“El març comença com un corder i acaba ben fer”. De meteorologia de març del 2020, sota la crisi coronavírica, des del Camp de Túria.

Fins i tot els qui tenim la ment més avesada a la fredor de les dades científiques, no podem defugir la influència emocional de situacions crítiques com la que actualment estem vivim a escala mundial, que ve determinada per l’enorme vulnerabilitat del nostre organisme davant unes petitíssimes partícules de material genètic, amb gran capacitat encomanadora i autoreplicadora dins les nostres cèl·lules; uns virus que han forçat els nostres cossos, cisellats pel narcisisme malaltís d’aquesta societat consumista, a prendre mesures de confinament (que no poden seguir les persones que han d’atendre els serveis bàsics: uns veritables herois per la manca de mitjans), a romandre tancats a casa de grat o per força, per a no exposar-nos a matar o morir ofegats per una pneumònia. Com que molts colps podem trobar una dita que s’avinga a una situació dada, la de “Els cadarns de març fan de mal curar” fora la més adient a hores d’ara (malgrat que cadarn o refredat no siga una descripció gaire afortunada per a la Covid-19, la greu malaltia respiratòria que ara ens amenaça, sobretot als qui ja som grans) i malauradament també la de “Març, marçot, mata la vella i la jove si pot” (que em fa acompanyar en el sentiment als qui han hagut de passar pel greu tràngol de perdre un amic o familiar estimat durant aquests dies difícils).

Casualment, el confinament obligat que estem patint des de mitjan de març, també ha marcat la meteorologia d’aquest primer mes primaveral a la comarca on visc, on hem tingut una primera meitat estable, assolellada i càlida (“Al març, qui no té sabates ja pot anar descalç“) i, coincidint amb el període de quarantena, una segona inestable, plujosa i freda (“Pel març, marçot, no et lleves el tricot“), que semblava ajudar-nos a restar a casa. Ha estat, si fa no fa, allò de “El març, comença com un corder i acaba ben fer”.

Aquest darrer març, al meu petit racó del Camp de Túria on visc, ha estat de mitjana més càlid del normal (tot i la gran diferència abans citada entre la 1ª i la 2ª quinzena, i tenint en compte el patró que agafe com a normal), prou més plujós (dues vegades i mitja més) que el patró triat (“Aigua de març, herba als sembrats“) i una mica més ventós que la mitjana de dades del meu observatori, amb domini de la component marítima, especialment durant la segona quinzena inestable.

El darrer ocàs abans del confinament. Bétera (Camp de Túria), 13/03/2020.

Heus ací les observacions que hi he anat apuntant al meu diari meteorològic:

Setmana 9 (1 dia): Seguia el temporal de ponent amb què deixàvem març, el responsable del qual era una àrea depressionària molt profunda situada entre les Illes Britàniques i Islàndia. Aquest març començava típicament mogudet (“El març marceja…”).

Un tímid arc de st. Martí anunciava un plugim cap a les muntanyes de més al nord, on l’aigua no quallava pel vent de ponent. Bétera (Camp de Túria), 02/03/2020.

Setmana 10: Dilluns, 2, ens arribava una sèrie de fronts càlids i freds espentats pel vent de ponent, que arribava a ratxes de fins als 74 km/ h, alhora que es despenjava una llengua freda en altura, el tàlveg actiu de la qual ens fregava també i feia baixar lleugerament els termòmetres, sense més conseqüències líquides, però. La situació de l’oest continuava fins dijous, 5, amb ambient més càlid del normal (amb màximes per damunt dels 20º C; 25º C, dimecres, 4) i en acabant girava a nord, amb ratxes de fins a 60 km/ h, divendres, 6, portant-nos la fresqueta continental (diuen que “Març ventós fa l’abril plujós”, tant de bo!). El cap de setmana tornava l’estabilitat amb l’entrada de l’anticicló de les Açores.               

Una Papilio machaon xuclava les flors de Berbena del jardí de casa. Bétera (Camp de Túria), 12/03/2020.

Setmana 11: Les altes pressions i l’aire càlid en altura es traduïen en temperatures altes fins a la meitat de la setmana, amb vent fluix de llevant de dia i pràcticament encalmat de nit, assolint un màxim de 25º C dimecres, 11. La formació d’una baixa relativa damunt de la península i l’arribada d’aire més fresquet en altura, ens retornaven a un ambient més normal per l’època, amb circulació marítima (la mar encara estava freda), boirines i rosades matinals. El cap de setmana s’afermava un fort anticicló cap a Rússia i reforçava l’entrada de llevant, la qual cosa feia que els núvols anassen en augment. Diumenge, 15, l’entrada d’un front fred pel nord-est peninsular, amb aire polar al seu darrere, ens anunciava un canvi important d’oratge, amb fred i precipitacions, pel xoc d’aquesta massa freda amb la càlida que manteníem de feia dies, que semblava retornar-nos a l’estació astronòmica que ens pertocava.

