“Per Reis, el dia creix i el fred neix”. De l’oratge de Gener i la “gota freda”.

Malgrat el refrany de capçalera, que aquest any es va complir, el fred d’aquest Gener va durar tan sols uns dies i sense temperatures sota zero, com va sent habitual els darrers anys (en els darrers sis, tan sols el 2017 va tenir un sol dia amb temperatura mínima negativa), molt probablement per efecte de l’escalfament global, que cada vegada es mostra més evident: temperatures de Primavera quan no toca, plantes que mouen abans d’hora, insectes que ens sorprenen visitant-nos fora de temps… Ma mare, que té una perspectiva de més anys, sempre diu que açò d’ara no és Hivern. I això passa a les comarques centrals valencianes, des d’on faig les observacions; però també, mutatis mutandis, a d’altres llocs del país.

Vingué el fred, però no fou gran cosa: Després d’una primera meitat amb temperatures de mitjana normals per a l’estació climàtica (“L’hivern verdader, pels Reis el fred primer”), incloent-hi 4 dies en què les mínimes baixaven dels 5º C (a 4º C i no més enllà!), una bombolla càlida en envaïa i ens portava una setmana llarga de temperatures primaverals, al voltant de o superant els 20º C de màxima (i això s’esdevenia en plena “setmana dels barbuts”, la teòricament més freda de l’any); per a acabar el mes amb una lenta baixada dels termòmetres, que sols el darrer dia aconseguia una altra mínima de 4º C, ben lluny de les fredorades d’antany.

De pluja en va caure, però va restar per davall de la mitjana: Es va concentrar en 2 dies, a la primera i a la darrera setmana. En aquesta, una “gota freda” en altura venia acompanyada d’una forta llevantada, situació que tornava a repetir la de l’any passat, encara que amb menys beneficis pluviomètrics, però ben agraïts per tothom. “La pluja de Gener, al camp sempre li va bé”.

El vent bufà amb força, però no va donar gaires ensurts: Com és habitual al Gener, s’encaparrava a dominar de l’altiplà (de Ponent), malgrat que la ratxa màxima va arribar de Mestral, durant el temporal de mar que acompanyava la pluja de comiat. A destacar la seua força, que assolia valors mitjans més alts que els dels darrers 10 anys.

Abans de passar a les dades concretes, volia transcriure un fragment d’un article sobre el meteor anomenat “gota freda”, compost per Agustí Jançà, Doctor en Ciències Físiques i Meteoròleg, aparegut en el darrer número de la revista Mètode, que edita la Universitat de València i que he trobat força aclaridor:

En els episodis de grans pluges mediterrànies, una gota freda és un factor favorable, cert, però no necessari; a vegades n’hi ha prou amb un tàlveg obert o, simplement, amb una dinàmica a nivells alts no oposada a l’ascens d’aire. La presència d’una depressió superficial, capaç d’organitzar un flux limitat d’aire mediterrani càlid i humit, és un factor gairebé necessari, però no suficient. Condicions properes a la inestabilitat són un altre ingredient favorable. S’han de sumar dos o més ingredients favorables per arribar a episodis de grans pluges mediterrànies. […] Particularment no trobo cap problema a parlar de “gota freda”, sempre que quedi clar que no és sinònim de pluja forta mediterrània.” (Jansà, A.: “Gota freda i depressió atmosfèrica. Claus de la pluja forta mediterrània”. Revista Mètode, Tardor 2017, pàgs. 22-23.)

Ara posaré el que jo apuntava al meu diari meteorològic sobre l’evolució de l’oratge a la darrera setmana sencera d’aquest Gener, que exemplifica la cita anterior, pel que fa a la necessitat d’una combinació de factors geofísics favorables, per tal que s’esdevinguen pluges abundants al nostre país mediterrani:

