Roger Vinton: desvelant privilegis.

Per fortuna, aquest any m’estic trobant llibres que són joies impagables i així considere “La gran teranyina” del pseudònim “Roger Vinton”, una obra que està tenint una difusió extraordinària: publicada per Edicions del Periscopi en març d’enguany, a l’abril ja portava quatre edicions! Em recorda un altre d’en Lluc Salellas de fa un parell d’anys (“El franquisme que no marxa”), també magnífic, però més petit (quant a planes) que aquest d’ara.

Una rara oportunitat la que ens lliura aquesta obra impagable del periodisme d’investigació al servei de la societat a la qual es dirigeix. Magne el seu objectiu de destapar els privilegis escandalosos en què viuen una colla d’individus individualistes que, per i per a posseir-los, ostenten el poder real al Principat de Catalunya i a l’Estat espanyol, furtant-lo al poble, entrebancant que puga exercir la democràcia i implantar la justícia social de la qual ells són els principals antagonistes, malgrat el que volen fer-nos creure. Conèixer-los per defensar-nos-en.

La didàctica és força important per a transmetre els missatges, si no volem que l’interès decaiga més enllà de les primeres planes. El “col·lectiu” Vinton aprofita la tafaneria natural que tothom porta a dintre per estirar el fil dels cognoms de més “anomenada”, lligant-los primer a esdeveniments socials bastant coneguts, per en acabat passar a inventariar els privilegis més ocults de què gaudeixen i el seu origen, siga lícit o il·lícit, proper i/o llunyà en el temps. Malgrat el material sensible que hi tracta, l’autor intenta evitar el xafardeig i malda per mantenir-se neutral tot el que pot; tanmateix aquest assumpte de les nissagues de poder, en aquest cas real, té prou de “marro” i força tirada per a qui li agrade doctorejar (com diem els valencians). Les conclusions les hem d’extraure nosaltres mateixos, els lectors.

Amb una cura notarial va desgranant fets contrastats de la vida pública d’aquests “magnats” que la societat té el dret a saber (a més de ser d’obligada comunicació legal), pel fet que exerceixen un poder real sobre aquesta i n’extrauen els beneficis mitjançant la seua dominació i explotació. Actuen al més alt nivell polític (ells o els seus testaferros són presents a les més altes institucions públiques i privades de l’Estat), mediàtic (són propietaris de la major part dels mitjans d’informació), econòmic i social (dominen els sectors estratègics, que donen força feina assalariada; salaris ridículs comparats amb el seus sous d’escàndol, més de cent vegades superiors, als quals hem d’afegir el repartiment de beneficis de les seues empreses, les que coneguem i d’altres força més amagades, muntades per a pagar menys impostos que els ciutadans normals).

L’origen de la seua riquesa fora mida, l’acumulació originària, força vegades el trobem com a conseqüència dels injustos privilegis de la noblesa o de la seua desvergonyida col·laboració amb el franquisme. Monarquia, noblesa, feixisme, nacionalcatolicisme opusdeista, espanyolisme i corrupció són les senyes d’identitat més comunes de la majoria d’aquells que tenen el poder a casa nostra; d’aquells que, malgrat fer propaganda en sentit contrari, entrebanquen la democràcia, el just repartiment de la riquesa, la igualtat d’oportunitats, la cohesió social; en definitiva, el benestar, l’equilibri i la pau de la generalitat de la gent.

Per això és tan important fornir el coneixement necessari sobre com actuen (directament i indirecta), sobre com amaguen els seus negocis (legals, però de vegades il·lícits), sobre com controlen (“comprant-los” si cal) polítics i mitjans d’informació (pocs se n’escapen), com gaudeixen d’impunitat (jutges amics), etc., que ens permeta vèncer-los o almenys desactivar-los pel bé de tothom.

El primer que queda clar de la lectura del llibre és que igual que hi ha un salari mínim per a tothom, n’hi hauria d’haver un de màxim, que defugís els privilegis i els abusos de poder d’aquests “senyors de noble nissaga” que no ens deixen manar ni gaudir a casa nostra com ens pertoca.

