Un objectiu alliberador: superar els rols de gènere.

Davant la celebració del 28 de juny, dia de l’orgull LGTBI (que aquest any 2019 commemora el 50è aniversari dels aldarulls de Stonewall –Nova York–, origen de la data), considere de gran interès per a tothom fer una repassada als conceptes bàsics que afaiçonen el sistema binarista heteropatriarcal vigent, que condiciona la vida de les persones, sobretot de les que no segueixen aquest model, i les alternatives reals que tenim al nostre abast per bandejar aquest estereotip tan opressor, per tal de generar relacions més lliures i obertes i, doncs, construir persones i societats més felices; perquè respectar la diversitat, també la sexual, ens fa més lliures a tots. Estic convençut de la importància cabdal de promoure models de relacions sexuals i afectives sanes i plaents, lliures i entre iguals, que han de partir de la premissa del respecte i la valorització de la diversitat sexual i de gènere, així com de la lluita contra la LGTBIfòbia (o fòbia a qualsevol orientació sexual no heteronormativa: lesbiana, gai, trans, bisexual, intersexual). Per assolir-ho, cal una educació permanent que fomente aquests valors. Una educació lliure, laica, mixta, democràtica, feminista…, que ha de ser la pedra angular, el fonament d’aquesta nova i joiosa societat. Però no siguem ingenus, si no canviem també el sistema econòmic, polític i social actual, el capitalisme, que està basat en una divisió sexual del treball, que assigna uns rols determinats a cada gènere, masculí o femení, on a aquest segon li corresponen les tasques més invisibilitzades de cura i reproducció de la vida, no aconseguirem un canvi de fons, un canvi alliberador de debò.

La sexualitat és un aspecte central de l’ésser humà, que està present al llarg de la seua vida i comprèn el sexe, les identitats i els papers de gènere, l’orientació sexual, l’erotisme, el plaer, la intimitat i la reproducció. La sexualitat es viu i s’expressa en pensaments, fantasies, desitjos, creences, actituds, valors, comportaments, pràctiques i rols, així com en relacions interpersonals. Si bé la sexualitat pot incloure totes aquestes dimensions, no totes es viuen o s’expressen sempre. La sexualitat està influenciada per la interacció de factors biològics, psicològics, socials, econòmics, polítics, culturals, legals, històrics, religiosos, etc.

El sexe remet als cossos, a les característiques biològiques (genètiques, hormonals, anatòmiques i fisiològiques) a partir de les quals les persones són classificades com a mascles, femelles o intersexuals.

El gènere remet a les formes de fer, pensar i sentir que culturalment s’espera i s’ensenya a cada persona segons el seu sexe (femella o mascle).

La identitat de gènere és la vivència interna i individual del gènere, tal com cada persona la sent, que pot correspondre o no amb el gènere assignat en nàixer. Inclou la vivència personal del cos i d’altres expressions de gènere com la indumentària i la manera de parlar i de comportar-se. Es desenvolupa, en general, entre els divuit mesos i els tres anys d’edat. El desenvolupament lliure d’aquesta identitat podria necessitar de la modificació de l’aparença o funcionalitat corporal mitjançant tractaments farmacològics, quirúrgics o d’un altre tipus, sempre que aquesta modificació siga lliurement escollida per la persona interessada.

S’anomena persona “cis” a aquella que té una identitat de gènere que concorda amb el gènere que li va ser assignat en nàixer segons les seues característiques biològiques. En canvi, s’anomena persona “trans” a aquella que té una identitat de gènere no normativa, que no s’identifica amb el gènere assignat en nàixer. Es tracta d’un gènere en transformació. Aquest segon terme també està relacionat amb una crítica al sistema binari home-dona.

La socialització de gènere és el procés d’aprenentatge diferencial mitjançant el qual es transmeten a una persona les creences, els valors i els comportaments desitjables en funció del gènere que se li ha assignat. Els diferents agents socialitzadors (família, mitjans de comunicació, amistats, escola, etc.) contribueixen a reproduir els estereotips o rols de gènere.

El rol de gènere és el conjunt de comportaments i activitats que s’atribueixen socialment a cadascun dels gèneres, que és variable segons les cultures i els moments de la història. No són, doncs, quelcom biològic i podem canviar-los segons ens convinga.

A hores d’ara i arreu del món encara són les dones les encarregades pel sistema heteropatriarcal de les tasques relacionades amb la reproducció, la criança dels fills, la cura de la família i tot el que té a veure amb l’àmbit domèstic, mantenint-se submises al seu espòs; mentre que els homes són els encarregats de les tasques que requereixen força (i de vegades violència), el manteniment econòmic de la família, la seua defensa i la seua representació social. Com que actualment moltes dones també han de treballar fora de casa per necessitats familiars o per independència econòmica, suporten una càrrega discriminadora doblement injusta.

