Eureka!

El bloc d'en Quim Bosch

16 de desembre de 2008
2 comentaris

Responsabilitat davant els pressupostos

Marx creia que a Anglaterra i a Alemanya eren els països on la seva revolució era més probable. A principis del segle XX, el partit socialdemòcrata alemany tenia més d’un milió d’afiliats. Era, de bon tros, el partit comunista més fort de tot Europa.

Res, ni tan sols la repressió més dura, era capaç d’aturar l’impuls del socialisme a Alemanya. Semblava que, tal i com havia predit Marx, el triomf del socialisme a aquell país estava al caure.

Però, a les portes de la I Guerra Mundial, al Parlament alemany es va votar una llei de crèdits. Una llei que atorgaria carta blanca al Govern per fer i desfer amb els pressupostos. A l’hora de la veritat tothom sabia que servia per endeutar-se amb despesa armamentística. Tothom sabia que Europa estava a les portes d’un gran conflicte bèl·lic.

El partit socialista va debatre amb profunditat què fer. Mentre uns apel·laven a la responsabilitat d’Estat, a fer costat al Govern en moments de crisi, d’altres deien que no es podia donar carta blanca al Govern perquè preparés una guerra on el proletariat alemany es matés amb el d’altres països.

Finalment es va imposar “el seny”. Els moderats van convèncer la majoria del partit socialista que en moments de crisi no es pot desestabilitzar el Govern i que, per sentit de la responsabilitat, calia donar-li carta blanca amb els pressupostos. Després d’això, l’Estat -amb la connivència dels abanderats de la responsabilitat- van iniciar la neteja dels radicals del partit, com Rosa Luxemburg. L’Estat va fer amb la llei de crèdits el que tothom sabia que faria: armar-se i entrar a la Gran Guerra. Dues dècades més tard, al país on el partit socialdemòcrata havia tingut més d’un milió d’afiliats Adolf Hitler va guanyar unes eleccions.

I tant que en van ser de responsables, aquells socialistes!


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. El felicito per la seva anotació, senyor Bosch, una brillant síntesi/contextualització històrica. És evident que l’actual, com l’època que vostè descriu,  és un temps d’incerteses. Un Estatut recorregut per la dreta espanyolista i a sobre incomplert per l’esquerra espanyolista, un finançament a les beceroles… Esperem que Catalunya sàpiga respondre amb contundència quan arribi el moment de la veritat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.