, doncs, en situació de canvi climàtic per escalfament global.

Si voleu saber-ne més, podeu consultar les dades més significatives de cada mes als apunts corresponents que he publicat en aquest mateix blog.

Com faig sempre, enllestiré l’apunt fent esment de les previsions meteorològiques per a aquest estiu climàtic que ara comença: segons AEMet, a quasi tota la península Ibèrica continuarem amb temperatures mitjanes superiors a les normals i precipitacions acumulades normals. Cap novetat d’interès, doncs.

A gaudir de l’estiu sense oblidar les mesures de protecció i allunyament que ens recomanen les autoritats sanitàries. El refrany diu “A l’estiu per la moquita i a l’estiu per la calor, sempre és bo dur mocador”. Doncs, fem-lo servir però per a tapar boca i nas o millor la mascareta, quan ens trobem a menys de 2 m d’altri no familiar i més encara en llocs tancats.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.