Al llibre veurem la presència monotemàtica de sous desorbitats, per la presència repetida als consells d’administració de les grans companyies, a qual s’afegeix el repartiment dels seus beneficis; la presència d’empreses financeres als seus negocis (recordem que la crisi actual ha estat provocada per aquest tipus de societats mercantils): SICAVs (societats d’inversió de capital variable, els rendiments de les quals paguen un ridícul 1 % d’impostos) i societats pantalla amb adreça a paradisos fiscals, entre d’altres, que cerquen guanyar diners sense escrúpols, emprant l’“enginyeria fiscal” per a evadir impostos. I això ho fan els més patriotes i defensors de l’integrisme religiós! Hipocresia per a tenir controlat el personal. La realitat apunta a la cobdícia, a conservar i eixamplar el seus privilegis al nostre càrrec.

Ens adonarem com molts d’aquests personatges empren encara els noms en espanyol i són contraris a la normalització del català i a la llibertat del nostre poble. Comprendrem també per què tenim aquesta monarquia postfranquista actual, paradigma de privilegis, i no ens la deixen canviar de cap manera. El proper 1 d’octubre en tindrem l’oportunitat.

També ens farem conscients de com ens hem passat la vida consumint els diners dels seus bancs, la seua energia, els seus queviures, la seua roba, els seus vehicles, els seus mitjans d’informació escombraria (de circ, soroll i propaganda), les seues medecines, els seus esports, els seus premis d’”autobombo”, els seus “fastos” desubstanciats, els seus partits polítics (“Poderosos Privilegis”, “Conveniència i Unió”, “Ciutadans espanyolistes”, “PseudoSOcialistEs…), la seua religió, els seus quasi monopolis, mentre ells acumulen diners i privilegis. El seu domini porta massa dècades, segles, i ens ho han posat ben costerut per adobar-ho; tanmateix, hi restarem de braços plegats?

FITXA DE LECTURA: Gènere literari: ASSAIG. Títol: “LA GRAN TERANYINA. ELS SECRETS DEL PODER A CATALUNYA”. Autor: ROGER VINTON, que s’autodefineix com «un home com cal» i des del mes d’abril del 2012 comparteix la seva manera peculiar d’interpretar la realitat amb tots els lectors que el vulguin seguir a www.rogervinton.org. És, doncs, una persona o un col·lectiu que opera sota pseudònim per a escriure lliurement i protegir-se de les possibles represàlies a què la/ el puguen sotmetre els poderosos objecte del seu periodisme d’investigació. Editorial: “EDICIONS DEL PERISCOPI”. Edició: 4ª, abril del 2017. Pàgines: 400. Argument (de la contraportada): Amb un enfocament crític i de gran angular, Roger Vinton estira els fils adequats per descosir les versions oficials i posar al descobert els orígens i els moviments d’alguns dels lobbys empresarials i familiars amb més poder del nostre país. El Barça, La Caixa, les companyies asseguradores, els magnats del ciment, el món del motor o la indústria farmacèutica, entre d’altres, són objecte de la seva investigació, mitjançant la qual estableix una relació directa i dinàmica entre l’anècdota i els fets amb la voluntat de revelar els mecanismes del poder que ens governa, però, sobretot, amb la intenció explícita de reconnectar el discurs mediàtic amb la realitat. “La gran teranyina” revela l’estructura opaca des d’on determinats agents exerceixen el poder a través del qual controlen fets i situacions que afecten diàriament la nostra societat. Aquest llibre ens permet, en paraules del seu autor, obrir els ulls i ser conscients de l’immens poder de l’individu, alhora que ens convida a reflexionar i fer memòria per alimentar l’esperit crític i bastir una opinió pròpia. Una investigació profunda que canviarà la percepció que el lector té del seu propi país i també un manual de consulta que servirà de brúixola a qui s’endinsi en la selva del poder.

Bona lectura!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.