“Novembre humit, et farà ric”. De la meteorologia d’un novembre excepcional, 2018.

El darrer novembre ha clos una tardor climàtica excepcional pel que fa a pluges. Aquest ha estat el millor resultat pluviomètric mensual i estacional dels vint-i-un anys en què porte registres d’aquest meteor al meu observatori. Una satisfacció per a aquest aficionat al mesurament científic, però també per a la flora feréstega i els aqüífers tan necessitats de fa temps. Aquest benefici, però, ha estat més desigual pel que fa a l’agricultura; ja que, si bé és clar pel que fa a conreus com els cereals que ja són sembrats (d’aquí el refrany que he triat per a la capçalera: Novembre humit, et farà ric), altres collites es podien haver fet malbé per la humitat i la podridura. Si triem la part positiva, el refrany més adient fora aquest: Pluges de novembre, omplen els barrals i curen tots els mals.

La temperatura i el vent no m’han portat cap novetat destacable, amb les mitjanes termomètriques i de velocitat eòlica situades en valors considerats normals, i, a més, sense períodes extremats d’interès. Aquesta normalitat ha fet bo el refrany: De novembre cap allà, agafa la manta i no la deixes de la mà. La direcció dominant del vent ha sigut l’habitual entre llebeig i ponent, per la major força d’aquest darrer, que s’emportava els episodis de pluja, dominats pel flux d’origen marítim, que bufava més fluix; per altra banda, el nostre refranyer també associa la pluja amb el vent de llebeig (sud-oest), cosa certa quan el porten fronts o ciclons que ens arriben pel Mediterrani andalús i fan cap a les nostres costes, girant llavors a xaloc: Vent de llebeig, aigua veig.

Quant a l’evolució de l’oratge durant aquest darrer i excepcional novembre, tot seguit transcriuré el que hi he anat apuntant al meu diari meteorològic (tanmateix, si tan sols desitgeu saber-ne un resum, podeu saltar aquest epígraf per anar directament als punts A, B o C que trobareu més endavant):

Setmana 44 (4 dies): Es mantenia el fred de la darrera setmana d’octubre i teníem un dia de Tots Sants com els d’abans, amb núvols i clars. Divendres, 2, em despertava amb pluja pel pas d’una cua de front fred; en total, acumulava 1,2 mm. Cap de setmana estable amb el cel enteranyinat per núvols alts, que anunciaven un canvi d’oratge per dilluns; temperatures normals per l’època.

Setmana 45: Dilluns, 5, amb cel ennuvolat per l’acostament per ponent d’un parell de fronts freds, alhora que, a les capes altes, dominades pel cicle constant d’ondulacions del corrent en jet polar, se’ns atansava una vall freda; situació que ens portava pluja feble, replegant-ne 1,4 mm. Després d’un impasse més estable, tant en superfície com en altura, amb circulació de vent de l’oest, progressivament més intens, cap a dijous, 8, es repetia una combinació semblant a la de dilluns, portant-nos núvols durant el dia i alguns ruixats intensos durant la nit, que deixaven uns agraïts 23 mm. Un vent de component oest s’emportava els núvols i així bufava, de moderat a fort, la resta de la setmana, amb temperatures normals per l’època. Dissabte, 10, pel matí una cua de front, amb vent de llebeig, s’estancava al litoral central valencià i ens deixava 1 mm tot en gros. Diumenge, amb un sol radiant –trencat per alguns cirrocúmuls que anunciaven un canvi d’oratge– i aire càlid a les capes altes, assolíem la màxima del que portàvem de mes –i que ho fou de debò–: 24º C.              

Setmana 46: Amb força humitat i bona cosa de rosada –registrada com a 0,2 mm de pluja–, encetàvem una setmana que es preveia plujosa. Tot dilluns vam tenir el cel encapotat i, malgrat l’aire poc fred que llavors ens visitava, la màxima no va poder ultrapassar els 20º C. A poc a poc, les ondulacions del corrent en jet polar, ben properes les darreres setmanes, ens tornaven a portar aire fred en altura, alhora que un anticicló ben potent s’instal·lava al centre del nostre continent, enviant-nos vent de component est (gregal), que arrossegava bona cosa d’humitat de la Mediterrània. La combinació assegurava pluja persistent al nostre país i així va ser des de dimecres fins al que restava de setmana, perquè el fred en altura s’alimentava amb l’arribada de noves bosses i el gregal bufava insistent. Fou una nova situació de ”gota freda” productiva que ens regalava aquesta tardor excepcional. Dimecres, 14, descarregaven més de 100 mm a la Safor i zones properes (al radar hom hi veia com si fos una “flama” –cor vermell i taronja, i encontorns verd i blau– que “cremava” impertorbable). Dijous, 15, la inestabilitat es dispersava una mica més, donant registres ben copiosos (més de 100 mm en alguns observatoris) cap a la Ribera, la Safor i també el Barcelonès; 20,5 mm al meu observatori. Divendres, 16, el temporal s’acarrasava sobretot a l’Horta, destacant els registres del cap i casal i pobles de la Safor, on se superaven els 100 mm i els 200 mm a la Ribera (observatoris d’Algemesí i Alzira, segons dades d’AVaMet); al meu observatori no em vaig quedar massa enrere, perquè replegava vora 82 mm. Els ruixats eren sovintejats i intensos, acompanyats en molts casos de tempesta amb trons i llamps, destacant-ne una que a la vesprada queia amb més de 150 mm/ hora. El cap de setmana, es formava una Baixa cap al golf de Cadis, amb reflex en altura, que avançava cap a nosaltres, engegant o, millor, mantenint el mecanisme plovedor, en aquest cas amb baixes pressions en superfície. Dissabte caigueren un parell de litres per metre quadrat; però diumenge, 18, el llustrós compte mensual augmentava en 9 mm (poc a veure, però, amb els 100 mm de l’Empordà, el Gironès o el Baix Maestrat).

