“Al juliol, tota la roba al vol”. De meteorologia de juliol, 2019, des del Camp de Túria.

El refrany que he agafat per titular aquest apunt (“Al juliol, tota la roba al vol”) remet a la calor intensa que ho amera tot al cor de l’estiu i que et fa abellir vestir poca roba, lleugera i ampla, o, si pots, quedar-te’n sense, en conill, que és com millor s’està a casa o a la platja. Als països àrabs, on encara fa més calor, van tots coberts amb una vesta ampla i llarga fins als peus. Sembla que això els aïlla de les altes temperatures (que allí arriben als 50º C), la deshidratació (per la retenció de la suor) i les tempestes de sorra habituals al desert del Sàhara; la pols en suspensió del qual ens visita cada vegada més sovint als estius, portada per les onades de calor, deixant-nos una calitja quasi permanent, que de vegades esdevé una sempre enutjosa pluja de fang.

Deia l’any passat que sort de les albes de juliol (“Juliol és l’amo del sol”), que puc gaudir des d’on visc, si bé calitjoses bona cosa de dies; perquè al nostre país mediterrani la meteorologia d’aquest setè mes de l’any està resultant, des de bon començament, plenament canicular en aquesta era del canvi climàtic antropogènic i acostuma a ser bastant avorrida: calor apegalosa de dia i de nit (“Pel juliol, beure i suar, i la fresca debades buscar”) i ben poca pluja en un mes que de mitjana és el més sec de l’any (“Nit de juliol pluja no vol”). I així ha resultat aquest proppassat juliol: ha sigut el mes més càlid de l’any i amb un balanç deficitari de pluja; però la sequera ni de bon tros ha destacat en el que portem del 2019, perquè hi guanyen gener, febrer i juny, amb menys d’1 mm cadascun.

Alba del 05/07/2019 des de Bétera (Camp de Túria).

Pel que fa a l’evolució de l’oratge durant aquest darrer juliol, això és el que apuntava al meu diari meteorològic:

Setmana 27: Enllestida l’onada de calor de juny, comprovàvem que l’esperada refrescadeta no arribava. Les temperatures màximes baixaven i la brisa de mar recuperava la seua força; però les mínimes restaven tropicals (20º C o més) i l’elevada humitat relativa feia que la sensació de basca fora significativa, malgrat els teòricament normals 30º C de màxima. També seguíem despertant-nos amb el sol enteranyinat per la calitja de pols sahariana, ara reforçada per la boirina. Malauradament, la canícula s’havia avançat un any més, seguint les previsions de l’escalfament global que patim. D’inestabilitat ben poca: la típicament estiuenca baixa tèrmica del centre peninsular tan sols donava algunes petites tempestes d’evolució diürna a les serralades, però no a prop de la costa. Sort que el cap de setmana fou més mogut en situar-se una segona baixa relativa al sud-est i atansar-se’ns valls relativament actives a uns 5000 m d’altura; tot i que massa febles per donar precipitacions significatives dissabte, 6. Així, a la vesprada es formaven tempestes de curt abast a terra ferma, que s’afeblien en acostar-s’hi. El que va portar la situació fou més xafogor, calor de nit (més de 23º C de mínima) i un canvi en la direcció del vent, que diumenge, 7, pel matí mantenia la component oest fins a migdia i feia pujar de forma notable les temperatures fins als 37/ 38º C (“Aigua de juliol, encén el sol”); valors d’onada de calor que a la vesprada es desinflaven en girar el vent i descarregar tempestes, ara més desenvolupades i amb abundant aparell elèctric, que, malgrat el seu soroll constant, tan sols deixaven 2 mm al meu observatori, ben rebuts però.

