Observar, llegir, escriure

Meteorològicament parlant, aquest darrer març tampoc no ha estat massa típic. De temps boig (aquell que descriu el refrany: “El març canvia set vegades al dia”) n’hem tingut, però ha sigut minoritari. Si he de resumir l’oratge d’aquest tercer mes de l’any 2019, hauria de parlar d’estabilitat, de domini anticiclònic; com en els últims mesos, vaja. De fet, les dades d’intensitat mitjana del vent (que han sigut de les més baixes registrades al meu observatori) i de pluja recollida (tan sols 3 mm, tret del darrer i plujós dia), no s’adiuen amb la dita “Març, marçal, fort temporal”; tot i que potser sí amb aquesta: “El març comença com una cordera i acaba com una fera”; si bé la pluja de comiat en general fou ben amansida. Pel que fa a les temperatures, mentre que a la primera meitat foren prou més càlides del normal (“Al mes de març, qui no té calçat ja pot anar descalç”), a la segona sigueren més fresquetes, dins de la normalitat (“En març, no et lleves ni un pedaç”); resultant un mes més càlid del normal, encertant de nou les previsions que ja teníem, en línia amb l’escalfament global, que, per més que sabudes, no són pas menys lamentables. De fet, com ens informa Enric Marco al seu últim “Pols d’estels” (https://blocs.mesvilaweb.cat/marco/?p=278705), aquest primer trimestre del 2019 ha sigut el més sec en 155 anys a la ciutat de València. Ausades ma vida!

Heus ací les observacions que he anat apuntant al meu diari:

Setmana 9 (3 dies): Continuació de l’oratge primaveral estable amb què deixàvem febrer (alta pressió en superfície i fred moderat en altura). Diumenge, 3, amb una entrada de fluixa a moderada de Llebeig, s’arribava a la temperatura màxima de l’any al meu indret, 27º C, clarament preestiuenca. Entrava fortet el març i, tot desitjant que no continuara així, em venia al cap la dita: “El que pel març fa el dia 3 fa tota la resta del mes”.

Setmana 10: El ponent feia que la mínima de dilluns no baixara dels 15º C i que, amb baixa humitat, mantinguérem tot el dia la bonança termomètrica, amb 23º C de màxima. Sort que a darrera hora canviava la direcció del vent a Llevant i el fred de la mar ens retornava a l’estació que tocava. El dia següent fou força ennuvolat pel pas d’un front fred de l’oest, sense portar, però, precipitacions. Dimecres, 6, s’afermava la situació de ponent en restar sotmesos a una Baixa molt profunda centrada a les Illes Britàniques, que sortosament no ens portava més calor per l’origen septentrional del vent i la presència d’una massa d’aire més freda en altura. La vesprada i nit d’aquell dimecres foren desplaents per la força del vent de Ponent que arribava fins als 45 km/ h. Dijous, 7, la ventada anava minvant i ja de matinada de divendres esdevenia calma i afavoria la baixada de la mínima fins als 6º C, amb la pressió pujant fins que l’anticicló de les Açores tornava a abraçar-nos de bell nou i el vent tornava a bufar en règim de marinades, moderat de llevant de dia i en calma de ponent de nit. Aquesta setmana el març havia “marcejat” de bon de veres.

Setmana 11: I continuava el març, marçot, fent canvis a raig. A l’inici de setmana seguíem amb l’oratge anticiclònic i bancs de boira al peu de la serra Calderona, que també saludaven l’alba de dimecres, 13, però que eren arrossegats de seguida per una Tramuntana/ Mestral que bufava fort (fins a 45 km/ h); vent associat al pas ràpid d’una petita Baixa en superfície amb els seus fronts freds associats, que encalmava el mateix dia, per retornar-nos l’anticicló i portar-nos una refrescadeta la nit de dijous, 14, sense baixar, però, dels 6º C. Anticicló que barrava el pas a situacions que portaren pluja i que es feia amo de l’oratge pels següents dies. Diumenge, la ubicació dels centres d’alta pressió (al nord de les Açores) i baixa pressió (cap a Escandinàvia) formava un corrent de vent amb origen a l’Atlàntic nord, el cap final del qual s’atansava fins a nosaltres diumenge, 17, i ens portava un vent terral, fluix de Ponent, que feia pujar les temperatures fins als 29 º C, per a, en acabant, ja a la vesprada, girar a Llevant molt fort, amb una ratxa màxima de vora 50 km/ h.

