“Per Ninou, tracte nou”. Breu prospectiva inicial del 2020 i retrospectiva meteorològica del 2019 des del Camp de Túria.

El començament de la fi de la segona dècada del segle XXI m’ha portat desencisos i esperances, com passa sovint i pertot.

A nivell personal, la cosa pinta bé després de quasi un any d’alliberament de la feina assalariada i del dolor sense lesió que em tenallava (un parell de mesos després de la jubilació, amb ajuda professional; casualitat o causalitat entre esdeveniments?).

A nivell polític i social, en canvi, observe un aprofundiment de la perillosa “burrera” feixista espanyola (terme valencià que vol expressar la imbecil·litat profunda d’alguns individus, manifestada repetidament, amb tossuderia i convenciment) i el seus mentors indocumentats (?), que mantenen presos polítics en la seua democràcia de fireta; per bé que s’hi fan algunes passes exteriors en favor de la causa de la llibertat catalana (sentència judicial europea i declaració del parlament europeu sobre els presos polítics que són diputats electes) i es constitueix un govern de coalició progressista a l’Estat (en què no hi confie gaire, per la timidesa de les mesures proposades en favor de la majoria, per l’experiència decebedora de legislatures anteriors en aquesta “infumable” restauració monàrquica, per les irades amenaces dels qui haurien de cedir-hi una part dels seus privilegis i per la manca de mobilització social reivindicativa).

Això pel que fa a les institucions pseudodemocràtiques que ens imposa el “gran germà” Estat –ja parcialment globalitzat–; perquè n’hi ha d’altres, generades fora d’aquest jou, per colles de gent arriscada, innovadora i amerada d’esperit crític, que intenten noves realitzacions per a una vida millor, més lliure, natural i solidària, com les anomenades d’economia social –cooperatives de producció i de consum—, associacions culturals i cíviques –per a la formació en nous valors autònoms i l’ajuda mútua de cara a la reivindicació política no violenta–, etc.; les quals van creixent a poc a poc  –anem lents perquè anem lluny— i són la millor penyora de canvi social cap a la llibertat de debò. Institucions de la bona gent que veig més desenvolupades al Principat que no al País Valencià, on som més lluny d’assolir-hi la necessària massa crítica que ens encoratge a eixir de la nostra habitual i adotzenada “zona de confort” –on m’incloc.

Tot això amanit amb una perspectiva internacional on la guerra oberta i la fam no s’aturen, per a vergonya dels qui n’estem exempts i en som (in)directament responsables.

Per Ninou (Cap d’Any), tracte nou?

Sense eixir d’aquest vessant de l’actualitat, també observe un aprofundiment, en quantitat i qualitat –i me n’alegre—, de la consciència envers el canvi climàtic antropogènic que estem patint, de les seus conseqüències ja constatables per al futur de l’espècie humana –i de la resta que ens acompanyen– i de la urgència de les mesures econòmiques i socials –i, doncs, polítiques– que s’haurien de prendre per revertir-ho o aturar-ho. Partint d’aquesta qüestió climàtica general, faré un salt d’escala cap a la meteorologia de l’indret on visc, per fer cinc cèntims de les dades que he recollit durant el proppassat 2019 al meu observatori d’aficionat, situat en un punt a prop de Bétera, a la comarca del Camp de Túria.

A) Singularitats més significatives:

>TEMPERATURA: Juny passat fou un mes de rècords al meu observatori, en registrar la temperatura màxima en els darrers 11 anys (37,4º C).

>PLUJA: Destaca l’hivern passat, que ha estat el més sec de la sèrie de 22 anys de què dispose (vaig replegar 9,8 mm en total) i en juny vaig batre la marca de sequera a l’observatori (0 mm).

>VENT: L’altre rècord obtingut a juny fou en la velocitat mitjana del vent (6,3 km/ h), el mateix que va ocórrer a novembre (5,9 km/ h) i a la passada tardor, que fou la més ventosa de la sèrie d’11 anys què dispose (5,0 km/ h). També a l’abril d’aquest any vaig assolir la ratxa més forta de la sèrie al meu observatori (dia 20, 85,3 km/ h, de l’ENE).

B) Dades mitjanes o acumulades anuals del 2019 (fent comparança amb els patrons que he considerat com a normals: temperatura i pluja: la mitjana de 30 anys, del 1971 fins al 2000, de l’observatori de l’aeroport de València; tot fent, pel que fa a la temperatura, la correcció escaient per la diferència d’altitud entre observatoris; i vent: la mitjana del conjunt de dades del meu observatori):

> Tèrmicament: CÀLID (Tª mitjana: 17,5⁰ C, + 0,8º C respecte del patró).

> Pluviomètricament: SEC (Pluja acumulada: 363 mm, un 21 % inferior al patró).

> Eòlicament: VENTÓS (velocitat mitjana: 5,1 km/ h, + 0,6 km/ h superior al patró) i amb predominança de la component WSW (que és la 2ª més habitual al meu observatori després de l’ESE).

C) Climograma amb les dades mensuals considerades normals i les recollides a la meua estació en el 2019. Els climogrames són gràfics de doble entrada en les quals es presenten resumits els valors de precipitació i temperatura recollits en una estació meteorològica determinada, on els períodes d’aridesa es reconeixen perquè els valors de les precipitacions queden per sota de la corba de les temperatures, que en aquest any passat ho han estat els mesos de gener, febrer, març, juny, juliol, agost, octubre i novembre; quan en condicions normals al nostre clima mediterrani haurien de ser-ho tan sols els d’estiu.

D) Gràfics històrics de les dades meteorològiques anuals:

No s’observen gaires diferències respecte d’anàlisis anteriors i són coherents amb les previsions del canvi climàtic a què restem sotmesos:

>TEMPERATURA MITJANA (11 anys de dades): Malgrat la força lleugera baixada que s’observa des del 2014, la tendència (línia verda de la recta de regressió) és de pujada i indica un escalfament d’uns 0,6º C des de 2009 i d’1,1º C respecte del valor que he agafat com a patró.

>PLUJA RECOLLIDA (22 anys de dades): aquest any ha estat un 21 % inferior a la normal i la tendència (indicada per la línia fúcsia de la recta de regressió) també és de baixada i suposaria una minva mitjana anual d’uns 100 mm respecte del 1998 i d’uns 50 mm respecte del valor que he agafat com a patró.

Si voleu saber-ne més, podeu consultar els meus apunts mensuals i estacionals corresponents en aquest mateix blog.

Que Ninou/ Cap d’Any del 2020 ens porte un tracte nou, de respecte i llibertat per a tothom.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.