5 d'abril de 2006
Sense categoria
0 comentaris

No tenim massa por?

La por és un sentiment bàsic per a la subsistència dels éssers vius, és necessària perquè no siguem massa agosarats i perdem la vida. La por és inherent a la nostra condició humana i ens fa prudents. Ara bé, últimament veig que tots plegats vivim amb massa por. Per exemple, com a  societat catalana no tenim massa por de el que se’ns dirà des de Madrid?

CONTINUA

La nostra societat ens dóna molta seguretat i per tant, no vivim grans episodis de por, però tot així crec que vivim amb un excés de por.

I si sentim por de forma exagerada pot portar-nos molts problemes. Penso que actualment hi ha moltes situacions ens que es veu clarament que estem influïts per un exagerat sentit de la por. No cal dir que no hi hauria hagut tan recolzament de la ciutadania nord americana a la guerra de l’Iraq o a l’Afganistan si no hagués existit el sentiment de la por. El concepte de guerra preventiva està intrínsecament relacionat amb la por. Així hi ha governs que s’aprofiten de la nostra por, la por ens anul·la i no ens deixa pensar, i així decideixen ells i la manipulen.

Això també es pot veure amb la psicosis viscuda amb la grip aviaria… Perquè hi ha tanta por a aquest virus si ha causat poquíssimes morts al món? Hi ha molts altres virus que causen milers de morts cada any i no se’n parla!. Diuen que uns laboratoris americans, propers al govern Bush, han tret una bona dinerada de tot això venent un suposat fàrmac imprescindible per fer-hi front. Potser esperaven una veritable epidèmia i fer-se d’or…

El mateix passa, aquí a casa nostra, amb el tema estatut… Quantes vegades s’ha utilitzat la por per arraconar-nos des de Madrid? Quants cops hem sentit: atenció, aquesta gent no està per brocs? Som un poble esporuguit?

Resum, que sovint la por, sigui individual o col·lectiva, no ens porta enlloc…

Quan cops hem deixat perdre bones oportunitats per la por? Quants amors, amistats, bones feines hem perdut per por? Volem deixar passar més oportunitats??

Hem de controlar la por! Potser el millor exercici per fer-hi front (a mi em va bé) és imaginar-me, per terrible que sigui, la pitjor possibilitat, i veure que no és tant… que som més forts del que pensem, que ens adaptem a tot, i que ens molts casos la rectificació sempre és possible.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!