Setmana  12: Dominava l’ensopiment anticiclònic, que abraçava des de l’Atlàntic fins a tot el continent europeu, amb vents fresquets del quadrant est (perquè a aquestes alçades de l’any la mar assoleix la temperatura mínima anual); refrescament reforçat per la formació, a partir de dimarts, 19, d’una bossa freda en altura amb el seu centre situat ben a prop nostre, l’acostament de la qual, amb vent de mar moderat en superfície (canviava de Mestral a Xaloc a partir de les 11 h UTC), afavoria la formació de núvols abundants, però que tan sols deixaven alguna roina. A la vesprada vèiem caure dels núvols alguna virga, es formava un bell arc de sant martí cap a la posta de sol i ja a la mitjanit descarregaven 3 mm de pluja; aquests foren els meteors més importants d’aquell episodi primaveral (a més, un soci d’AVaMet ens enviava imatges d’una nevada als cims dels Ports de Morella, més enllà dels 1000 m). Dimecres, 20, a les 21:58 h UTC es produïa el primer equinocci de l’any, que marcava l’inici de la primavera astronòmica. Cloíem setmana sense gaires canvis (anticicló en superfície i fred moderat en altura), si de cas un progressiu augment de les temperatures, fins assolir els 23º C diumenge, 24.

Setmana  13: Més estabilitat per a la darrera setmana d’aquest març eixut. El persistent anticicló, habitualment situat damunt de les Açores, creuava a poc a poc des de l’Atlàntic, passant pel sud de les Illes Britàniques, fins al centre del nostre continent, abraçant-nos de ple i enviant-nos vents ara d’origen continental, ara marítim, ambdós fresquets; dominant, conforme avançava la setmana, la component est, que bufava en règim de marinades; la qual cosa ens portava més humitat, rosades i boirines matinals, i temperatures mínimes lleugerament per davall dels 5º C, conseqüència de la forta inversió tèrmica, i màximes fregant els 20º C. Fou al comiat del mes quan ens arribà la pluja i d’una manera ben típica del nostre país: per un reforçament del vent de mar, que bufava fluix de Gregal, com a conseqüència de la formació en superfície d’una depressió al golf de Cadis, que avançava cap al sud-est, enfront del nostre litoral, i d’un altre element que ja el teníem al damunt nostre de feia dies: el fred (tot i no massa excessiu) en altura, que ara mostrava línies d’inestabilitat que s’atansaven fins a nosaltres. Fou una pluja de fluixa a moderada, però constant, que va deixar al meu observatori un total 20,8 mm (que a les comarques més plovedores del país, les situades a prop del cap de la Nau, s’intensificava de valent i deixava vora un centenar o més de mm, segons dades d’AVaMet); un episodi que semblava voler continuar el primer d’abril.

Passant a resumir les dades meteorològiques concretes d’aquest març, tal com han quedat registrades al meu observatori d’aficionat, situat a la banda més alta del terme de Bétera (Camp de Túria), a un racó de la partida de les Malladetes, anomenat la Conarda, tenim el següent:

A) Els valors mitjans i/ o acumulats:

– Temperatura mitjana = 13,7º C, 1,1º C per damunt de la sèrie normal (1971-2000 a l’aeroport de Manises corregida per la diferència d’altura) per a un mes de març.

– Pluja recollida = 23,8 mm, un 30 % inferior a la que marca la mitjana de la sèrie normal per a març. El balanç pluviomètric anual ha millorat una mica, però continua molt deficitari: -76 %, i, pel que fa a l’any hidrològic 2018-2019 (que comença a comptar des de setembre), l’excedent per les pluges rècord de la darrera tardor climàtica segueix minvant, mantenint un superàvit del 40 %.

– Vent: Intensitat mitjana = 4,5 km/ h, 0,9 km/ h inferior a la mitjana de 11 anys de dades recollides al meu observatori en març. Direcció dominant de l’oest (W), una de les més habituals al meu observatori en març (WSW = 36 %, W = 27 %, ENE = 27 %, ESE = 9 %).

B) El quadre resum de dades:

C) Les gràfiques de l’estació automàtica:

Vist el panorama actual tan eixut, el desig és que “l’abril gentil ens porte aigües mil” i, de passada, que s’emporten lluny d’ací els polítics furtamantes i mentiders que ens assetjaran les setmanes vinents.