Observar, llegir, escriure

Quin goig poder estudiar el que t’agrade fins que arribes a la mestria, sense haver d’interrompre-ho per col·locar-te en una feina, abans d’hora, per tal de pagar-te les despeses més bàsiques per a viure; una feina que no t’acaba d’agradar, però que has de triar perquè els teus pares sempre van curts de diners. Quina sort tindríem en no haver de dependre del “mercat de feina” per a cobrir les nostres necessitats vitals!

Quin goig poder gaudir d’un sou digne en una feina que t’agrade; que t’agrade tant que hi series ben productiu i no t’importaria gaire dedicar-li més hores si cal. Quin goig no haver de conformar-te amb un sou miserable en les teues primeres feines i també en les posteriors, en les que has de pencar de valent, fent hores extres no siga que no et renoven el contracte. Quin goig no haver de mostrar-te submís amb el teu cap si no hi estàs d’acord, alliberar-te de fer feina com un esclau, recuperant la teua dignitat perduda!

Quin goig poder gaudir de períodes de temps de descans de la feina, per dedicar-los a allò que més ho necessites, siga recuperar la teua salut, siga cuidar els teus fills petits o els teus pares massa majors, siga desenvolupar la teua creativitat, siga assolir nous coneixements… o dedicar-los a activitats solidàries!

Quin goig poder començar una nova vida, lluny d’aquesta quan ja se’t fa insuportable, perquè el teu company ja no et vol i et fa patir de valent, sense haver d’empassar-te’l a la força, amb perill de la teua vida, perquè disposes de mitjans per començar, aprendre un nou ofici i triar una feina que t’agrade! Sobretot si ets una dona!

Que bo poder decidir directament, sense intermediaris, entre tots els qui formem la nostra col·lectivitat propera,  a què dediquem els diners de tots, per no haver de malbaratar recursos en activitats sobreres –religioses, militars, taurines, esportives…—, que potencien antivalors com l’individualisme, la ignorància, la discriminació o la violència; entrebancant el canvi social cap a un món més just, lliure i solidari, més autosuficient i autogestionat, més harmoniós amb la mare natura, més pacífic i afectuós. Que bo poder tornar a un comunalisme com el que ens va furtar el capitalisme, millor i actualitzat!

El capitalisme de sempre i el que avui ens aclapara arreu del món porta aparellada una ètica contrària a la vida. L’anomenada economia “de mercat” –nom eufemístic amb el qual hom ha batejat el capitalisme, per tal de posar-li una careta més “amable”–, porta aparellada –amb l’ajut cabdal de les lleis dels Estats– l’exclusió –i fins i tot el genocidi– per als qui no aconsegueixen vendre la seua força de treball als posseïdors del gran capital i dels mitjans de producció –els capitalistes–; una venda que serà més difícil com més va més, si tenim en compte que hom preveu menys oferta de feina a futur, per l’augment de la població i la creixent automatització de les empreses. Una situació que ens portarà a un inevitable augment de l’atur, de la precarietat i, doncs, de la violència social. Però, a més a més, aquestes darreres setmanes s’està esdevenint una crisi econòmica novella, sense precedents en els darrers segles, provocada per una malaltia global –el COVID-19–, escampada pel sistema de vida consumista i accelerat, a què ens ha menat aquest capitalisme desfermat i globalitzat. Es fa evident, doncs, la necessitat de cercar una solució urgent a la manca d’ingressos de milions de treballadors afectats; i ho és tant que alguns economistes i polítics dretans, conservadors o “liberals” –els que estan al servei dels privilegis dels capitalistes– estan defensant a hores d’ara la necessitat d’implantar algun tipus de renda bàsica (RB) per als qui no puguen accedir a aquest “mercat de feina” minvat; com la que ara mateix –i arriba amb retard– s’està plantejant el govern “socialista” espanyol, a la qual anomena Ingrés Mínim Vital –que és la segona versió d’un projecte que a hores d’ara no sabem on farà cap, sotmesos com estan als poders fàctics de l’Estat. Però de Rendes Bàsiques hi pot haver de tota mena i no totes respecten la nostra dignitat ni ajuden a superar la causa arrel del problema: el sistema econòmic actual. En concret, les que actualment s’estan plantejant a ca espanya i arreu del món són del tipus “ni ni”, és a dir, més aviat almoina o caritat.

Quina és la RB que necessitem per a viure una vida bona com la que us esbossava més amunt?

