Un resum de l’oratge de la tardor climàtica del 2019 des del Camp de Túria, entre un tsunami de dignitat i una cimera de cartró.

Diu el refrany que “la tardor porta tristor” i, certament, la tardor és una estació que ens omple de melangia, d’ensopiment perquè el refredament ambiental i l’escurçament del dia ens assenyalen un cicle anual que s’acosta a la fi, d’embadaliment perquè el mal oratge ens força a restar a casa, d’enyor per familiars i amics traspassats. Aquest refredament, però, també ens permet carregar-nos d’energia en poder dormir com cal, sense nits xafogoses; per poder acarar nous projectes, per poder gaudir de la natura de bell nou, sense el flagell del sol i dels mosquits. Un refredament moderat, sobretot ara, en temps d’escalfament global; perquè tot i que sabem que “A la tardor, ni fred ni calor”, el fred se’ns allunya a poc a poc amb pas curt però ferm.

Si em permeteu fer una analogia de caràcter cívic, no puc estar-me de dir que aquesta primavera d’hivern ha estat la més “calenta” dels darrers anys al Principat, com a resposta a la ignomínia de l’Estat, que manté presos polítics malgrat la indignació popular i les continues peticions de llibertat des dels organismes internacionals de defensa dels drets humans. Una lluita pacífica en recolzament i homenatge a la qual he posat uns fragments de la “Cançó de la rosa de paper” d’en Estellés, creada en temps d’una dictadura que ara retorna; una rosa com un llaç groc, feta d’anhels de llibertat. “Tardorada calenta, la de la lluita no violenta.

La vesprada de la Diada de l’11 de setembre teníem una DANA al damunt nostre i les tempestes sovintejaven cap a la serra Calderona (Camp de Túria).

Meteorològicament parlant, les dades calculades de la darrera tardor climàtica (trimestre amb descens de la temperatura, que aplega les dades corresponents als mesos de setembre, octubre i novembre) al meu observatori, situat al terme de Bétera (Camp de Túria), assenyalen una estació amb domini del vent de component oest (assolint una intensitat mitjana rècord de la sèrie d’11 anys de què dispose i fent bo el refrany: “En la primavera d’hivern, al monyo la mà”), amb dèficit de pluges (sobretot en octubre i novembre) i temperatura mitjana més càlida de la que era normal abans del canvi de segle (quan ja sabíem que “A la tardor, el dia porta espardenyes”).

Cap al migdia de la Diada del 9 d’octubre, amb temps anticiclònic i calor d’estiu, la Vall del Barranc Gran mostrava la seua fesomia costeruda des del castell d’Alí Maimó (Camp de Túria).

Passe, tot seguit, a donar-vos i comentar-vos les dades més destacables del trimestre esmentat, i fer una repassada a les històriques corresponents, recollides al meu observatori d’aficionat, situat al terme de Bétera, comarca valenciana del Camp de Túria:

A) SINGULARITATS METEOROLÒGIQUES DE LA TARDOR CLIMÀTICA DEL 2019:

L’excepcionalitat de novembre passat quant a intensitat mitjana del vent ha permès una excepcionalitat semblant de l’estació climàtica corresponent en aquest mateix meteor i variable; així, ha estat la tardor climàtica més ventosa de la sèrie dels darrers 11 anys de registres d’intensitat del vent en aquest racó del Camp de Túria. Aquesta ha estat l’única destacable.

Cap al migdia del dia de Tots Sants, amb vent sec i calent de ponent, així es veia Vilamarxant des del paratge de les Rodanes (Camp de Túria).

B) RESUM DE DADES DE LA TARDOR CLIMÀTICA DEL 2019:

El podeu trobar al quadre-resum de dades meteorològiques més significatives de la tardor climàtica, que tot seguit us mostre i que inclou comentaris explicatius.

C) GRÀFIQUES HISTÒRIQUES DE LA TARDOR CLIMÀTICA:

En graficar les dades anuals de la tardor climàtica, en base a l’històric de què dispose i que podeu veure a les imatges adjuntes, s’observa que, amb oscil·lacions de ± 1º C, la temperatura ha seguit una tendència pràcticament estable (línia verda de la recta de regressió), que s’ha situat al voltant d’0,7º C per damunt del patró (línia fosca discontínua); estabilitat que també s’observa en la pluja total replegada (línia fúcsia de la recta de regressió), malgrat la lògica major irregularitat de les oscil·lacions; línia de tendència que s’ha situat gairebé coincident amb el patró (línia fosca discontínua). Ens mantenim, doncs, sense canvis importants respecte d’anàlisis anteriors.

D) COMPARATIU AMB ALTRES DADES HISTÒRIQUES ESTACIONALS:

Les conclusions pel que fa a la comparació de les dades mitjanes del patró triat (dades del 1971 al 2000 al observatori de l’aeroport de Manises) amb les de l’històric del meu observatori (dades del 1998 al 2019, per a la pluja –22 anys–, i del 2009 al 2019, per a la temperatura –11 anys–) per a les diferents estacions climàtiques de l’any, introduint les dades de la darrera tardor climàtica, no canvien massa de les que teníem d’anàlisis anteriors (prou uniformitat d’escalfament quant a temperatures mitjanes i irregularitat de minva quant a pluges acumulades, on estiu i tardor segueixen properes el patró, mentre que hivern perd grosso modo el que guanya la primavera), que podeu veure en anteriors resums meteorològics estacionals d’aquest mateix blog, on també podeu consultar les dades més significatives de cada mes.

Enllestiré l’apunt amb les previsions meteorològiques per a aquest hivern climàtic que ara comença. Segons AEMet, a la franja est de la península Ibèrica (coincident pràcticament amb el territori dels països catalans) continuarem amb temperatures mitjanes clarament superiors a les normals i a la meitat sud peninsular (territori que abastaria fins a les terres de l’Ebre; ja que més cap amunt no hi haurien canvis) les precipitacions acumulades seran lleugerament inferiors al patró (que, en aquest cas, agafa la sèrie del 1981 al 2010).

Un patró típic del canvi climàtic, les mesures pal·liatives del qual s’estan discutint aquests dies oficialment (si més no, ho fan veure) a la cimera del clima a Madrid, per part dels experts i representants dels governs dels Estats del món (ja van per la COP25 i tot continua gairebé igual; entre d’altres coses perquè els països més contaminants no hi acudeixen), amb participació de l’anomenada societat civil dins l’espai verd, que se l’han apropiat (amb el beneplàcit de l’organització) les grans multinacionals contaminants per fer negoci amb publicitat enganyosa. Contradiccions i postureig que –tant de bo no fos així!– malauradament fan albirar que, com diem al meu poble, “de forment, ni un gra.

Que tinguem un hivern com cal (sobretot a muntanya), perquè “Hivern que molt gela, collita de fruits espera” i sobretot un any nou ple de salut i projectes.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.