“Gregal?, aigua a la canal”. De meteorologia d’abril, 2019, des del Camp de Túria.

Abril és un mes de primavera, d’oratge canviant de fred a calor, moltes vegades inestable i aquest any no ha estat l’excepció (“Abril i senyors, tots traïdors”).

La meteorologia d’aquest abril ha estat dominada per un episodi persistent de vent fort de gregal (“Gregal, aigua a la canal”) i un embossament d’aire fred en altura (DANA o “gota freda”) durant els dies de Pasqua, del 18 al 22, que ha regat a bastament quasi tot el territori valencià (“Per l’abril, aigües mil, de primer, de mig o de fi”), totalitzant fins a 400 mm en els indrets tradicionalment més plujosos del nostre país (segons dades d’AVaMet), assolint-se, en alguns de més al sud, registres rècord en els darrers 50 anys. La persistència d’altes pressions a Escandinàvia ha estat un dels factors clau en aquest episodi extraordinari. Un episodi que ha portat inundacions sortosament lleus i també ha fet possible retornar el color llampant als nostres camps (“Abril finit, el camp florit”), malgrat que no hem pogut eixir de casa per gaudir-ho com cal; però també ha afermat un abril normal quant a temperatures (“No digues hivern passat, si sant Jordi no ha arribat”) i el més ventós de la sèrie d’11 anys al meu observatori (“Abril que abrileja, primavera que fueteja”).

Pel que fa a l’evolució de l’oratge durant aquest darrer abril, això és el que apuntava al meu diari meteorològic:

Setmana 14 : Continuació de l’episodi de pluges del 31 de març, però amb menys intensitat, que em deixava 4,4 mm. La inestabilitat que s’encetava el darrer diumenge de març allunyava l’anticicló que durant setmanes havia barrat el pas a les borrasques atlàntiques cap a nosaltres, que finalment se’ns acostaven, portant-nos un oratge plenament primaveral. Dimarts, 5, ens creuava una línia d’inestabilitat en altura que a les serralades feia créixer tempestes d’evolució diürna, que s’hi atansaven a partir de migdia i em deixaven 0,6 mm. A poc a poc hi dominava la circulació de ponent (la normal per altra banda a l’hemisferi nord, que al nostre país, situat a sotavent, vol dir temperatures càlides i humitats baixes), que, si bé ens portava algun centre de baixes pressions (s’assolien els 1000 hPa dimecres, 3, i divendres, 5) o front de pluja associat, en haver de creuar l’altiplà castellà, aquest darrer meteor ens arribava en forma de nuvolositat abundant, però ben poc productiva; tan sols divendres, 5, deixava 1,8 mm al meu pluviòmetre. El vent de ponent, que creuava damunt la neu caiguda als cims peninsulars, ens portava una baixada progressiva de les temperatures màximes, que dissabte, 6, amb ratxes de fins a 45 km/ h, ens donava una sensació d’oratge hivernal (màxima de 16º C).

Vista del Camp de Túria des del monestir de sant Miquel de Llíria, 07/04/2019, 18:15 h.

Setmana 15 : Manteníem la mateixa situació de circulació de ponent amb pas de fronts que la setmana anterior, però amb l’origen del vent més meridional i el consegüent augment de les temperatures. A les capes altes, també es veia una tendència a la retirada de l’aire fred, que deixava pas a onades més càlides. Dimarts, 9, el pas d’un front a la vesprada deixava 0,4 mm i dimecres, 10, a migdia i a la vesprada, el pas de línies inestables en superfície i en altura, permetien desenvolupar nuclis tempestuosos aïllats, que deixaven caure gotes grosses barrejades amb una mica de granís en un volum total de 2,6 mm. Els dies següents a poc a poc s’afermava un anticicló molt potent centrat a Escandinàvia, que impulsava sobre nosaltres vent de la Mediterrània; tan sols calia esperar que vingués fred en altura. Abans d’això, diumenge, 14, una entrada de llebeig ens portava la màxima del que portàvem de mes: 29º C, finalment no superada.                      

