Observar, llegir, escriure

Canvi climàtic, crítica literària, ciència, consciència social, des del Camp de Túria.

3 de setembre de 2018
0 comentaris

“L’agost calent, signe corrent”. De la mar i la meteorologia d’agost, 2018.

L’agost calent, signe corrent”. Mentre que a terra ferma juliol és el mes més càlid de l’any, agost, tot i que per poca diferència, ho és al nostre litoral i prelitoral mediterranis, malgrat l’evident minva d’hores d’insolació (A l’agost, a les set es fa fosc) i la major freqüència d’episodis tempestuosos, sobretot a partir de la segona quinzena del mes (Aigua d’agost: safrà mel i most), que refreden per unes hores la basca ambiental. Com he comentat sovint i queda reflectit al refrany que he triat altres vegades,A l’agost bull el mar i bull el most, la mar Mediterrània n’és la responsable d’aquesta escalfor.

Temperatura mitjana de l’aigua del mar a la platja de la Malva-rosa (València). Font: https://seatemperature.info/es/

Com que l’aigua té una conductivitat tèrmica prou baixa, agafa i dona calor molt a poc a poc (té una gran inèrcia tèrmica), i a partir de finals de març es va escalfant fins arribar al seu màxim cap a finals d’agost; tot i que els darrers anys, fruit del canvi climàtic global, pot allargar-se fins a setembre (a la gràfica adjunta podeu veure els valors mitjans mensuals de temperatura de la mar a la costa valenciana dels darrers 10 anys). Per altra banda, la Mediterrània és una mar quasi tancada, que es barreja força lentament amb la resta d’oceans, resultant força més càlida que aquests. Aquests dos factors expliquen que a les terres costaneres del nostre país augmente una mica més la temperatura mitjana durant l’agost, mentre que a les muntanyenques de l’interior comence un refredament, més significatiu a partir de la segona quinzena del mes.

A la nostra mar, com a suavitzadora del clima, no li guanya ningú, si més no cap dels indrets marítims oceànics. Aquest “inconvenient” estiuenc per excés de calor esdevé avantatge a l’hivern. Per altra banda, aquesta elevada temperatura assolida per la nostra mar cap a finals de l’estiu explica l’extraordinària intensitat dels ruixats que sovintegen (o haurien de sovintejar) a partir de llavors i durant tota la tardor, quan té lloc la baixada de latitud del cinturó polar de borrasques. Aleshores, quan la forta calor i elevada evaporació de la mar són arrossegades cap a terra ferma pel vent de Llevant i es conjuminen amb bosses de fred en altura, té lloc la coneguda situació meteorològica, desitjada pels aficionats, però potencialment perillosa pel que fa a intensitat i insistència de la pluja, anomenada “gota freda” o, més tècnicament, DANA (depressió aïllada en nivells alts).

Unes gavines a la vora de la platja de Moncofa (Plana Baixa) el 26/08/2018.

Pel que fa a l’evolució de l’oratge durant aquest darrer agost, tot seguit transcriuré el que vaig apuntar al meu diari meteorològic (tanmateix, si tan sols desitgeu saber-ne un resum, podeu saltar directament al quadre de dades i a les gràfiques que trobareu més endavant):

Setmana 31 (5 dies): Començament ben tòrrid per l’arribada d’una onada de calor: la primera amb cara i ulls de l’any 2018. El vent bufava fluix del cantó de la mar, però la massa d’aire que venia del sud, des d’Àfrica, ens arribava prou més eixuta que els darrers dies de basca extrema. Dijous, 2, començàvem a notar els seus efectes, superant-se els 34º C de màxima; tot i que la temperatura de sensació no variava gaire de la del dia anterior, tenint en compte la combinació d’aquesta amb la humitat relativa. Cap de setmana amb el màxim de l’onada: densa calitja a l’alba, mínimes pels núvols: la del diumenge, 5, de 25º C (anomenada “equatorial”, que fou la màxima de l’any) i màximes també, tot i la relativament baixa humitat: 35º C dissabte i 37º C diumenge.

Alba del 03/08/2018 des de Bétera (Camp de Túria).

Setmana 32: Arribàvem al cor de l’estiu. Cap a la mitjanit ens visitava una tempesta de trons i llamps que, a més de fer nosa al nostre descans, ens deixava 0,6 mm, a més de cel ennuvolat, ambient humit i una altra matinada rècord de calor: 25º C, més bascosos que els de diumenge. La malaurada notícia d’aquest episodi d’inestabilitat, quasi eixuta, fou l’abundor de raigs que queien a terra i provocaven una desena d’incendis a diversos llocs del país. L’elevada evaporació per efecte de la calor, les Baixes relatives persistents sobre la península i el pas successiu en altura de franges d’aire relativament fredes feien que les tempestes d’evolució anaren en augment en dies posteriors, per finalment portar-nos la frescoreta desitjada, tot i la seua poca durada. El dimarts, 7, replegàvem vora 3 mm. De dijous, 9, a dissabte, 11, les previsions anunciaven pluja sobre les comarques valencianes; tanmateix, en la seua major part descarregaven sobre la mar, entre el País Valencià i les Illes Balears. Fou una errada d’unes desenes de quilòmetres, explicable per la dificultat de situar la bossa d’aire fred en altura que ens havia de portar la pluja, massa petita per “encertar el tret”. Finalment, a la meua comarca tot va quedar en una gregalada la nit de dijous a divendres (que ens portava la ratxa màxima mensual: 56 km/ h) i durant tot el divendres, 10. Fou com un “coitus interruptus”, on l’aire de mar, que bufava delerós, es va quedar esperant (o vam ser nosaltres?) el fred que no arribava. Cap de setmana estiuenc, per a gaudi del turisme que ara omple les nostres platges.                      

Setmana 33: A tall de començar la setmana, al voltant de la mitjanit del dilluns, 13, ens sorprenia una tempesta nocturna, que es formava en passar per damunt nostre una vall freda en altura. Acompanyada amb abundant aparell elèctric, ens deixava poc més de 3 mm i molta xafogor. Ja de dia, després d’una alba calitjosa, el cel seré feia que les temperatures s’enfilaren fins als 34º C de màxima. A partir del dimecres, 15, tornava la inestabilitat per l’acostament d’una altra Baixa relativa en superfície i un embossament relativament fred en altura, que conjuminats amb vent marítim, ben càlid i humit en aquestes dates, feien créixer nuvolades i tempestes, que la nit del 15 a 16, entre les 2 i les 3 deixaven 4 mm, durant la “coetà” de cloenda de les festes majors del meu poble, que s’hagué d’ajornar. Els següents dies les nuvolades giraven entorn nostre i deixaven tempestes, malauradament més al nord i al sud de la meua comarca, com, per altra banda, passa d’habitud (la meua no és de les més plujoses dels País Valencià). Ausades ma vida com va descarregar divendres, 17, al Barcelonès i altres comarques del Principat! (aniversari dels sagnants atemptats de l’any anterior, en què els dubtes sobre la implicació de les clavegueres de l’estat hi eren ben presents). Cap de setmana de recuperació de l’estabilitat (tret de la Marina Alta, on dissabte, 18, va descarregar de valent: entre 50 i 100 mm de mitjana!), amb una certa refrescada que reflectien els termòmetres: diumenge, 19, teníem la 1ª mínima per davall dels 20º C en bona cosa de setmanes.

Creix una tempesta cap a la serra d’Espadà el 23/08/2018, vista des de Bétera (Camp de Túria).

Setmana 34: Després d’una altra mínima de 19º C, recuperació progressiva de l’oratge de ple estiu i, a partir de dijous, 23, inestabilització de la troposfera per l’acostament d’una mica de fred en altura i una Baixa relativa en superfície; és a dir, la “cançó” de tots els estius per aquestes dates. Es formaven núvols de tempesta d’evolució diürna als sistemes muntanyencs de la banda est de la península, que avançada la vesprada s’acostaven fins al prelitoral, ja afeblits i sense aparell elèctric, deixant-nos uns ruixadets de “consolació”: 0,5 mm dijous. Els dies següents, un petit anticicló situat al damunt nostre estabilitzava l’oratge, que venia marcat pel vent en règim de brises, els núvols d’estancament a prop del litoral i les altes humitats relatives, que portaven mínimes altes però màximes moderades que no ho eren tant per la forta sensació de xafogor.

Setmana 35 (5 dies): Repetició del que va passar la setmana anterior, amb un començament estable, màximes normals al voltant dels 30º C, però nits ben xafogoses (de 23 a 24º C de mínima i 90º d’humitat relativa), i una inestabilització progressiva en avançar la setmana, que ens va portar algun ruixat, com els 0,2 mm de dimarts, 28, però res més a destacar. Acabem l’any hidrològic amb més del 50 % de dèficit tot esperant que setembre ens porte la pluja i la frescoreta que li són escaients.

 

Passant a resumir les dades meteorològiques concretes d’aquest agost, tal com han quedat registrades al meu observatori d’aficionat, situat a la banda més alta del terme de Bétera (Camp de Túria), a un racó de la partida de les Malladetes, anomenat la Conarda, tenim el següent:

A) Els valors mitjans i/ o acumulats:

Temperatura mitjana = 26,9º C, 1,6º C per damunt de la sèrie normal (1971-2000 a l’aeroport de Manises corregida per la diferència d’altura) per a un mes d’agost, rècord en els darrers 10 anys.

Pluja recollida = 11,2 mm, un 41 % inferior a la que marca la mitjana de la sèrie normal per a agost. Això ha fet que augmente el dèficit del balanç pluviomètric anual fins a un 17 % i, pel que fa l’any hidrològic 2017-2018, hem tancat l’exercici amb un dèficit del 53 %, que contrasta amb el superàvit del 39 % del període anterior (2016-2017) i supera el dèficit del 47 % del 2015-2016.

Vent: Intensitat mitjana = 5,6 km/ h, 0,8 km/ h superior a la mitjana de 10 anys de dades recollides al meu observatori en agost. Direcció dominant de l’Est (ESE), la més habitual al meu observatori en agost (ESE = 80 %, ENE = 20 %).

B) El quadre resum de dades:

C) Les gràfiques de l’estació automàtica:

Que la tornada de vacances ens siga lleu i ens porte la pluja que necessitem!


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.