Precisament la normalització de la diversitat sexual permetrà la transformació d’aquests estereotips de gènere en comportaments més naturals i alliberadors, sense violències ni opressions. Hom reconeix en el col·lectiu LGTBI un anhel de canvi en aquesta qüestió, però que no arriba a materialitzar-se prou, perquè els rols de gènere encara es troben massa arrelats, per l’enorme pressió cultural i social dominant. Cal, doncs, treballar de valent i a tots els nivells socials en la deconstrucció o reconstrucció dels rols tradicionals de gènere, sense apriorismes discriminadors. Com que hom ha demostrat que ser home i agafar rols –que actualment es consideren– femenins o ser dona i agafar-ne de masculins porta conseqüències positives per a tothom, hem d’obrir la ment a noves idees i formes de viure.

La diversitat sexual i de gènere fa referència a totes les possibilitats que tenen les persones d’assumir, expressar i viure la seua sexualitat, tant pel que fa a identitats i /o expressions de gènere, com a orientacions sexuals. Parteix del reconeixement que tots els cossos, totes les sensacions i tots els desitjos tenen dret a existir i a manifestar-se, sense més límits que el respecte als drets humans.

L’orientació sexual és la capacitat que té cada persona de sentir una atracció eròtica afectiva per persones d’un gènere diferent al seu, o del seu mateix gènere, o de més d’un gènere o una identitat de gènere, així com la capacitat de mantenir relacions íntimes amb aquestes persones. Per a la majoria d’individus, l’orientació sexual apareix a principis de l’adolescència sense cap experiència sexual prèvia. Si bé podem triar actuar d’acord amb els nostres sentiments, els psicòlegs consideren que l’orientació sexual és una predisposició no conscient i, doncs, no podem canviar-la voluntàriament. De forma natural i durant tota la seua història a les societats humanes sempre han sorgit tot tipus d’orientacions sexuals, expressió de la diversitat biològica per al gaudi de la sexualitat i de la vida, que hem de respectar, estimar i preservar pel bé de tots.

[Font: Glosari de termes, www.lambdavalencia.org]

Avui dia estem veient com les dones estan presents a molts llocs de feina que abans eren reservats als homes  –sense deixar d’atendre, però, a força qüestions domèstiques–, i com els homes van col·laborant amb les tasques de la llar –bastant a contracor, però; a més a més, s’està donant una apertura “liberal” a les identitats sexuals no heteronormatives –tot i que massa superficial i mercantilista. Això, que està bé, és força insuficient i no porta a la despatriarcalització de debò que necessitem com a persones lliures; més aviat sembla una tendència a la masculinització general, la que sempre ha promogut el capitalisme, la que potencia valors com l’agressivitat, la competitivitat o l’eficiència, en perjudici dels considerats com a “femenins”: la solidaritat, la tolerància, la tendresa o les cures. Així, mentre deixem que el capitalisme integre la dissidència sexual i es reforce, no arribarem al lloc on volem. El capitalisme és un model de civilització que s’apropia de les formes comunitàries de producció per separar la reproducció del capital de la reproducció de la vida i construir o reformar els gèneres sexuals d’acord amb la priorització del primer objectiu, subordinant-hi el segon: el món al revés. En el capitalisme, el gènere masculí presenta un rol de doble opressió; cap a fora, contra les dones, i cap a dins, contra la pròpia sensibilitat. L’heteropatriarcat modern o capitalista està basat en el monopoli de la violència i del poder masculí, però ha condemnat els homes a tenir una relació freda, llunyana i fins i tot agressiva amb el propi cos i els propis sentiments. Per això, com deia abans, la lluita per superar els rols de gènere imposats per l’heteropatriarcat sols podrà reeixir si alhora treballem per superar l’actual sistema capitalista.

L’activisme feminista i LGTBI travessa els cossos, desdibuixa els rols assignats, posa en qüestió la nostra vinculació amb el llenguatge i la identitat. I tot això incomoda, preocupa, pertorba i de vegades també angoixa. […] Els homes tenim molt a guanyar amb la política feminista i de defensa de la diversitat LGTBI. Aquesta lluita ens allibera de moltes dimensions opressives de la masculinitat hegemònica, ens emancipa de les pesades, quasi sempre impossibles de complir, exigències amb les que vam ser educats i conformats com a homes. Però també sabem que, quan la lluita avança, perdem privilegis i avantatges. […] Més enllà de les identitats de gènere capitalistes, s’obre una agenda d’experimentació radical que ens espanta i ens provoca angoixa, però la promesa és la d’una llibertat no fundada en l’opressió d’altres [i d’un mateix].” [http://intersecciones.com.ar/index.php/articulos/33-el-genero-del-capitalismo-critica-de-la-masculinidad-y-estrategia-feminista]

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.