Setmana 4: Començament estiuenc: a migdia en mànega curta!: 26º C de màxima, marca mensual. Dimarts, 23, començament d’un canvi de situació, amb baixada de temperatures i vent més fluix i en règim de marinades, amb component dominant de Llevant a les hores centrals del dia, cosa que feia que dimecres per la nit pujara la humitat relativa per damunt del 90 %, amb el corresponent augment de la sensació de fred i presència de boira i rosades nocturnes (cosa ben normal per a l’època hivernal), posant fi a la sequera ambiental generada per la situació de Ponent que arrossegàvem els darrers dies o millor setmanes. Dijous, 25, sense canvis fins a la nit, quan un front fred escombrava la boira present i deixava el cel net amb vent de Mestral i 0,8 mm de pluja passada la mitjanit (ja era divendres, 26). A les capes altes es despenjava una llengua freda que feia retornar-nos les temperatures més hivernals. Divendres de matí, més pluja feble (0,8 mm) amb vent fluix de Mestral (una Baixa se situava més cap al Nord i ens afectava tan sols de gaidó; sobretot ho feia a la costa barcelonina), que, en acabant, es reforçava i girava clarament a Tramuntana, amb colps de fins a 50 km/ h, emportant-se les restes de núvols i deixant una nit amb sensació ben freda. El cap de setmana es formava una Baixa relativa al SE de la península, enfront de les nostres costes, alhora que la llengua freda s’escanyava i esdevenia un embossament aïllat en altura (DANA). Entre la posició del anticicló, que es reforçava, i la Baixa relativa es creava un corrent de vent de l’Est amb gran recorregut marítim. L’orografia muntanyenca hi feia la resta. Era, doncs, una situació de DANA o “gota freda” que ens portava vent fort i pluges abundants, sobretot a les comarques del Sud de València i Nord d’Alacant (on en alguns indrets, com sempre en aquests casos, se superaven els 100 mm). Sempre sorprenents aquestes pluges amb pressió atmosfèrica ben alta (per sobre dels 1030 hPa) típiques del nostre país. Registres aconseguits: colp de vent: 64,4 km/ h de Gregal (marca mensual), pluja: 15,4 mm (també marca mensual). Repetíem, llavors, una situació semblant a la del Gener passat, però menys extrema.

A destacar també que a l’article d’Agustí Jansà esmentat abans podem llegir: “D’acord amb un estudi sistemàtic sobre centenars de casos mediterranis (Jansà et al., 2001), quan hi ha pluges de 60 mm/ dia o més a València, Múrcia, Catalunya o Balears hi ha una depressió propera i simultània en més del 95 % dels casos, però una bona part d’aquestes depressions són tan dèbils que resulten gairebé indetectables si s’empren mapes de poca resolució. Llasat (1991) ho deia així: “[en casos de pluja forta mediterrània] és probable (i fins i tot necessària) la formació de petites depressions en superfície que passarien inadvertides”.”

Vista d’un pont de fusta sobre el riu Túria al seu pas per L’Eliana (Camp de Túria), 01/01/2018.

Ara, com faig sempre, us presentaré un resum de les dades meteorològiques més importants del mes, tal com han quedat registrades al meu observatori d’aficionat, situat a la banda més alta del terme de Bétera (Camp de Túria), a un racó de la partida de les Malladetes, en diferents formats per a una millor comprensió.

A) TEXT:

Temperatura mitjana = 11,9º C, 2,2º C per damunt de la sèrie normal (anys 1971-2000 a l’aeroport de Manises, corregida per la diferència d’altura) per a un mes de Gener.

Pluja recollida = 31,2 mm, un 18 % inferior a la que marca la mitjana de la sèrie normal per a Gener. Hem començat, doncs, amb un dèficit d’un 18 % en el balanç pluviomètric anual. Pel que fa a l’any hidrològic 2017-2018 (balanç pluviomètric des de Setembre del 2017 fins al mes actual) i com que ha plogut ben poc en els darrers 4 mesos, mantenim un dèficit important d’un 80 %.

Vent: Intensitat mitjana = 5,2 km/ h, 1,5 km/ h més alta que la mitjana de 10 anys de dades recollides al meu observatori en Gener i el valor més alt de la sèrie. Direcció dominant de l’Oest, habitual al meu observatori en aquest primer mes de l’any (Oest = 90 %, Nord Oest= 10 %).

B) QUADRE: Vet ací un quadre resum dels valors mitjans, extrems o acumulats de temperatura, pluja i vent:

C) GRÀFIQUES: Completaré la visió amb les gràfiques de l’evolució temporal d’algunes de les variables meteorològiques més comunes:

Molta salut i pluja!

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.