La RB és un mecanisme de redistribució de la renda d’un país o regió que permeta viure dignament a tots els seus habitants, és a dir, que puga cobrir-los les necessitats més bàsiques: aixopluc, menjar, cures, etc.

No es tracta d’una renda d’inserció social per a la gent més desafavorida pel sistema socioeconòmic, gent que se situa fora del mercat de feina, sense prou recursos per a viure. No es tracta d’un subsidi com aquest, que suposa una pèrdua de dignitat per al receptor, pel sotmetiment i el control de la seua vida per part de la societat i la necessitat d’alguna contraprestació a canvi dels diners rebuts, que, a més, són bastant inferiors als que calen avui dia per a viure dignament i es cobren amb força retard –de fins a més d’un any per a la Renda Valenciana d’Inserció. I aquesta és, en quantitat major o menor i condicions diverses, l’únic tipus de renda bàsica que existeix actualment a nivell autonòmic espanyol.

La RB que reclamem no és una almoina ni un subsidi, és un ingrés periòdic al qual tindria dret una persona des que naix i pel fet de ser-ho, de caràcter individual, per a tots i totes sense exclusions, sense cap tipus de condició i en quantitat suficient per a fer front a les necessitats bàsiques d’una vida digna.

Hi ha diverses propostes per a aquesta RB, que en general cerquen corregir la mala distribució de la riquesa que ens ha portat el capitalisme clàssic i més encara l’actual, el més desfermadament “liberal” –liberal per als capitalistes– i globalitzat, però sense anar més enllà. Això permetrà donar-li un rostre més humà i alhora salvar-lo o retardar el desastre al qual és abocat –d’aquí el recolzament de certs personatges procapitalistes a aquest tipus de RB-subsidi–; però no farà cap bé important al gruix de la gent, que necessitem avançar cap a una societat més lliure de debò, amb noves alternatives de reducció i repartiment més just de la riquesa mundial, més comunitàries i sostenibles, que asseguren el futur de la nostra espècie i del planeta que l’acull.

Una proposta més evolucionada seria la Renda Bàsica Universal (RBU), que introduiria a la legislació d’un país el dret ciutadà a un ingrés periòdic pagat per l’Estat –o institució equivalent—, a rebre per cada membre resident al territori on es vulga implantar, amb caràcter individual i incondicionat; tant se val que sigues home o dona, ric o pobre, solter o casat, assalariat o faces feina a casa o al voluntariat, etc. Es tractaria d’un dret de ciutadania sense condicions, que asseguraria la llibertat personal, mitjançant la satisfacció de les necessitats materials mínimes, garantia d’una vida social autònoma, és a dir, sense dependència d’altres persones per a sobreviure. El capital necessari per a implantar-la s’hauria de recaptar mitjançant impostos progressius sobre les rendes individuals o d’altres equivalents.

La Renda Bàsica de les persones Iguals (RBIs) és un tipus de Renda Bàsica Universal que vol anar-ne més enllà: ser un mitjà de transformació del sistema actual, per a eixir del capitalisme, el patriarcat, el colonialisme i el militarisme. És una proposta que no vol ser exclusiva, sinó que té la vocació d’arribar a acords amb altres opcions de RBU d’objectius semblants i fer la seua implantació per fases. La RBIs parla d’una renda per persona igual a la meitat de la renda per càpita del país, ciutat o territori considerat –actualment al voltant d’uns 1000 € al mes al País Valencià-, amb l’objectiu d’eradicar la pobresa i crear comunitat. Així, una part de la RBIs personal –parlen d’un 20 %– aniria a un fons destinat a pagar els serveis i les millores socials per al teu barri, poble o territori considerat, mitjançant la participació democràtica de tots els usuaris residents amb freqüència mínima anual. És, doncs, una eina per a lluitar pel canvi social. Un dels seus mentors, Manolo Bayona de “Coordinación Baladre”, deia –en una entrevista a Ràdio Klara el 17/04/2020 — que “aquesta proposta busca crear les condicions per a arribar a un altre sistema de vida on aquesta no tinga les característiques negatives actuals. Això és el més important i el que la diferencia d’altres propostes de RB. […] I el que ens interessa ara mateix és deixar-nos de debats teòrics, aplegar-nos i posar els nostres cossos al carrer –quan es puga—, per arrencar dels polítics drets com aquests, que ens permetran eixir d’aquesta bogeria actual”.