Setmana  12: Durant les primeres hores de dilluns, 16, a uns 5000 m d’altura, una massa d’aire freda i allargassada entrava per Galícia, que en hores posteriors esdevenia una DANA que se situava cap al centre peninsular, mentre que es desenvolupava un centre de baixes pressions entre el sud-est peninsular i el nord d’Algèria; situació de fred en altura i flux de vent humit de la mar mediterrània, típicament productora de pluges abundants a les nostres costes. Un oratge rúfol que convidava a quedar-se a casa, ara que ho havíem de fer de grat o per força, per ordre del govern central, que havia declarat l’estat d’alarma per controlar la pandèmia del nou coronavirus xinès. Les pluges no resultaren massa copioses en general; però dilluns, 16, replegava 17 mm i dimarts, 17, 21 mm. Els dies següents no acabava de fer net i els núvols i l’aire fresquet de mar, així com alguna goteta de tant en tant (sense arribar a marcar pluja al pluviòmetre), ens acompanyaven en el forçat confinament. Divendres, 20, a les 3:50 h UTC arribava l’equinocci que inaugurava la primavera d’estiu d’enguany. Dissabte, 21, la situació s’inestabilitzava de forma clara, en acostar-se des del golf de Cadis una bossa freda en altura i una sèrie de baixes no gaire profundes, però prou actives, en superfície. El reforçament progressiu del vent de mar n’alimentava la pluviositat, que diumenge, 22, deixava uns 6 mm a afegir al recompte mensual. 

Setmana  13: Continuació de la inestabilitat moderada en renovar-se noves tongades d’aire fred en altura, amb els corresponents tàlvegs actius, alhora que un profund anticicló se situava cap a Escandinàvia, que assegurava el flux de llevant sobre nosaltres. Dilluns, 23, replegàvem uns 5 mm de pluja. Dimarts, 24, una baixa al nord d’Àfrica reforçava el vent de mar, que arribava a 56 km/ h; però la pluja restava més al sud; ací fou de tan sols 1 mm. Dimecres, 25, amb un vent ja moderat i girant a nord, ens arribava una altra llengua freda en altura, però aquesta vegada pel nord-est, deixant-nos un altre dia fred (10º C de màxima), ennuvolat i lleugerament plujós, que feia augmentar el registre pluviomètric en 1 mm més. La nit de dijous, 26, encalmava el vent, deixant 0,2 de rosada, per a més tard girar a nord amb ratxes de fins a 50 km/ h i eixir el sol, recuperant-se les temperatures. Una massa d’aire freda i allargassada que girava sobre si mateixa es mantenia al damunt nostre fins que es diluïa a poc a poc; mentre que en superfície l’anticicló se situava cap a les Illes Britàniques i ens enviava aire continental més fred. Divendres, 27, tornava el gregal, els núvols i els ruixats moderats, més copiosos que dimecres, amb un total de 6 mm de pluja més i una màxima hivernal d’11º C. La nit següent l’oratge encalmava i feia baixar el fred, assolint-se la mínima mensual, 4º C. Cap de setmana amb més sol que núvols, sobretot diumenge, 29, que, amb vent de ponent, ens regalava un dia de primavera, amb 22,6º C de màxima (“El març canvia set vegades al dia”). Així, amb una temperatura més aviat hivernal, núvols i clars i algun ruixat, passava una altra setmana de confinament, que l’oratge ens ajudava a acomodar.

El “cel a borreguets” anunciava la pluja a venir. Bétera (Camp de Túria), 29/03/2020.

Setmana 14 (2 dies): Un front estacionari es mantenia al damunt nostre, que separava l’aire fred més al nord on dominava l’anticicló, i un altre de més càlid al sud, on una depressió se situava cap al golf de Cadis i una altra cap a Itàlia (l’altre país europeu més afectat per la crisi coronavírica). A partir de migdia de dilluns, 30, s’aconseguia un flux feble i constant de llevant que permetia que quallaren les pluges, que eren de neu a cotes altes del Sistema Ibèric, més afectat per una massa d’aire freda que entrava pel nord peninsular. La formació d’una depressió secundària enfront de les nostres costes afavoria la inestabilitat, que en qualsevol cas fou moderada, però prou persistent per acumular, xino-xano, entre el 30 i el 31, uns altres 26 mm al recompte mensual i acomiadar un març que finalment havia resultat prou plujós, una característica típica de la primavera d’estiu.

…………………………………………………………………………………………………………………………….

Passant a resumir les dades meteorològiques més importants d’aquest març, tal com han quedat registrades al meu observatori d’aficionat, situat a la banda més alta del terme de Bétera (Camp de Túria), a un racó de la partida de les Malladetes, anomenat la Conarda, tenim el següent:

A) Els valors mitjans i/ o acumulats:

Temperatura mitjana = 13,4º C, 1,8º C per damunt de la sèrie normal (dades del 1971 al 2000 a l’aeroport de Manises, corregides per la diferència d’altura) per a un mes de març.

Pluja replegada = 85,6 mm, un 150 % superior (2,5 vegades més) a la que marca la mitjana de la sèrie normal citada per a març. La qual cosa ha millorat prou els balanços pluviomètrics, tant l’anual, amb un superàvit del 95 %, com el de l’any hidrològic 2019-2020 (que comença a comptar des de setembre del 2019), que ha passat d’un superàvit del 3 % al 18 %.

Vent: Intensitat mitjana = 6,2 km/ h, 0,7 km/ h superior a la mitjana de 12 anys de dades recollides al meu observatori en març. Direcció dominant de l’est (ENE), una de les més habituals al meu observatori en març (ENE = 33 %, WSW = 33 %, W = 25 %, ESE = 8 %).

B) El quadre resum de dades:

C) Les gràfiques de l’estació automàtica:

Pel març, la verdor, i per l’abril, la flor”. Ja que març ha complit la seua part, que abril ens porte flors i, sobretot, que puguem fruir-les plegats, a muntanya o a ciutat, lliures de confinament i de malignitat.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.