Observar, llegir, escriure

“Si el febrer no febreja, tot l’any bogeja”. Un altre any amb un febrer completament atípic. Com l’any passat, la tònica d’aquest segon mes del 2020, any bixest, ha estat de domini anticiclònic, poca pluja i poc vent, amb temperatures plenament primaverals, assolint-se rècords de temperatura mitjana i de temperatura més alta al meu observatori en 12 anys de dades: l’escalfament que no cessa. Per tant, l’oratge ha quedat lluny del que preveuen els refranys populars: no hi hagut quasi fred ni vent, quan en febrer són típiques les onades de fred i els màxims anuals de força del vent; de fet, hem tingut tot el contrari: una onada de calor excepcional de bon començament (“El febrer, de cap o de cua l’ha de fer”) i he assolit la velocitat mitjana del vent més baixa de la sèrie de 12 anys de què dispose. Espere que no es faça realitat el refrany que he triat per capçalera, sobretot per als desnonats –vergonya dels Estats– que han d’aixoplugar-se en barracons –darrerament en veig més–, que si bé els ha afavorit aquest febrer bonancenc, van patir de valent durant el temporal “Glòria” del darrer gener.

Quant a l’evolució de l’oratge durant aquest darrer febrer, ací us deixe les meues observacions:

Setmana 5 (2 dies): Continuàvem amb l’oratge anticiclònic amb què deixàvem gener, la circulació de ponent i l’onada de calor, amb temperatures de primavera avançada: màximes de 25,6º C, dissabte, 1, i   24,1º C, diumenge, 2 (“…si la Candelera riu, l’hivern és viu”???).

Setmana 6: Es mantenia l’onada de calor excepcional, amb màximes de 26,3º C dilluns, 3, i 27,8º C dimarts, 4 (la més alta en 12 anys al meu observatori, després dels 25,9º C del 2019), i mínimes al voltant o per damunt dels 12º C. Tot un rècord de dies calorosos en hivern del qual se sentirà parlar. A partir de dimecres, 5, tornava l’oratge d’hivern, en posicionar-se l’anticicló cap a França i enviar-nos aire fred continental, que ens entrava per l’est i replegava, doncs, la humitat marina, portant-nos rosades matinals.               

Setmana 7: El cicle interminable de canvis de posició del corrent en jet polar ens tornava a deixar en situació d’aire més càlid a les capes mitjanes i altes de la troposfera, que la situació anticiclònica en superfície empentava cap avall. El ponent fluix que bufava dilluns, 10, reforçava la calidesa i assolíem 24,5º C de màxima; situació que es repetia dimarts, amb 24,4º C de màxima. Els dies següents, el vent bufava fluix de llevant i la humitat dominava l’ambient, amb rosades copioses dijous, 13, i diumenge, 16; dia en el qual també ens despertàvem amb boira espessa. Les temperatures, tot i més baixes que al començament de setmana, no eren ni de bon tros hivernals, afermant un febrer excepcionalment estable i primaveral.

Setmana  8: Dilluns, 17, em despertava amb boira com diumenge. Dimarts, 18, el pas lent d’un front fred per l’oest, amb una lleugera entrada de llevant i certa inestabilitat en altura (pas d’una vall relativament freda), feia que es trencara la monotonia de l’oratge, portant núvols abundants i plugims, que suposaren en total 1,6 mm de pluja per al minso recompte mensual. Els dies següents, un refrescament en altura ens portava temperatures una mica més hivernals, que es tornaven a recuperar a poc a poc amb la retirada de l’aire fred. Les rosades nocturnes tornaven a agafar protagonisme a partir de dijous, 20. La situació anticiclònica assolia el seu màxim mensual amb 1035 hPa. 

Setmana 9 (6 dies): Una bombolla d’aire càlid ens retornava una vegada més, en aquest atípic febrer, a una primavera fora temps. Una feble circulació de ponent escalfava l’ambient fins als 25º C el dimarts, 25, o els 24,2º C, dijous, 27; la qual cosa tancava els febrer més càlid des que tinc registres al meu observatori i potser des que hi ha dades oficials. El dia de traspàs, dissabte, 29, augmentava la força del vent de ponent fins als 48 km/ h, màxima mensual, per efecte d’una Depressió molt profunda que llavors es desenvolupava a les Illes Britàniques i que ens feia baixar els baròmetres. Un comiat típic per a un febrer atípic.

Passant a resumir les dades meteorològiques concretes d’aquest febrer, tal com han quedat registrades al meu observatori d’aficionat, situat a la banda més alta del terme de Bétera (Camp de Túria), a un racó de la partida de les Malladetes, anomenat la Conarda, tenim el següent:

A) Els valors mitjans i/ o acumulats:

– Temperatura mitjana = 13,6º C, 2,6º C per damunt de la sèrie normal (1971-2000 a l’aeroport de Manises corregida per la diferència d’altura) per a un mes de febrer.

– Pluja recollida = 3,6 mm, un 89 % inferior a la que marca la mitjana de la sèrie normal per a febrer. Gràcies al bon començament de gener, el balanç pluviomètric anual es manté en positiu: +68 %, i, pel que fa al de l’any hidrològic 2019-2020 (que comença a comptar des de setembre del 2019), el superàvit ha quedat més justet: +3 %.

– Vent: Intensitat mitjana = 2,9 km/ h, 2 km/ h inferior a la mitjana de 12 anys de dades recollides al meu observatori en febrer. Direcció dominant de l’oest (WSW), que és la més habitual al meu observatori en febrer (WSW = 58 %, NNW = 25 %, W = 8 %, NW = 8 %).

B) El quadre resum de dades:

C) Les gràfiques de l’estació automàtica:

Com que aquest febrer no ha “febrejat”, que el proper març “marcege” però que no “bogege” (no es torne boig).