Setmana 47: Continuació de l’oratge plujós, en mantenir-se el fred en altura i la circulació de llevant a ponent, anòmala a l’hemisferi nord. Fou un dilluns ben plujós a les comarques sempre afortunades situades al sud de l’Horta, com les Riberes, la Vall d’Albaida, el Comtat, les Marines; però sobretot a la Safor on en alguns observatoris es fregaren els 200 mm (Barx en concret, que a més va totalitzar 630 mm en tot l’episodi del 14 al 19, segons dades d’AVaMet). Al meu observatori replegava tan sols vora 4 mm. Ja Dimarts, 20, amb la pressió al voltant dels 1000 hPa, canviava la direcció del vent a component oest, que s’emportava l’estancament plujós que portava dies trencant la tònica anormal d’altres tardors eixutes, tot i que a la vesprada el pas d’un front oclús ens deixava uns gens menyspreables 3 mm. Els dies següents, es mantenia la situació de ponent, amb la pressió en alça i el vent fluix, temperatures normals, estones de sol, però dominant el cel ennuvolat, pel pas de fronts desgastats. Divendres, 23, el pas d’un front fred entrant pel sud-oest ens deixava altres 3 mm. Dissabte, 24, assolíem la mínima mensual fins llavors: 6º C. Diumenge, 25, s’afermava la situació de vent de ponent, que estava previst que no ens deixaria fins a enllestir el mes. Amb sol i núvols, el vent bufava amb força fins als 45 km/ h (marca mensual) i la màxima assolia els 20º C. S’encetava un estiuet que aquest any s’avenia d’allò més bé.

Setmana 48 (5 dies): El vent de ponent (que girava a llebeig o mestral) mantenia el seu domini i l’entrada d’onades càlides a les capes altres feien que, malgrat la successió de baixes i altes pressions, i amb el sol enteranyinat, les temperatures màximes agafaven valors propers als 20º C (tot i les mínimes, que dijous, 29, tocaven fons amb 5,5º C) i la pluja restava quasi absent (tret dels 1,6 mm la nit de diumenge a dilluns pel pas d’un front fred), cosa que agraïa al comiat d’una tardor climàtica que havia estat tan plujosa com necessitàvem de feia temps.

Passant a resumir les dades meteorològiques concretes d’aquest novembre, tal com han quedat registrades al meu observatori d’aficionat, situat a la banda més alta del terme de Bétera (Camp de Túria), a un racó de la partida de les Malladetes, anomenat la Conarda, tenim el següent:

A) Els valors mitjans i/ o acumulats:

Temperatura mitjana = 13,5º C, tan sols 0,1º C per damunt de la sèrie normal (1971-2000 a l’aeroport de Manises corregida per la diferència d’altura) per a un mes de novembre.

Pluja recollida = 149,8 mm, un 177 % superior (quasi tres vegades) a la que marca la mitjana de la sèrie normal per a novembre. Es tracta del novembre més plujós en 21 anys de dades del meu observatori. Aquestes generoses pluges d’aquest tercer i darrer mes de la tardor climàtica han permès augmentar encara més el balanç pluviomètric anual fins a un +53 %, i, pel que fa a l’any hidrològic 2018-2019, que comença a comptar des de setembre, la situació és força bona, amb un superàvit del 143 %.

Vent: Intensitat mitjana = 4,0 km/ h, tan sols 0,4 km/ h superior a la mitjana de 10 anys de dades recollides al meu observatori en novembre, que és el tercer mes menys ventós de l’any, darrere de desembre i d’octubre. Direcció dominant de l’Oest (WSW), la més habitual al meu observatori en novembre (WSW = 80 %, NNW = 10 %, SE = 10 %).

B) El quadre resum de dades:

C) Les gràfiques de l’estació automàtica:

Bones festes compartides del solstici d’hivern i millor entrada d’any nou, que vinga sobretot amb salut i democràcia de debò.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *