No puc evitar-ho: li veig cara de “soldadito español”, entre mort de gana i acomplexat, sempre a les ordes d’algun oficial carpetovetònic que li etziba: “A ver si corrige usted su ascendencia mallorquina, ¡coño!” De fet, el seu coeficient intel·lectual ha quedat a l’alçada del “pelotón de los torpes”, després d’aquell atreviment públic que va tenir com a rapsoda, recitant els inspiradíssims versos següents (aplaudits per un auditori del mateix nivell):
“Sabemos que es lo que hay que hacer
y lo vamos a hacer
y por eso hacemos
lo que hemos dicho que íbamos a hacer
y por eso seguiremos haciendo
aquello que nos toca hacer
a pesar de que alguno no se crea que vamos a hacer
los (sic) que hemos dicho que íbamos a hacer”
Quina vergonya! I a sobre el fan president! Aquest enemic furibund del català, la llengua de la seva terra que ell odia, s’ha permès una llicència cultural, com és ara que ningú no gosi pronunciar correctament en català el seu cognom, sinó que tothom faci sonar ben clarament la “z” castellana. Probablement, en la seva ignorància, vol fer mèrits per deixar de ser un espanyol de tercera.
Jo m’atreveixo a suggerir-li que, per tal de controlar la població en la pronunciació d’aquesta singularitat fonètica de la “z” castellana, desconeguda en la major part del món, faci examinar tots els turistes anglesos i alemanys, abans d’entrar a l’illa, fent-los dir la frase:
“La camiza de Bauzà ez azul”
I si no ho fan bé, que se’n tornin a casa seva. Per sort, també ell se n’haurà d’anar del càrrec que ara indignament ocupa, amb la ignomínia que acompanya alguns expresidents autonòmics del PP, com ara el seu predecessor o el Camps del País Valencià. Aquest, de la mateixa corda botiflera que el “soldadito”, també va fer la seva personal croada filològico-nominalista, donant ordes perquè ningú no li digués “Francesc” sinó “Francisco”. Alshores, en un article, vaig explicar que els documents d’arxiu del segle XV valencià van plens de “Francescs”: En Francesc Pellicer, mercader; Misser Francesc Marcó, doctor en lleis; Mestre Francesc Borrell, metge; En Francesc Alamany, apotecari; etc., mentre que gairebé només hi havia un “Francisco”, el botxí de la ciutat: “Francisco de Calatayú, morro de vaques”.
Doncs, això, morro de vaques: “Francisco” i “José Ramon”.
València, 11 de juny de 2012
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En Bauçà caça cabirols amb sabates blaves