“Si plou a primers de juny…” De refranys, emocions i meteorologia de juny, 2018.

Aigua de juny primerenca, molts mals arrenca” és un refrany que resumeix força bé el que ens ha portat el darrer juny, perquè aquest ha estat de bon començament força generós amb la pluja. Si atenem i completem el refrany que encapçala l’apunt, “Si plou a primers de juny, el bon temps és lluny”, ja no l’encertarem tant, perquè, si entenem el “bon temps” com a assolellat i calorós  –cosa desitjada sobretot pels qui habiten a ciutat–, a l’època actual, tan reescalfada des de fa anys, aquesta “bonança cobejada”, en un mes de juny, no tarda a ensenyorir-se de l’oratge, tan bon punt els núvols es dissipen. Amb núvols o sense, aquesta fresca relativa amb què de vegades ens ofrena juny, acostuma a aguantar, a tot estirar, la primera setmana i escaig (“Fins el quaranta de maig, de damunt el vestit no te trauràs, i si el temps és inoportú, fins el quaranta-u” o “Fins el setanta d’abril, no et lleves fil”), com així s’ha esdevingut també en aquest sisè mes de l’any 2018.

Malgrat que el maig passat fou força mogut a l’interior peninsular, per la presència sovintejada d’embossaments d’aire fred en altura, cap d’aquestes bosses, però, baixava prou de latitud per donar pluges amb cara i ulls al litoral i prelitoral valencià. Finalment, això venia el segon i el tercer dia de juny. El responsable en fou un d’aquests embossaments, que, tot separant-se del corrent general, es despenjava cap al sud i es bellugava tot recorrent la costa mediterrània, des del golf de Cadis fins al golf de Lleó, on finalment s’afeblia. Ens va visitar, doncs, una DANA o “gota freda”, a la qual s’afegia, com a element necessari, una circulació de vents marítims, afavorida per una Baixa relativa que se situava al SE de la península: una composició típica de pluges al nostre país, on l’orografia muntanyenca a prop de mar feia la resta. L’episodi de pluges tempestuoses em permetia recollir 23 mm al meu observatori, mentre que a les zones on l’orografia ho permetia arribaren a superar-se els 100 mm. En un sol episodi se superava la mitjana mensual. Fou el registre més important del mes, però que tornava a repetir-se dimecres, 6, en una nova situació de “gota freda ”amb fortes tempestes, que en aquest cas també portaren la temuda pedra, tot i que no sóc sabedor que causara destrosses importants (“Pel juny, cada gota, com el puny”). Aquell dia replegàvem fins a 16 mm, molt ben rebuts i que permetien reduir el dèficit de la passada i eixuta primavera.

La sort de la pluja i de la fresca relativa dels primers dies d’aquest juny ens regalava, a més, la darrera possibilitat de gaudir de la natura en el seu esplendor primaveral, amb una verdor llampant, petits rierols ací i allà, i el cant excels de rossinyols i caderneres des dels arbres més alts i esponerosos del bosc. Una delícia que potser apreuem millor els qui el dolor empaita amb perseverança. Una emoció que el refrany atorga als dies que envolten el solstici d’estiu, “Qui de la muntanya es vol enamorar, per Sant Joan hi ha d’anar”, potser perquè és un reflex d’altres temps, quan l’oratge romania menys reescalfat que l’actual.

Vista de la serra Calderona camí de la font del Marge (Camp de Túria), 10/06/2018, 18:29 h.

Finalment, la tercera setmana de juny, una llengua càlida africana ens visitava per quedar-se amb nosaltres, portant-nos la primera onada de calor de l’any. Sort que no va venir acompanyada de vent de Ponent i les màximes, tot i elevades, no varen superar els 35º C. Amb aquest oratge, arribàvem a les 10:07 hores del dijous, 21, punt que marcava l’inici de l’estiu astronòmic (“En juny, el dia vint-i-u és llarg com ningun”), amb temps plenament canicular, unes setmanes abans del previst, el que feia decantar la “balança” de les temperatures mitjanes mensuals cap a una calidesa superior a la normal (cap novetat, doncs). Dissabte, 23, les mínimes creuaven la ratlla dels 20º C, situació típicament estiuenca. L’única novetat d’aquell dia fou una tempesta d’evolució, resultat d’una Baixa tèrmica a l’interior peninsular, iniciada al sistema Ibèric, que s’atansava fins al prelitoral i ens sorprenia a prop de la nit de sant Joan, amb uns simbòlics 0,2 mm, que refrescaven l’ambient per gaudir millor del foc purificador que aquesta festa ens portava, la que agermana els nostres països catalans.

Alba del solstici d’estiu del 2018 des de Bétera (Camp de Túria), 21/06/2018, 6:50 h.

Aquest any, enllestides les fogueres vora mar, vaig acudir al tradicional bany a la Mediterrània tot just començar el 24 de juny (“Bany de sant Joan, salut per tot l’any”), per demanar a l’univers salut per a mi, la meua mare i el meu país, assetjats ara mateix per la malaltia física, psíquica i moral, respectivament. Pel deslliurament el més aviat possible del dolor, la demència i el jou d’un Estat vil i corrupte.

La nit de st. Joan a la platja de la Malva-rosa de València (Horta), 23/06/2018, 23:57 h.

Els darrers dies d’aquest juny, l’Anticicló de les Açores se n’havia anat a “refrescar” al nord d’Europa i ens assegurava un vent de component marítima; una Baixa relativa d’origen tèrmic recorria l’interior peninsular; i a les capes altes de la troposfera es mantenia l’entrada càlida africana. Situació que dibuixava un oratge relativament estable, totalment estiuenc, amb les temperatures màximes mantingudes a ratlla a les comarques, litorals i prelitorals, on arribava la brisa marina, que bufava amb intensitat a les hores centrals del dia, per compensar l’aire reescalfat per la forta insolació, que en enfilar-se, deixava un buit ran de terra. I així transcorrien els darrers dies d’aquest juny, amb la calitja africana enteranyinant el cel i deixant veure a l’alba i a ulls nus el bell globus solar, un gaudi compensatori de la pesantor estiuenca. Les vesprades acabaven amb la visió d’alguna mànega tempestuosa que davallava des de la serralada Ibèrica, tot donant-nos ocasos nuvolosos, que, si bé refrescaven el passeig vespral, també garantien nits xafogoses. L’estiu se’ns havia aposentat per quedar-se uns mesos amb nosaltres.

Passant a les dades meteorològiques concretes, em centraré en les més importants, tal com han quedat registrades al meu observatori d’aficionat, situat a la banda més alta del terme de Bétera (Camp de Túria), a un racó de la partida de les Malladetes, anomenat la Conarda:

A) Els valors mitjans i/ o acumulats:

Temperatura mitjana = 22,9º C, 1,4º C per damunt de la sèrie normal (1971-2000 a l’aeroport de Manises corregida per la diferència d’altura) per a un mes de juny.

Pluja recollida = 40,4 mm, un 102 % superior a la que marca la mitjana de la sèrie normal per a juny. Això ha fet que baixe el dèficit del balanç pluviomètric anual fins a un -8,5 %; i pel que fa a l’any hidrològic 2017-2018 (balanç pluviomètric des de Setembre del 2017 fins al mes actual,) l’hem reduït també fins al 52 %, un 8 % menys que el mes passat.

Vent: Intensitat mitjana = 5,5 km/ h, 0,5 km/ h superior a la mitjana de 10 anys de dades recollides al meu observatori en juny. Direcció dominant de l’Est (E), una de les més habituals al meu observatori en juny (ESE = 80 %, E = 20 %).

B) El quadre resum de dades:

C) Les gràfiques de l’estació automàtica:

Salut i sort! Carpe diem!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.