“A l’estiu, tot el món viu”. Un resum de l’oratge de l’estiu climàtic del 2019 des del Camp de Túria.

Certament “Qui parla mal de l’estiu, no sap el que diu”, perquè “A l’estiu, tot el món viu”, fins i tot qui te per aixopluc la natura mateixa: els nostres companys animals i els humans empobrits pels seus congèneres ambiciosos i mesquins. Quan açò escric, el cor de l’estiu, amb la seua basca feixuga, ja és aigua passada i, malgrat que me’n queixava llavors, a hores d’ara em pesa haver-lo de deixar enrere. Sembla que, quan t’hi has acostumat, trobant la manera de passar-ho millor, un altre canvi t’espera al davant. És com la vida mateixa, cíclica i mutable.

Quant a aquest 2019, l’estació més càlida i seca de l’any ho ha sigut encara més que allò esperat. Les dades meteorològiques de l’estiu, una vegada més, refermen l’escalfament global que patim, a causa de l’augment contínuament creixent dels gasos d’efecte hivernacle, generats per l’activitat humana en creixement exponencial, especialment per la indústria i el consumisme que se’n deriva. Els científics ho han confirmat de forma pràcticament unànime i han alertat dels efectes catastròfics que ja són una realitat i que està previst que augmenten en els propers anys per a tots els éssers del planeta, si no posem límits a aquest creixement descontrolat de manera urgent; una desesperada advertència que no sembla importar gaire als responsables governamentals dels països del món, que s’han venut a major glòria d’un sistema depredador com pocs, conduït pels qui ens furten el poder: l’economia de mercat en la seua versió més desfermada, el capitalisme neoliberal.

Imatge curiosa d’esteles de condensació d’avions en les darreres clarors del 19/06/2019, amb Bétera i la serra Calderona (Camp de Túria) al fons.

En efecte, les dades calculades del darrer estiu climàtic (trimestre en què la temperatura és la més alta de l’any) assenyalen una estació de mitjana més càlida del normal (agafe com a patró la mitjana de dades de la sèrie del 1971 al 2000 a l’aeroport de Manises, corregida per la diferència d’altitud entre observatoris), una pluja acumulada la meitat del que esperava (la que indica el patró citat abans) i una força del vent superior a la mitjana del meu observatori per aquest període (11 anys de dades), mantenint-se la component marítima com a majoritària, conseqüència de la predominança del règim de brises o marinades a prop del litoral.

Alba del darrer dia de juny del 2019, amb el perfil de la serra Calderona al fons.

Passe, tot seguit, a comentar les singularitats i les regularitats trobades com a resultat d’aplegar les dades del trimestre esmentat, recollides al meu observatori d’aficionat, situat al terme de Bétera, partida de les Malladetes, comarca valenciana del Camp de Túria:

A) SINGULARITATS METEOROLÒGIQUES DE L’ESTIU CLIMÀTIC DEL 2019:

D’estacionals n’he trobat ben poques. L’única d’interès ha estat la velocitat mitjana del vent, que junt amb la del 2010, ha sigut la més alta (5,8 km/ h) de la sèrie d’11 anys de què dispose.

Quant als mesos que componen l’estació climàtica, destacaria juny, per haver assolit la temperatura màxima més alta de la sèrie d’11 anys (37,4º C, durant una onada de calor), la pluja recollida més baixa de la sèrie de 22 anys (0 mm, sequera estricta) i la velocitat mitjana del vent més alta de la sèrie d’11 anys (6,3 km/ h).

El capell d’una tempesta cap a la serra d’Espadà, amb la serra Calderona en primer pla (20/08/2019).

B) RESUM DE DADES DE L’ESTIU CLIMÀTIC DEL 2019:

Tot seguit adjunte un quadre-resum de les dades meteorològiques més significatives corresponents a l’últim estiu climàtic, que hi inclou comentaris explicatius.

C) DADES HISTÒRIQUES DE L’ESTIU CLIMÀTIC I LA SEUA RELACIÓ AMB EL CANVI CLIMÀTIC QUE PATIM:

Climatòlegs valencians han trobat en els últims decennis una sèrie de canvis significatius en el nostre clima, que se citen en el llibre “Climes i temps del País Valencià “, editat per la Universitat d’Alacant en aquest 2019. Entre d’altres, un augment molt significatiu de la temperatura dels dies i nits calorosos, sobretot a partir de la dècada dels anys 80 del segle passat; així, en poc més de mig segle, s’ha duplicat el nombre de nits tropicals en observatoris oficials com el de la ciutat de València, on no hi hem de menystenir l’efecte d’illa de calor, produït per un excés de rajola i asfalt. Com a humil aportació d’aquest aficionat a la meteorologia, ací us deixe diverses gràfiques que he confegit amb les dades de què dispose, relatives a un indret situat al terme municipal de Bétera, comarca valenciana prelitoral del Camp de Túria:

– Evolució estacional de les precipitacions recollides en els darrers 22 anys.
– Evolució estacional de la temperatura mitjana registrada en els darrers 11 anys.
– Evolució anual dels dies caniculars en els darrers 11 anys.
– Evolució anual de les nits tropicals en els darrers 11 anys.

Si parem atenció a les rectes de regressió lineal de les gràfiques, que ens donen una estimació de la tendència de les variables analitzades en funció del temps transcorregut, hi veiem que:

– Les precipitacions durant l’estiu climàtic han minvat de l’ordre de 15 mm en els darrers 22 anys; és a dir, està plovent de mitjana de l’ordre d’un 20 % menys.

– La temperatura mitjana de l’estiu climàtic ha augmentat de l’ordre de 0,4º C en els darrers 11  anys i de l’ordre d’1,2º C per damunt del valor que he agafat com a patró (observatori de l’aeroport de Manises, període del 1971 al 2000, amb correcció d’altura).

– El nombre de nits amb temperatura mínima igual o superior als 20º C (anomenades tropicals, que només es donen a l’estiu) ha augmentat de l’ordre d’un 8 % en els darrers 11 anys.

– El nombre de dies caniculars (dies de màxima calor, que he considerat com de temperatura màxima igual o superior als 30º C i he circumscrit a l’estiu, quan aquests són majoria aclaparadora) ha augmentat de l’ordre d’un 13 % en els darrers 11 anys; però, si agafem el criteri nord-americà del límit dels 90º F (32º C), l’augment ha estat d’un 60 %!

Si voleu saber-ne més, podeu consultar les dades més significatives de cada mes als apunts corresponents que he publicat en aquest mateix blog.

Com faig sempre, enllestiré l’apunt fent esment a les previsions meteorològiques per a aquesta tardor climàtica que ara comença. Segons AEMet, a la península Ibèrica les temperatures mitjanes continuaran superiors a les normals, especialment a la banda est, i la pluja recollida dins de la normalitat (on agafen el període de referència 1981-2010, 10 anys posterior al que jo considere en les meues conclusions i, doncs, més càlid i sec de partida).

Salut i bona cosa de pluja, però pura i amb mesura.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.