Setmana 28: Dilluns, 8, es reforçava la inestabilitat del cap de setmana en acostar-s’hi una bombolla d’aire relativament fred en altura. Sense parar de tronar, de tant en tant descarregaven xàfecs de curta durada associats amb núvols de tempesta, que al llarg del dia deixaven uns 4 mm bruts de fang. Els dies següents, la bombolla s’allunyava cap al nord i ens envaïa aire tropical, que ens retornava l’oratge canicular, per, en acabant la setmana, tornar a visitar-nos la bombolla viatgera, que venia de l’oest, ja més afeblida, inestabilitzant l’oratge, amb l’ajut de la quasi perenne baixa tèrmica peninsular, però sense conseqüències d’interès en aquest cas.

Alba del 16/07/2019 des de Bétera (Camp de Túria).

Setmana 29: Oratge avorridament xafogós, plenament canicular, amb pressions intermèdies fruit de la baixa tèrmica peninsular, amb nits tropicals i albes ennuvolades, carregades d’humitat, que dissipava el sol; el qual a partir de migdia, quan havia aconseguit la temperatura màxima, ara per damunt dels 30º C, feia moure la brisa marina, que assuavia la calorada, si evitàvem les solanes. Temps de platja i piscina, de prendre el sol amb moderació; activitat saludable sempre que s’evite l’exposició excessiva a les hores centrals dels dia, afavoridores de melanomes i envelliment prematur de la pell.

Setmana 30: De bell nou ens envaïa aire tropical sec del nord d’Àfrica i ens portava una altra onada de calor com la que ens va visitar feia un mes: la segona d’aquest estiu. La màxima de l’episodi arribava dijous, 24, amb 35º C i domini de vent fluix de mar; tanmateix, quan ens pensàvem que ja s’allunyava, dissabte, 27, agafava força un vent de component oest que feia pujar els termòmetres de nou fins als 35º C, amb una baixa humitat relativa; valors que deixaven un ambient insuportable d’ofec. Sort que diumenge, amb vent primer del nord i en acabant de l’est, les temperatures es mantenien a ratlla (màxima de 29º C) amb una humitat relativa ideal fins ben entrada la vesprada, quan l’oratge recuperava valors de xafogor típicament i dissortadament caniculars.

Setmana 31 (3 dies): Poques novetats tret del darrer dia en què una baixa relativa se situava al sud-est peninsular, amb vent de llevant i una molt lleugera inestabilitat en altura; situació que ens portava núvols i algun petit ruixat abans de migdia, 0,4 mm, que va refrescar una estona un ambient massa assedegat per poder apreciar tan poca pluja.

Vista de les dunes vora platja a la Devesa del Saler (Ribera Baixa) la vesprada nuvolosa del 26/07/2019.

Passant a les dades meteorològiques concretes, em centraré en les més importants, tal com han quedat registrades al meu observatori d’aficionat, situat a la banda més alta del terme de Bétera (Camp de Túria), a un racó de la partida de les Malladetes, anomenat la Conarda:

A) Els valors mitjans i/ o acumulats:

Temperatura mitjana = 26,0º C, 1,6º C per damunt de la sèrie normal (1971-2000 a l’aeroport de Manises corregida per la diferència d’altura) per a un mes de juliol.

Pluja recollida = 7,2 mm, un 49 % inferior a la que marca la mitjana de la sèrie normal per a juliol. Això ha fet que puge lleugerament (1 punt i mig més) el dèficit del balanç pluviomètric anual, que ha quedat en un -27 %; i pel que fa a l’any hidrològic 2017-2018 (balanç pluviomètric des de Setembre del 2018 fins al mes actual,) hem reduït el superàvit que manteníem per la plujosa tardor de l’any passat, que ha quedat en un +35 % (3 punts menys).

Vent: Intensitat mitjana = 5,9 km/ h, 0,4 km/ h superior a la mitjana de 11 anys de dades recollides al meu observatori en juliol. Direcció dominant de l’Est (ESE), la més habitual al meu observatori en juliol (ESE = 64 %, ENE = 27 %, E = 9 %).

B) El quadre resum de dades:

C) Les gràfiques de l’estació automàtica:

Que prompte s’acabe la calor tan apegalosa d’agost i arriben les tempestes, habituals a partir de la segona quinzena, a refrescar l’ambient (“Tempesta d’agost, bon raïm i bon most”).

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.