El bloc d'en Jordi Martí

President de la Federació de Barcelona de Convergència

28 de març de 2010
Sense categoria
0 comentaris

STOP A LA REFORMA DE LA DIAGONAL

El govern bipartit de l’Ajuntament de Barcelona, amb uns quants mesos de retard, ha presentat el projecte de reforma de l’Avinguda Diagonal. La presentació, com manen els cànnons en època de crisi, s’ha fet amb la inauguració d’una exposició el cost de la qual cal sumar als més de 2 milions d’euros que l’equip de Jordi Hereu porta gastats en aquest projecte de transformació faraònica de la ciutat. L’eix del projecte passa per una consulta popular, dirigida a tots els barcelonins empadronats a la ciutat i majors de 16 anys, que pot acabar suposant la derrota política més sonada de l’alcalde Hereu i del PSC-PSOE del present mandat municipal.

Després que Xavier Trias i el Grup Municipal de CiU a l’Ajuntament de Barcelona aconseguissin introduir en el projecte de consulta tres garanties fonamentals per a dur-la a terme (la necessitat d’una tercera opció -ni la A ni la B), l’articulació d’un sistema de votació amb  totes les garanties tècniques i procedimentals, i el compromís d’evitar que els dies de la votació es convertissin en un acte propagandístic del PSC-PSOE pagat amb els impostos dels barcelonins, l’equip de govern bipartit ha presentat un projecte ple d’inconcrecions i dubtes que ha provocat, de nou, la divisió dels seus socis.

Acceptant que l’Avinguda Diagonal pot necessitar un conjunt d’actuacions de millora en els seus diferents trams, que poden ser planificats i executats lluny dels pressupostos milionaris i amb menors afectacions a la mobilitat que les que es preveuen amb reforma que acaba de presentar el govern de Jordi Hereu, cal posar sobre la taula tres arguments generals que desaconsellen, de manera rotunda i radical, les propostes de reforma:

1- Més del 70% dels barcelonins estan en contra del projecte de reforma integral de l’Avinguda Diagonal. Les prioritats de la ciutat són unes altres, i més en els temps de crisi que patim. Aquest punt de vista està argumentat de manera magistral i demolidora per la carta publicada avui a La Vanguàrdia i que signa Fray Joan Cañellas, President del Servei Solidari i Missioner de l’esglèsia de Pompeia, a Diagonal/Passeig de Gràcia, segons la qual més de 12.000 persones sense recursos són ateses anualment.

2- El pressupost de les obres, segons Jordi Hereu i el PSC-PSOE barceloní, serà de més de 200 milions d’euros. Al marge de les desviacions que es produirien amb tota probabilitat, tal com va passar amb el fiasco del Fòrum de les Cultures el 2004, aquest xifra és absolutament inassumible per la ciutat, per les arques municipals i pels barcelonins que paguen els tributs i les taxes més altes de l’estat.

3- Les afectacions pels veïns, comerciants i per la mobilitat de la zona i de tota la ciutat poden ser insofribles i poden col.lapsar la capital catalana, tenint en compte que la previsió de la durada de les obres és de més de tres anys. Barcelona no pot assumir un despropòsit d’aquesta naturalesa i l’Eixample no pot digerir tota la circulació de vehicles que en aquests moments passa per la Diagonal.

La precarietat del projecte presentat per l’Ajuntament fa que molts experts i la gent amb sentit comú coincidexin a demanar la retirada del mateix. La consulta popular pot ser un fiasco de participació i una derrota política en tota regla pel govern de Jordi Hereu, tant si la participació és baixa com si el resultat guanyador és la tercera opció, o sigui, cap de les dues propostes de l’Ajuntament.

Es del tot recomanable la lectura de l’article de Joan B. Culla, titulat "Dejemos la Diagonal en paz", publicat al diari El País, a http://ves.cat/adEw. Caldria demanar doncs a l’alcalde Hereu que deixi al proper alcalde de Barcelona la decisió sobre l’abast de les reformes que cal fer a la Diagonal. Com deia fa poques dates Miquel Roca a La Vanguàrdia, té tot el sentit que les propostes de reforma que portin els partits polítics en els seus programes siguin refrendats pels electors. L’Alcalde Hereu i el PSC-PSOE barceloní, amb la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern de 2022 i la forassenyada reforma de la Diagonal, poden acabar de perdre el poc crèdit polític que encara tenen. Les enquestes apreten i els mals auguris augmenten les possibilitats d’assumir riscos que poden esdevenir greus errors. El canvi polític a Barcelona és cada dia més a prop. Hereu i el PSC-PSOE s’allunyen, dia sí i dia també, de les necessitats i les prioritats de la majoria dels barcelonins.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!