“A l’estiu, la filosa no diu”. Un resum de l’oratge de l’estiu climàtic del 2018 des del Camp de Túria.

Com expressa el refrany de capçalera –que ens remet al passat d’una indústria tèxtil manual–, quan arriba la forta calor de l’estiu, les feines pesades no diuen, no abelleixen, perquè ens fan suar de valent. Això ocorre durant el trimestre en què les temperatures mitjanes són les màximes de l’any, que, al nostre hemisferi septentrional, corresponen als mesos de juny, juliol i agost, que, a més, presenten precipitacions ben escasses, les mínimes del cicle anual, d’acord amb el clima mediterrani que ens correspon. És el que hom anomena estiu climàtic, que no és del tot coincident amb l’estiu astronòmic, el qual marca el període temporal entre el solstici d’estiu i l’equinocci de tardor.

Alba del 12/08/2018 emboirada per la calitja, vista des de Bétera (Camp de Túria).

Aquest any, les dades calculades del darrer estiu climàtic, que aplega les dades meteorològiques del trimestre corresponent, assenyalen una estació de mitjana més càlida del normal (agafe com a patró la mitjana de dades de la sèrie 1971 al 2000 a l’aeroport de Manises, corregida per la diferència d’altitud entre observatoris), una pluja acumulada tan sols una mica per davall del que esperava (que era ben poca: la que apareix a la sèrie de dades citada abans) i una força del vent lleugerament superior a la mitjana del meu observatori (10 anys de dades), mantenint-se, quan a la component dominant, l’habitual de l’est, per l’aclaparadora presència de les brises de mar cap a terra.

La platja de Moncofa (Plana Baixa) amb onatge moderat de llevant (26/08/2018).

Passe, tot seguit, a comentar les singularitats i les regularitats trobades com a resultat d’aplegar les dades del trimestre esmentat, recollides al meu observatori d’aficionat, situat al terme de Bétera, partida de les Malladetes, comarca valenciana del Camp de Túria:

A) SINGULARITATS METEOROLÒGIQUES DE L’ESTIU CLIMÀTIC DEL 2018:

D’estacionals n’he trobat ben poques. L’única d’interès ha estat la temperatura mitjana, que junt amb la del 2015, ha sigut la més alta (25,2º C) de la sèrie de 10 anys de què dispose.

Quant als mesos que componen l’estació climàtica, destacaria agost, per haver assolit la temperatura mitjana més alta de la sèrie de 10 anys (26,5º C) i juny, amb la segona temperatura mitjana més alta de la sèrie (26,1º C), després de l’excepcional juny del 2015 (26,8º C). L’escalfament global que no cessa.

B) RESUM DE DADES DE L’ESTIU CLIMÀTIC DEL 2018:

Tot seguit adjunte un quadre-resum de les dades meteorològiques més significatives corresponents a la primavera climàtica, que hi inclou comentaris explicatius.

C) GRÀFIQUES HISTÒRIQUES DE L’ESTIU CLIMÀTIC:

En graficar les dades anuals de la primavera climàtica, en base a l’històric de què dispose i que podeu veure a les imatges adjuntes, constate que, amb petites oscil·lacions, la temperatura mitjana segueix una tendència lleugerament ascendent (línia verda de la recta de regressió), que a hores d’ara se situa al voltant d’1,2º C per sobre del patró (línia fosca discontínua); mentre que la pluja total recollida, amb la lògica major irregularitat de les oscil·lacions, manté una evolució contrària (línia fúcsia de la recta de regressió), lleugerament descendent, que actualment se situa gairebé en línia amb el patró (línia fosca discontínua). Ens trobem, doncs, en una situació d’escalfament climàtic, on no hi ha minva de precipitacions estiuenques, en el benentès que a l’estació considerada ja són ben minses de mena.

D) COMPARATIU AMB ALTRES DADES HISTÒRIQUES ESTACIONALS:

Les conclusions pel que fa a la comparació de les dades mitjanes del patró (dades del 1971 al 2000) amb les de l’històric del meu observatori (dades del 1998 al 2018, per a la pluja –21 anys–, i del 2009 al 2018, per a la temperatura –10 anys–) són molt semblants a les que ja coneguem d’anteriors anàlisis estacionals:

Quant a la pluja recollida, tenim que, de mitjana, a l’indret on visc les pluges de l’estiu i la tardor estan resultant més properes a allò esperat (+4 % a l’estiu i -9 % a la tardor), mentre que la precipitació acumulada a l’hivern hi resta, de mitjana, per sota (-18 %) i la de la primavera, per sobre (+26 %).

Quant a la temperatura mitjana, al meu observatori no hi trobe gaires diferències entre estacions climàtiques; així, la pujada tèrmica esperada pel canvi climàtic s’està produint de forma bastant uniforme entre totes quatre estacions (+5 ± 1 %).

Si voleu saber-ne més, podeu consultar les dades més significatives de cada mes als apunts corresponents que he publicat en aquest mateix blog.

Com faig sempre, enllestiré l’apunt fent esment a les previsions meteorològiques per a aquesta tardor climàtica que ara comença. Segons AEMet, quant a temperatures mitjanes, a la banda nord-est de la península Ibèrica (on pel sud agafaria fins a l’Horta) continuaran superiors a les normals, mentre que a la resta de zones restaran normals, i pel que fa a pluja, al sud-est peninsular (on pel nord agafaria fins al Maestrat) hom preveu precipitacions acumulades superiors a les normals, mentre que a la resta la previsió és normal. Cal tenir en compte que AEMet agafa com a patró normal la sèrie de 30 anys de dades meteorològiques que va del 1981 al 2010, 10 anys posterior a la que jo considere en les meues conclusions (d’aquesta manera i potser involuntàriament, l’organisme estatal va “normalitzant” cada dècada l’escalfament global).

Que a la tardor que ara comença tinguem bona cosa de salut i pluja.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *