Llegeixo a la premsa que Alfonso Guerra ha dit:
“no podrán ocultar que ETA se rinde a un gobierno socialista”.
Segurament ell en sap molt, d’això de retre’s, com quan ho va fer, en
genuflexió total, davant d’un feixista espanyol que es deia Abril Martorell
(quina llàstima de cognoms!) per canviar el nom “País Valencià” per
la imbecilitat “Comunitat Valenciana”. Aquell fet i tantes altres
claudicacions del PSOE davant de la dreta sí que són rendicions…!
Però veient com està desenvolupant-se el full de
ruta basc cap a la unitat i la independència nacionals d’Euskal Herria no
sembla que hi hagi cap derrota, sinó més aviat el contrari. Ni els membres de
la conferència internacional de pau de Donosti, ni els portaveus d’ETA del
comunicat posterior, ni els milers i milers de manifestants de Bilbo d’ahir posen
cara de rendició. I el PSOE n’és absent, d’aquest procés. Li ha fet la feina
bruta al PP i, probablement, serà aquest qui signarà els acords de pau.
La desorientació de l’esquerra espanyola és palesa,
en aquest tema. I és que l’espanyolisme obnubila el coneixement. El diari Público,
de línia d’esquerres, amb motiu del comunicat d’ETA anunciant el final
definitiu de la seva activitat armada, publicava una esquela en memòria de
Melitón Manzanas i de Carrero Blanco. Uns i altres, incloent-hi el príncep
Borbó, volen interpretar aquest moment d’Euskal Herria com el d’una “gran
victòria” de l’estat espanyol, però tots sabem que no és així. La
veritable victòria que es perfila en l’horitzó és la de l’avenç cap a la
independència d’Euskadi.
València, 24 d’octubre de 2011
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!