Lloança de la diversitat sexual. Poseu un gai a la vostra vida!

Aprofitant la diada de l’orgull LGTBI que s’acosta, una més entre les celebracions dedicades a visibilitzar un colp l’any grups socials discriminats (un colp l’any no fa mal i ens lleva la culpabilitat durant la resta de dies), m’agradaria recordar i recolzar els qui pateixen l’assetjament constant per mor de la seua condició sexual no heteronormativa i es veuen obligats a sexualitzar la seua vida més del que caldria, empesos a justificar contínuament les seues intencions sexuals davant d’una societat esporuguida que els castiga per ser diferents.

El meu record i estima més forts van per a aquests lluitadors per la llibertat (seua i de tothom, no ho oblidem!) que han hagut de patir i pateixen humiliacions, tortures i assassinats arreu del món per la seua condició sexual, i des d’ací demane que els honorem com cal i es mereixen, com a herois que foren i són. Aquests sí que mereixen un monument i no pas, per exemple, els militars l’honor dels quals l’han guanyat segant moltes vides humanes. Admire especialment el  valor de les persones joves transsexuals, que s’atreveixen a mostrar-se com a tals, a l’escola i arreu, enfrontant-se a la societat temorenca que les rebutja.

Les persones que viuen a dins de l’heteronormativitat no saben fins a quin punt hauran d’agrair el regal que els fan els qui llueixen una “anormalitat” sexual ben desimbolta: perquè això els ajudarà a trencar el barrots del sistema heteropatriarcal que les manté empresonades amb un grau de llibertat més petit del que es pensen. La llibertat, i la sexual no és cap excepció, no la podem gaudir com cal si no és garantida per a tothom. Si no es fa així, les opcions majoritàries, en lloc d’elegibles, esdevenen imposicions, amb el que això els suposa d’insatisfacció i violència, que descarreguen covardament sobre les persones més febles (nens i vells) o afeblides (dones i homes no heterosexuals, sobretot).

Què hi ha de natural i què d’aprés en el nostre capteniment sexual? Els humans som una branca dels primats resultat de la selecció natural, obrant a nivell individual i grupal, que ens va donar un cervell força més gran que el dels nostres avantpassats i ens va permetre desenvolupar habilitats tan cabdals com el llenguatge, una eina de comunicació i també d’estructuració del nostre pensament que ens ha permès dominar tot el planeta i fins i tot defugir en molts casos la pròpia selecció natural, bescanviant-la per una altra: la selecció cultural. Per aconseguir-ho ens ha calgut etiquetar-ho tot mitjançant paraules; paraules que són conceptes, paquets d’informació que remeten a altres paraules, elements d’una xarxa que ara anomenaríem hipertextual. Etiquetes, identificacions o identitats que de vegades són massa tancades i monolítiques o remeten a prejudicis o interessos de dominació que venen de tan lluny que semblen naturals. Això passa, per exemple, amb el que hom entén com a “home” o “dona”, “masculí” o “femení” en aquesta societat heteropatriarcal. El primer remet a rude, insensible, manotada, actiu, dominador…; mentre que l’altre ho fa a tendre, emotiu, besada, passiu, esclavitzat…

Però la imposició de l’heteronormativitat va associada a altres imposicions no menys intolerants i violentes: s’imposa un tribalisme monolític, que porta a la dominació i explotació d’uns gèneres sexuals i d’uns grups humans sobre uns altres. En aquestes societats intolerants domina el pensament màgic, els mites, la religió…; en definitiva, l’irracionalisme i la submissió a persones i grups de poder. En canvi, l’aplicació del mètode científic (una creació de la llibertat de pensament) unida a l’expressió de les sexualitats no heteronormatives obren la clau del motlles de l’heteropatriarcat i en relativitzen el contingut. Augmenten els graus de llibertat dels individus i dels grups socials; és a dir, ajuden a trencar el tribalisme violent i a assolir una societat més alegre i més humana: més lliure, justa i solidària.

En efecte, el món gai i el de la diversitat sexual autoacceptada i viscuda en llibertat, posa en dubte aquestes associacions pretesament naturals i ho fa en una de les seues qüestions bàsiques, la sexual, que és la clau de volta del sistema de dominació heteropatriarcal que ens afaiçona des de ben petits. Si desmitifiquem l’essencialitat dels papers sexuals que aquest sistema atorga, podrem desenvolupar una creativitat vital, obrir tot un ventall de possibilitats per a trobar el “paper” (“persona” significa això: màscara, personatge) que millor s’ajusta als nostres desitjos i necessitats en cada etapa de la nostra vida. A més, constitueix una vàlvula d’escapament de les nostres frustracions, que força vegades rauen a prendre’ns massa seriosament els papers que altres ens han assignat.

