La propaganda socialista de la passada campanya venia a dir: “o nosaltres o ells”. Tant a Catalunya com a Espanya, la majoria dels ciutadans van tenir molt clar com calia resoldre aquell dilema forçat (algunes disjuntives polítiques les carrega el diable). I és que si pots triar entre la Leire Pajín i qualsevol altra persona del planeta, inclòs Vidal Quadras, ho fas sense pensar-t’ho dos cops, tret que no pertanyis a alguna de les nombroses bosses de vot captiu del PSOE (subvencionats perpetus, alts càrrecs d’IC-V, etc). En el cas de Catalunya el dilema encara era més forçat i tot, i per això l’unic partit que va créixer va ser justament CiU. El canvi d’actitud no deriva, doncs, de la crisi, ni del desgast del govern, sinó d’un raonament molt senzill.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!