23 de novembre de 2010
Sense categoria
0 comentaris

LES PORTES OBERTES DEL CABANYAL

Dissabte passat vàrem anar al
Cabanyal, l’esplèndid poble mariner d’antany, avui degradat a barri marítim de
la ciutat de València. Vàrem tenir ocasió de veure com dues dotzenes
d’amigables persones menjaven una paella solemne a cal Vicent, al carrer
d’Escalante. Portes i rebosts oberts. Després, visitàrem la casa del Francesc,
al carrer de Sant Pere, tota una joia del modernisme popular, ben restaurada,
ben equipada per viure-hi i gaudir, encara, d’aquell entranyable indret vora el
mar.

Contemplant des de la terrassa no
només la mar sinó un dels dos Miramars que hi resten dempeus, aquestes petites
torres quadrangulars cobertes amb un terrat obert a brises i estels, pensàvem
en la incultura i la brutalitat de l’alcaldessa de València, que vol
enderrocar-ho tot. Què els promotors i especuladors no han tingut prou lloc per
construir a les avingudes de França i de les Corts Valencianes, que encara
volen destruir el Cabanyal amb la prolongació de l’avinguda de Blasco Ibáñez?

De fet, el negoci, ara, ja no
està en la construcció (que la recuperació del totxo va per llarg) sinó en els
contractes de destrucció, a càrrec de l’erari públic, en l’anorreament del
barri i en l’asfalt i la urbanització de grans eixos viaris, al servei de
l’automòbil.

És evident que l’alcaldessa es
mou al servei d’aquests interessos, els de la seva classe, els de la seva gent,
que no són els del poble menut d’antics mariners del vell Cabanyal. Tanmateix,
l’alcaldessa desapareixerà i el Cabanyal persistirà. Farem per salvar-lo. El
salvarem.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!