Setmana 16 : L’episodi de pluges generals que s’albirava el cap de setmana anterior i es preparava des de llavors, amb vent humit, fred de mar, i núvols abundants, es concretava dijous “sant”, 18, quan en superfície manteníem el potent anticicló clavat al nord d’Europa, que impulsava vent de llevant o gregal, reforçat per la presència d’un cicló al golf de Cadis que avançava cap a l’est, mentre se’n formava un altre entre el sud-est de la península i`Algèria; situació que tenia reflex als nivells alts, on un embossament d’aire fred aïllat formava una DANA; resultant diversos fronts en superfície i línies d’inestabilitat en altura que s’atansaven fins a nosaltres; combinació típica de pluges generoses al nostre país, que s’iniciava dijous, 18, amb 41 mm de precipitació i una senyora gregalada, que arribava a colps de més de 60 km/ h, en crear-se un corrent fort de vent entre l’A escandinava i la B del nord d’Àfrica que també s’afermava i enviava fronts actius fins a nosaltres. Divendres, 19, assolíem la ratxa màxima anual, 77 km/ h, de l’ENE, i 26 mm de pluja més, en un dia carregós que es conjuminava amb la celebració tenebrosa del divendres “sant” castellà. Dissabte, 20, assolíem un nou rècord de vent, 85 km/ h i una mica de pluja roja, 3 mm, carregada de pols sahariana, que ho embrutava tot. Diumenge de Pasqua fou un altre dia núvol i desagradable, amb vent fort i una mica de pluja, 0,6 mm (que a les comarques més plovedores del país, entre el sud de València i el nord d’Alacant, fou intensa i persistent, replegant-se més de 200 mm en alguns observatoris de la xarxa AVaMet; fins i tot AEMet hagué d’emetre un avís de risc extrem de pluges a la zona).

Setmana 17 : Començava la darrera setmana completa d’abril, 2on dia de Pasqua, amb un oratge que cloïa l’episodi excepcional de vent de gregal i pluja (en alguns observatoris del sud del país feia més de mig segle que no en tenien un de semblant), que enguany ens havia deslluït aquestes festes de primavera passades pel filtre religiós catòlic (en ple segle XXI!); un dia rúfol, que tan sols em deixava 1,4 mm de pluja. Dimarts, 23, diada internacional del llibre, la circulació de vent tornava a la direcció normal a l’hemisferi nord i ens acostava un front fred per l’oest, que, com és habitual venint de l’interior peninsular, portava núvols però poca pluja: 1 mm. I això es repetia els dies següents, amb domini de les baixes pressions i vents de ponent, pas de fronts poc actius, baixa humitat i temperatures en augment, sense allunyar-se, però, dels 20º C; la intensitat del vent assolia el seu màxim la vesprada de dijous, 25 (diada commemorativa de la pèrdua dels furs i costums valencians a mans dels invasors castellans,  bessona de la de l’11 de setembre catalunyès), amb 46 km/ h. Cap de setmana de retorn del domini anticiclònic, en desplaçar-se el centre del de les Açores cap al nord peninsular i fent girar de nou l’aire de mar cap al de terra ferma.

Setmana 18 (2 dies): Comiat amb bonança primaveral: boirines amb rosada de nit i matinada, i núvols d’evolució diürna sense conseqüències líquides d’interès, tret d’algun indret aïllat.

Passant a les dades meteorològiques més importants que han quedat registrades al meu observatori d’aficionat, situat a la banda més alta del terme de Bétera (Camp de Túria), a un racó de la partida de les Malladetes, anomenat la Conarda, tenim:

A) Els valors mitjans i acumulats:

Temperatura mitjana = 14,5º C, exactament igual a la que marca la sèrie normal (agafe la del 1971-2000 a l’aeroport de Manises corregida per la diferència d’altura entre observatoris) per a un mes d’abril.

Pluja recollida = 83,4 mm, un 120 % superior a la que marca la mitjana de la sèrie normal per a abril. Això ha fet que el balanç pluviomètric anual haja rebaixat significativament el seu dèficit fins a un 24 % i, pel que fa a l’any hidrològic 2017-2018 (balanç pluviomètric des de setembre del 2018 fins al mes actual), que augmente el superàvit, que s’arrossega des de la tardor climàtica passada, fins a un 48 %.

Vent: Intensitat mitjana = 7,0 km/ h, 2,0 km/ h superior a la mitjana d’11 anys de dades recollides al meu observatori en abril i marca destacada de la sèrie. Direcció dominant de l’Oest (WSW), la segona més habitual al meu observatori en abril (ESE = 36 %, WSW = 27 %, W = 20 %, ENE = 9 %, E = 9 %).

C) El quadre resum de dades:

D) Les gràfiques de l’estació automàtica:

A gaudir d’un maig florit (“Abril encapolla les roses i maig les cria obertes i oloroses”) i assolellat (“Abril plovent, maig rient”); tot i que una mica de pluja no ens aniria pas malament (“Aigua de maig, pa per tot l’any“).

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *