Observar, llegir, escriure

Canvi climàtic, crítica literària, ciència, consciència social, des del Camp de Túria.

17 de juny de 2019
0 comentaris

Un colp d’ull als climes del País Valencià i a l’oratge de la primavera climàtica del 2019 des del Camp de Túria.

Aquests resums de l’oratge o temps meteorològic els estic fent amb dades d’un indret situat a la comarca prelitoral valenciana del Camp de Túria, el clima del qual podem incloure a l’anomenat de la “plana litoral septentrional valenciana” (classificació segons Clavero, citat en “Climes i temps del País Valencià”, PUA, 2019), que agafa tota la costa des del nord del País Valencià fins a un poc més enllà del riu Xúquer, o en el tipus “Csa” de Köppen-Geiger (op. cit.), que inclou prop del 60 % del territori valencià, un clima de tipus mediterrani costaner, temperat amb estiu sec i calorós. Cal tenir en compte que la uniformització que imposa qualsevol classificació amaga una real gradació amb les categories més properes; així, el terme de Bétera on estic situat es troba a prop d’altres zones climàtiques: l’anomenada “franja de transició” entre el clima litoral i el d’interior valencià central i del nord (Clavero) o la “BSk” (Köppen-Geiger), que inclou una petita franja al sud de la serra Calderona de clima més àrid, amb una disminució de les precipitacions anuals. El de la franja de transició es caracteritza per una disminució del màxim pluviomètric tardoral, menys sequera estival i un màxim secundari primaveral més acusat conforme ens movem cap a l’interior, per l’augment de la freqüència de tempestes; a més, presenta una major freqüència de gelades, però no pas de nevades (op. cit.).

Il·lustració de J. A. Núñez Mora (AEMet) citada al llibre “Climes i temps del País Valencià”.

El clima de la plana litoral septentrional valenciana és un clima relativament poc plujós, perquè la seua situació geogràfica i orogràfica el protegeix tant de les pertorbacions de ponent (que són arrossegades per la circulació normal de vents de l’hemisferi nord i arriben desgastades després de creuar l’altiplà i les serralades castellanes) com dels temporals de llevant, que tenen menys efecte pluviomètric que en d’altres zones properes de més al nord o més al sud. Les precipitacions es concentren sobretot a la tardor i en el mes d’octubre. Com que les tempestes que se li acosten per l’oest, des de la serralada Ibèrica, li arriben bastant desgastades, la primavera resulta en general menys plujosa, amb les precipitacions repartides entre tots tres mesos de l’estació. És un clima prou temperat, amb una suavitat tèrmica aconseguida per la influència de la mar Mediterrània propera, que porta a la dominància d’un règim de brises costaneres (vent de llevant moderat de dia i ponent fluix de nit), que regula la temperatura, però té l’inconvenient d’una alta humitat relativa durant els mesos d’estiu, que mena a un ambient xafogós (temperatura de sensació bastant superior a la real) i nits tropicals (mínimes per damunt dels 20º C). Amb escassa presència de gelades i quasi nul·la de nevades, sobretot en els darrers anys.

Climes i temps del País Valencià

Per altra banda, és indubtable que ens trobem immersos en un escalfament generalitzat del planeta, que ens està portant a canvis significatius en el clima global. Al nostre país mediterrani estem observant, a més d’un increment progressiu de les temperatures, especialment de les mínimes, canvis en les variacions estacionals de les precipitacions i en la seua intensificació, que ens estan portant a menys episodis de caràcter moderat, però més d’alta intensitat i fora del període tardoral, causats entre d’altres per l’escalfament de les aigües de la Mediterrània. A algunes zones a prop de la costa, sobretot a les comarques tradicionalment més plujoses del sud de València i del nord d’Alacant, s’observa un increment de les precipitacions; tot al contrari del que ocorre a l’interior: una disminució d’aquestes, que ens està portant a una perillosa reducció de l’aigua dels rius i els aqüífers. Per tant, l’evolució climàtica indica que ara tenim més calor i les pluges són més irregulars que abans, incrementant-se també el nombre i la durada de les onades de calor i els períodes de sequera (dies consecutius sense ploure). Aquestes conclusions les podeu trobar en l’obra citada abans, “Climes i temps del País Valencià”, editada per la Universitat d’Alacant, amb la coordinació de Jorge Olcina i Enrique Moltó, que resulta ben interessant per als aficionats i per a tothom qui vulga posar-se al dia dels climes valencians (se’n proposen de 6 a 8 tipus, segons la situació geogràfica i orogràfica de les comarques afectades) i la seua evolució temporal, element cabdal per a les nostres vides i per a prendre les decisions correctes de cara a assegurar el nostre futur.

……………………………………………………………………………………………………………………………

Imatge de l’alba del 13/03/2019, on podem veure bancs de boira entre la serra Calderona i Bétera (Camp de Túria).

Passe a comentar les dades del que hom considera primavera climàtica, que és el trimestre en què les temperatures pugen després del període més fred de l’any. Són mesos temperats que al nostre hemisferi septentrional corresponen a març, abril i maig, i que ens porten al reinici del cicle inacabable de la vida dels éssers estrictament lligats a la natura: companys vegetals i animals que rebroten, germinen, floreixen…, canten, s’acoblen, naixen… Una bella estació que molts trobem massa curta i voldríem que fos eterna; tot i que, si ho fos, ens hi acostumaríem aviat i no l’estimaríem tant.

Les dades calculades de la darrera primavera climàtica al meu observatori assenyalen una estació de mitjana pràcticament normal quant a temperatura (agafe com a patró la mitjana de dades de la sèrie 1971 al 2000 a l’aeroport de Manises, corregida per la diferència d’altitud entre observatoris), una pluja acumulada un terç per damunt del que esperàvem (la que ens dóna la mitjana de la sèrie citada abans), una força del vent en la línia del que marca la mitjana del meu observatori (11 anys de dades) i una direcció dominant de l’oest, la segona més habitual al meu observatori; on l’històric assenyala com a majoritària la de l’est, dins d’una evolució mensual progressiva des de l’oest fins a l’est, conforme ens anem acostant cap a l’estiu, quan dominen clarament les brises de l’est.

Passe, tot seguit, a comentar les singularitats i les regularitats trobades com a resultat d’aplegar les dades del trimestre esmentat, recollides al meu observatori d’aficionat, situat al terme de Bétera, partida de les Malladetes, comarca valenciana del Camp de Túria:

Imatge de la vesprada del 10/04/2019 a prop de Bétera (Camp de Túria), mirant cap al NE, on podem veure una nuvolada al damunt nostre, que descarregava uns minuts després.

A) SINGULARITATS METEOROLÒGIQUES DE LA PRIMAVERA CLIMÀTICA DEL 2019:

Una que no és estrictament primaveral, perquè agafa tot el primer trimestre de l’any, pense que resulta d’interès fer-ne insistència ací: aquest primer trimestre del 2019 ha sigut el més sec en 155 anys a la ciutat de València.

Les altres les trobem a l’abril, que és el mes que ens ha portat més notícies meteorològiques singulars: L’oratge d’aquest abril del 2019 ha estat dominat per un episodi persistent de vent fort de gregal i un embossament d’aire fred en altura (DANA o “gota freda”) durant els dies de Pasqua, del 18 al 22, que ha regat a bastament quasi tot el territori valencià, totalitzant fins a 400 mm (segons dades d’AVaMet) en els indrets tradicionalment més plujosos del país, assolint-se, en alguns de més al sud, registres rècord en els darrers 50 anys. La persistència d’altes pressions a Escandinàvia ha estat un dels factors clau en aquest episodi extraordinari. Un episodi que va portar algunes inundacions sortosament lleus i també va retornar l’aspecte eixerit i el color llampant als nostres camps. Per altra banda, aquest abril ha sigut el més ventós de la sèrie d’11 anys de dades recollides al meu observatori (7 km/ h de velocitat mitjana del vent), assolint-se el dia 20 la marca anual de ratxa màxima (85,3 km/ h, de l’ENE), que a més és rècord absolut d’abril al meu observatori i el segon valor anual més alt de la sèrie.

Imatge de l’alba del 03/05/2019 amb Bétera en primer pla i la serra Calderona al fons, mostrant-nos un oratge relativament estable, que permetia la formació de boirines a les fondalades.

B) RESUM DE DADES DE LA PRIMAVERA CLIMÀTICA DEL 2019:

Vegeu-lo al quadre-resum de dades meteorològiques més significatives de la primavera climàtica que adjunte, el qual inclou comentaris explicatius. Hi podem veure que destaca el meteor de la pluja, que ha estat un 36 % superior al patró (“Aigua de primavera, si no és torrencial, omple la panera“).

C) GRÀFIQUES HISTÒRIQUES DE LA PRIMAVERA CLIMÀTICA:

En graficar les dades anuals de la primavera climàtica, en base a l’històric de què dispose i que podeu veure a les imatges adjuntes, podem veure que, amb petites oscil·lacions, continuem amb les tendències de l’any passat; cosa lògica ja que els canvis climàtics són lents i no es poden copsar en pocs anys. A més, hem de tenir en compte que es tracta de dades d’un observatori automàtic d’aficionat (pel que fa a les termomètriques i eòliques), on sols la temperatura ha estat contrastada amb patrons de calibratge, i no han estat sotmeses a anàlisis de significació estadística.

Tenint en compte aquestes limitacions, veiem que, quant a l’històric de dades del meu observatori pel que fa a la primavera climàtica, la temperatura mitjana segueix una tendència ascendent (línia verda de la recta de regressió), que a hores d’ara se situaria al voltant d’1,1º C per damunt del patró (línia fosca discontínua; valor que ha baixat 0,3º C respecte de l’any passat); mentre que la pluja total recollida, amb la lògica major irregularitat de les oscil·lacions, manté una evolució descendent (línia fúcsia de la recta de regressió), però que actualment seria aproximadament coincident amb el patró (línia fosca discontínua; valor lleugerament superior a l’obtingut en 2018); malgrat els 50 mm de pèrdua estimada en 22 anys; la qual, per altra banda, podria indicar que el patró triat, malgrat la proximitat entre observatoris (uns 10 km), no s’ajusta bé a les característiques climàtiques de l’indret de mesura.  Ens trobaríem, doncs, en situació d’escalfament climàtic, com ja s’ha anat confirmant resum rere resum.

Si voleu saber-ne més, podeu consultar les dades més significatives de cada mes als apunts corresponents que he publicat en aquest mateix blog.

Com faig sempre, enllestiré l’apunt fent esment de les previsions meteorològiques per a aquest estiu climàtic que ara comença: segons AEMet, a quasi tota la península Ibèrica continuarem amb temperatures mitjanes superiors a les normals i precipitacions acumulades normals. Cap novetat, doncs.

Aprofiteu l’estiu, les festes i les vacances, que “A l’estiu, tot el món viu”.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.