Aquest estiu s’ha acolorit de grocs.

Aquest estiu, malgrat que la feina se’ns hi feia costera amunt, jo no he pogut fer vacances i el poble lliure del país de dalt s’ha mantingut tossudament alçat contra el feixisme.

Aquest any la mandra de l’estiu se m’ha acolorit de grocs, de grocs de llum, de grocs de sequera, de grocs enllaçats, de llaços grocs.

El groc esvaït i polsós de la calitja, que emmarcava el sol daurat de l’alba, em parlava d’immoralitat, la d’un estat corrupte, que persegueix als que lluiten per la llibertat, afavorint els delinqüents “de guant blanc”.

El groc assedegat dels camps collits de blat, amb les rosses romanalles d’eixerides espigues, segades per una dalla inclement, també em mostrava la injusta crueltat de l’estat monàrquic que ens turmenta, un “llepaciris” turmentat.

Altrament clamava el groc admirable i immirable del sol, a les ones emmirallat, en una mar lluminosa i blava, que voldríem oberta a totes les ribes, esdevinguda ara, per mor de la nostra cobdícia, fosca i vergonyosa tomba de migrants.

L’alerta groga que acoloria ací allà els mapes de l’oratge, fent-nos esment d’una propera calorada a vessar, em remetia insistent a un altre perill, el que ens sotja des de fa segles i ve de ca espanya, on una casta extractiva ens usurpa el poder i el benestar.

Les belles albes que ens fornia l’astre president, amb un cor de núvols d’un resplendent groc ataronjat, em deien també de la llum i el coratge de tants polítics, artistes i joves activistes empresonats o exiliats per defensar la nostra llibertat.

I el groc encès de les fogueres solsticials, soldant llaços d’estima i solidaritat.

Aquest estiu s’ha acolorit de llaços grocs que són un clam de llibertat.

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *