El bloc d'en Jordi Martí

President de la Federació de Barcelona de Convergència

7 de juliol de 2010
Sense categoria
0 comentaris

DEFENSEM LA DIGNITAT DE CATALUNYA

A poques hores de la celebració de la manifestació convocada per Òmnium Cultural www.omnium.cat per expressar el rebuig dels catalans a la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, la polèmica sobre les condicions en les que ha de participar José Montilla i el PSC-PSOE està fent perillar la unitat que la convocatòria havia aconseguit articular al voltant del lema Som una Nació, Nosaltres Decidim. Una vegada més, els partits sucursalistes i les delegacions dels dos grans partits espanyols i espanyolistes a Catalunya estan a punt d’aconseguir el seu objectiu.

La manifestació de dissabte ha de ser un gran èxit. I ho serà. Els que portem dies treballant perquè la manifestació sigui històrica i massiva, estem convençuts que les maniobres de distracció, els xantatges i les intoxicacions que tenen el seu origen al carrer Nicaragua, al Palau de la Generalitat i en cercles intel.lectuals i mediàtics a sou del socialisme i del Tripartit, fracassaran, malgrat la virulència dels atacs. L’ambient que es respira, en importants capes i sectors de la ciutadania, més enllà de les picabaralles partidistes que formen part del decorat pre electoral, és el propi d’una situació excepcional. La gent n’està tipa. Milers de catalans d’aquells que diuen que el nostre mal no vol soroll, han dit prou. Ara, el que està en joc, és la dignitat del País, la dignitat de la nostra gent i el futur dels nostres fills. Si els bons convergents, que representen la típica centralitat sociològica catalana, sovint menystinguda i ridiculitzada, estan majoritàriament a favor del cop de porta i de l’exercici pacífic i democràtic del Dret a Decidir, és que les coses estan canviant més ràpidament del que es podia esperar i del que voldrien els poders centrals de l’estat. La via estatutària és morta. El futur és ple d’interrogants, però l’Estatut és un cadàver i no invertirem ni cinc minuts en reclamar que ens el refacin.

Dissabte, la democràcia en estat pur passarà per sobre de les misèries humanes, de les pors i de les censures que han estat exercint eficaçment aquests darrers trenta anys a Catalunya els encarregats de mantenir l’explotació d’un país, per part dels que manen sobre els nostres destins a més de 600 quilòmetres. La tempesta perfecta, aquella a la que em referia en el primer post d’aquest humil bloc, és a punt d’emportar-se per davant la caspa, el conservadurisme socialista i l’espanyolisme que ens ofega i ens descapitalitza. Abans però, dintre de pocs minuts, viurem un episodi que no ens ha de fer perdre el son, però que en cap cas podem menystenir: la selecció espanyola de futbol jugarà la semifinal del Campionat del Món contra Alemanya. I si guanya i passa a la final tornarem a patir una ezquizofrènia nacional, amb focs artificials i celebracions sorolloses que expressaran un sentiment i una adhesió nacional potent i atractiva per molta gent, que parla català i és del Barça. No ho podem oblidar. Plantejem-nos-ho com a repte de futur.

Dissabte, tots a la manifestació. Per la nostra dignitat! Endavant! I si José Montilla i els seus aliats no se senten còmodes o no poden violentar els seus amos del carrer Ferraz, que pleguin veles i se’n vagin a les pinedes de Gavà, amb la Carmen Chacón, el Josep Maria Sala i amb les restes del naufragi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!