“A l’agost, bull el mar i el most”. De meteorologia d’agost, 2019, des del Camp de Túria.

Hem passat el mes més bascós de l’any a les nostres contrades, tant que fa nosa fins i tot a qui li agrada la calor. “Cada cosa pel seu temps, com les figues per l’agost”, i a prop del litoral mediterrani aquest mes d’agost és calorós de mena, amb una calor apegalosa per la humitat que ens porta la mar ben calenta i que no ens deixa suar (“En temps de figues i raïms, eixampla els vestits”); tanmateix, també ens visiten, com més avançat més, algunes tempestes bastant productives, conseqüència de l’acostament de masses d’aire fred en altura (perquè el corrent en jet polar comença a baixar de latitud), que fan descarregar aquest excés d’humitat (“Per l’agost, l’aigua del cel fa bona mel”) de forma més o manco violenta i ens porten les primeres, tot i que curtes, refrescades (“Per l’agost ja guaita el fred”). El refrany que he triat per capçalera, “A l’agost bull el mar i bull el most”, reflecteix l’estat de l’element fonamental (la mar Mediterrània en el seu màxim de temperatura anual), que fa possible aquesta meteorologia extrema. Una mar que “bull” d’escalfor i de gent que cerca apaivagar aquesta calor humida en les seues platges o en les piscines, potser més íntimes i netes. Una calor que ens ataranta i que podem aprofitar per obrir un parèntesi en els conflictes a què ens aboquen els qui ens furten el poder, dividint-nos i fent-nos creure que el que fan és pel nostre bé, tractant-nos de pobres babaus ignorants. Deixem-ho ací.

Una tempesta descarregava sobre Bétera (Camp de Túria) la vesprada del 27/08/2019.

Quant a l’evolució de l’oratge durant aquest darrer agost, això és el que hi apuntava al meu diari meteorològic:

Setmana 31 (4 dies): Malgrat que les temperatures no superaven els 30º C, des del 30 de juliol la humitat relativa anava pujant conforme ho feia la temperatura de la mar i una basca carregosa ho omplia tot, al sol i a l’ombra. Era l’oratge típic d’agost, sobretot de la primera quinzena: una calor humida que no deixa assecar les coses, que tot ho podreix si ho deixem a fora. Seguim en situació de depressió atmosfèrica relativa per la típica baixa tèrmica estiuenca que volta la península Ibèrica.

Setmana 32: Poques novetats, tret de la persistència dia i nit d’una enorme xafogor i de núvols d’estancament al litoral, senyal de l’alta evaporació d’una mar Mediterrània que es trobava ben calenta, amb un domini del vent de mar cap a terra. Una alta humitat relativa que la nit de dimarts a dimecres, 7, fregava la saturació i produïa una rosada copiosa que fins i tot es detectava al pluviòmetre. Aquest mateix dimecres el vent començava a canviar de sentit i durant unes hores bufava de ponent, fent pujar els termòmetres fins als 36º C i baixar la humitat fins al 30 %. El viratge a ponent s’afermava sobretot divendres, 9, assolint-se la màxima del que portem de mes i d’any, 41º C, i la mínima més alta, 25º C, dissabte, 10, tradicionalment el dia més calorós de l’estiu (“Per sant Llorenç, es cremen els ocells”).                      

Setmana 33: La setmana de la festa grossa de Bétera la vaig passar tot esperant el canvi d’oratge típic de la segona quinzena d’agost; canvi que arribava en forma de vall freda a les capes altes de l’atmosfera, però es va quedar massa al nord per afectar-nos de veritat. L’acostament dimarts, 13, d’una punta d’aquesta vall o mamella freda va ennuvolar i refredar una mica l’ambient i la nit de diumenge, 18, a dilluns, 19, se sentia tronar ben a prop, però poca cosa més. Setmana, doncs, de canícula, amb mínimes tropicals, per damunt dels 20º C, i màximes al voltant o per damunt dels 30º C. El menys calorós, dimarts: 22-27º C; el més, diumenge: 22-32º C. La setmana següent s’albirava un canvi que semblava més productiu.

Mapa isotèrmic previst a 500 hPa per al 21/08/2019, on podem veure el pas d’una petita vall relativament freda en altura (font: AEMet).

Setmana 34: L’acostament pel nord d’una sèrie de valls relativament fredes en altura i la posició d’una baixa baromètrica relativa en superfície al sud-est peninsular, que reforçava el vent de llevant, feia preveure una probabilitat significativa de pluja; tanmateix aquesta es va produir sobretot més al nord, però també més al sud, de la meua comarca; cosa esperable tenint en compte la irregularitat i el curt abast d’una situació d’inestabilitat com aquesta. Fou dimecres, 21, amb el pas de la darrera vall freda, quan replegàvem uns minsos 2,4 mm; això sí, acompanyats d’una bona refrescadeta, que feia baixar la mínima d’aquella nit fins als 17º C.

Setmana 35 (6 dies): Començàvem la darrera setmana amb situació de “gota freda” segons les previsions. Dilluns, 26, als nivells alts de la troposfera es despenjava una “mamella” del corrent en jet polar, entrava per Portugal i s’acostava fins a la nostra llar mediterrània, mentre bufava vent de mar cap a terra, empentat per una baixa relativa en superfície; elements ambdós necessaris perquè hi descarregue pluja abundant al nostre país. Ara bé, la bossa no es va acabar de formar ni la temperatura fou massa freda ni la intensitat del vent massa destacable; tanmateix, en un parell de tempestes amb llamps i trons, durant la matinada i la vesprada del dimarts, 27, replegàvem en dos torns uns 17 mm ben necessaris (que en indrets més al nord i a l’est, comarques de Castelló, Tarragona o Eivissa i fins i tot al nord de la meua comarca, se superaven els 50 mm). El següents dies del mes la canícula es recuperava i amb tota la seua força lluïa el cap de setmana. El dissabte de comiat, amb 33º C de màxima, tenia les platges a vessar.

Vista de la platja de l’Almardà (Camp de Morvedre) el 30/08/2019 pel matí.

Passant a resumir les dades meteorològiques concretes d’aquest agost del 2019, tal com han quedat registrades al meu observatori d’aficionat, situat a la banda més alta del terme de Bétera (Camp de Túria), a un racó de la partida de les Malladetes, anomenat la Conarda, tenim el següent:

A) Els valors mitjans i/ o acumulats:

Temperatura mitjana = 25,5º C, 0,6º C per damunt de la sèrie normal (1971-2000 a l’aeroport de Manises corregida per la diferència d’altura) per a un mes d’agost.

Pluja recollida = 19,6 mm, un 3 % superior a la que marca la mitjana de la sèrie normal per a agost. Així, portem un balanç pluviomètric amb un 25 % de dèficit i hem completat l’any hidrològic 2018-2019 (que compta des de setembre fins a agost de l’any següent) amb un superàvit d’un 34 %, gràcies a les pluges excepcionals de la tardor passada, rècord del meu observatori.

Vent: Intensitat mitjana = 5,3 km/ h, 0,5 km/ h superior a la mitjana d’11 anys de dades recollides al meu observatori en agost. Direcció dominant de l’Est (ESE), la més habitual al meu observatori en agost (ESE = 82 %, ENE = 18 %).

B) El quadre resum de dades:

C) Les gràfiques de l’estació automàtica:

Diu el refrany que quan plou per setembre la tardor bé entra; però també n’hi ha que li posen fama d’oratge roí, per les fortes i perilloses tempestes que poden formar-se ací. Que ploga, doncs, però sense fer cap mal.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.