Observar, llegir, escriure

Si no fos pel seu feréstec començament (“El febrer, de cap o de cua l’ha de fer”), que va donar el major colp de vent del que portem d’any, no reconeixeríem aquest febrer com el pinten els refranys més populars (“Febreret el curt, brau i tossut” o “El febrer és traïdor, borrascós i gelador”); de fet, la tònica ha estat l’estabilitat, el domini anticiclònic en superfície i la temperança termomètrica, en visitar-nos bosses d’aire poc fredes en altura.

Efectivament, quant a temperatures, tampoc no s’ha complit la previsió d’arribada d’algun episodi de fred intens (“Febrer, febreret, set capes i un barret”) amb mínimes sota zero, ja que, com els darrers anys, no s’havien aconseguit al desembre ni al gener (al meu indret de recollida de dades, situat a la part més alta del terme de Bétera, Camp de Túria). Per altra banda, la pluja ha estat inexistent, tret d’un parell de rosades que han deixat un esquifit senyal al pluviòmetre. De fet, l’excepcionalitat pluviomètrica de la tardor passada s’ha repetit en aquest hivern, però a l’inrevés: hem assolit un rècord de manca de pluja en 22 anys, que, amb les temperatures anormalment altes (hem obtingut també un rècord de temperatura màxima en un mes de febrer), tossudament ens confirmen (ho dic per si aleshores ens hi havíem fet la il·lusió d’un canvi de tendència) la dissortada vigència de l’escalfament global antropogènic.

Quant a l’evolució de l’oratge durant aquest darrer febrer, ací us deixe les meues observacions:

Setmana 5 (3 dies): Començament típic de febrer, que feia honor a molts dels refranys que el qualifiquen de brau, tossut, traïdor, borrascós o gelador. Com al comiat de gener, ens continuaven creuant de NW a SE ciclons ben profunds (amb pressions de 990 hPa), que ens portaven sobretot vent, ben fort i persistent, que cada vegada venia més del nord i portava més fred. La matinada de diumenge, 3, assolíem 60 km/ h del NNW i fou una nit de mal dormir; però més avant, cap a migdia, fins i tot arribàvem als 77 km/ h i no podíem eixir de casa per por de patir algun accident.

Setmana 6: Conforme avançava dilluns, 4, el vent huracanat anava perdent força i ja de nit restava en calma; la qual cosa, amb l’alta pressió regnant, feia que el fred que havia portat el vent caiguera a plom (inversió tèrmica), deixant les mínimes ben baixes (2,8º C al meu observatori, a 7 metres; però sota 0 en altres de propers, situats més a l’interior o a cotes més baixes). Aquest fred, però, durava ben poc, perquè, a més del domini anticiclònic en superfície, a les capes altes de la troposfera entràvem en zona càlida; combinació que ja des de dimarts, 5, ens portava un oratge primaveral fora temps, amb màximes per sobre dels 20º C. En aquesta situació, però, el vent, que bufava de mar des de migdia fins a les primeres hores de la nit, com una brisa estiuenca fresca i humida, des de l’ocàs ens feia nosa, en sentir com la gelor humida ens penetrava fins als ossos. Aquesta humitat al Camp de Túria ens portava boira o boirina la matinada de diumenge, 10, la qual feia precipitar 0,2 mm de rosada; per bé que ben aviat se l’emportava el vent de ponent, que havia començat a bufar ja de nit.        

Setmana 7: L’anticicló avançava cap a la nostra península i la pressió arribava als 1030 hPa. Els dies següents aquest seguia el seu camí cap al centre del continent (entre França i Itàlia) i feia bellugar els vents, més aviat fluixos, de la component oest cap a l’est. Amb la mar més freda de l’any, els dies eren més fresquets, amb màximes al voltant dels 15º C i les nits, fredes i humides, amb inversió tèrmica, que es feia notar sobretot a les fondalades (que no és el cas del meu observatori, situat a la part més alta del terme municipal, uns 150 m), portaven mínimes una mica per sota dels 5º C. Un fred, doncs, ben moderat. La mínima s’assolia diumenge, 17, a les 6 del matí, amb 1,6º C (a 7 m del terra; 0,7º C a 0,5 m).

Setmana  8: Continuàvem en superfície amb altes pressions persistents abraçant el continent europeu i la Mediterrània occidental, i en altura, ens manteníem en zona càlida; amb la qual cosa, el vent es captenia en règim de marinades, per bé que el llevant diürn bufava més fluix que a l’estació càlida, i ja de nit dominaven les calmes de ponent i l’alta humitat relativa, que dimarts, 19, de matinada deixava escórrer 0,2 mm de rosada. Les temperatures màximes mostraven un lleuger augment progressiu, superant-se els 15º C de màxima a partir de dimecres, 20, i els 20º C (s’assoliren 23º C en concret) a partir de divendres, 22; les mínimes, més estables, al voltant dels 5º C.

Setmana 9 (4 dies): Acabàvem febreret el curt amb ensopiment anticiclònic, si bé amb un canvi de direcció del vent dominant cap a la component sud, cosa que feia que dimecres i dijous, els darrers dies dels mes, les temperatures màximes fregaren o superaren els 25º C, valors clarament i inusualment primaverals; fins i tot, dimecres, 27, es va assolir la màxima més alta dels darrers 11 anys (des que estic replegant dades): 25,9º C.

Passant a resumir les dades meteorològiques concretes d’aquest febrer, tal com han quedat registrades al meu observatori d’aficionat, situat a la banda més alta del terme de Bétera (Camp de Túria), a un racó de la partida de les Malladetes, anomenat la Conarda, tenim el següent:

A) Els valors mitjans i/ o acumulats:

– Temperatura mitjana = 11,2º C, 0,2º C per damunt de la sèrie normal (1971-2000 a l’aeroport de Manises corregida per la diferència d’altura) per a un mes de febrer.

– Pluja recollida = 0,6 mm, un 98 % inferior a la que marca la mitjana de la sèrie normal per a febrer. Continuem amb el mal començament de gener i, així, el balanç pluviomètric anual es manté amb un dèficit ben a prop del 100 %, un 99 % en concret, i, pel que fa a l’any hidrològic 2018-2019 (que comença a comptar des de setembre), l’excedent per les pluges rècord de la darrera tardor climàtica segueix minvant, tot i mantenir un superàvit del 48 %.

– Vent: Intensitat mitjana = 4,2 km/ h, 0,9 km/ h inferior a la mitjana de 11 anys de dades recollides al meu observatori en febrer. Direcció dominant de l’oest (W), que no és la més habitual al meu observatori en febrer, tot i que s’hi acosta (WSW = 55 %, NNW = 27 %, W = 9 %, NW = 9 %).

B) El quadre resum de dades:

C) Les gràfiques de l’estació automàtica:

Que el “Març, marcer, carasser” ens porte alegria primaveral i dades meteorològiques destacables, però lliures de turment.