Endemés del efectes benèfics a nivell personal, l’alliberament que permet la normalització social de la diversitat sexual (per no haver d’etiquetar les nostres preferències sexuals o ampliar-ne indefinidament les opcions: LGTBIQH…, que a la fi és el mateix) té uns clars avantatges per a tota la societat: relativització de les identitats (element pacificador del món, antídot dels totalitarismes, afavoridor de les llibertats reals de les persones i dels pobles), predominança d’”Eros” front a “Tànatos” (“feu l’amor i no la guerra”), acolliment i igualació de les persones de qualsevol origen social, ètnic o cultural (el sexe interracial té el poder de dissoldre totes les fronteres: és un antídot contra el racisme i la xenofòbia), potenciació de la creativitat a tots els nivells, etc.

D’aquí la recomanació de la capçalera: Poseu un gai a la vostra vida! Així, les fronteres de l’heteronormativitat, opressora de qui hi pertany i discriminadora de qui n’exclou, aniran diluint-se de mica en mica.

L’“Elogio de la homosexualidad” ha estat la font d’inspiració d’aquest apunt. Es tracta d’un llibre d’encàrrec, acabat de “traure del forn”, que paga la pena llegir i on l’autor ens recorda que l’homosexualitat (i qualsevol altra varietat sexual no majoritària) no sols no és una desgràcia (cosa que ja sabíem), sinó que és una sort, una oportunitat d’alliberament per a tothom (sí, per a tothom) en aquesta malsana societat heteropatriarcal. Heus ací la meua fitxa de lectura:

Gènere literari: ASSAIG. Títol: “ELOGIO DE LA HOMOSEXUALIDAD”. Autor: LUIS ALEGRE, que és professor de Filosofia a la Universitat Complutense de Madrid i autor d’”El lugar de los poetas” i, amb Carlos Fernández Liria, de llibres com “Educación para la Ciudadanía” o “El orden de El capital”, que fou guardonat amb el “Premio Libertador al Pensamiento Crítico”. Editorial: “ARPA”. Edició: 1ª, maig del 2017. Pàgines: 200. Argument (traduït de la contraportada): L’Edat d’Or de l’heterosexualitat està tocant a la seva fi, i això és motiu de celebració per a tothom. També per als heterosexuals, que fins ara s’han limitat a actuar d’acord amb un manual d’instruccions en la redacció del qual no han tingut ni veu ni vot. La seva vida es reduïa en gran mesura a executar una recepta heretada dels avantpassats que prescrivia, sense que se n’adonessin, fins als més petits detalls. No obstant això, gràcies a aquesta mena de “fallada en Matrix” a la qual anomenem “homosexualitat”, és possible treure a la llum el conjunt de regles i exigències que estaven ja dissenyades per a cada individu abans de néixer. En no encaixar des d’un principi en aquests motlles, els homosexuals han anat enderrocant-los i han construït les seves vides d’una manera molt més lliure i creativa. Luis Alegre ha escrit un llibre feliç, lúcid i mordaç, i al mateix temps filosòficament rigorós, que dóna les claus d’aquesta distància racional necessària per a conquerir la felicitat i que constitueix un dels pocs punts de suport amb què comptem per a construir una humanitat més civilitzada i lliure. A través d’aquest “Elogio de la homosexualidad” trasllueixen les bases d’un món que sens dubte serà millor. El meu resum:

Un llibre tan sorprenent com necessari per a aconseguir l’alliberament personal i social que ens mena cap a un món més humà, pacífic, solidari, alegre i feliç. L’autor, professor universitari de Filosofia, ens demostra, recolzant-se en el pensament freudià (que “se non è vero, è ben trovato”), la importància cabdal de la llibertat sexual per arribar-hi i el paper fonamental, de clau de volta per a edificar o deconstruir una vida lliure, que hi té la desactivació de l’actual llenguatge de les identitats sexuals. També ens mostra com aquesta llibertat està íntimament lligada al fet de poder trencar les fronteres que serven la puresa de l’heteronormativitat que ens imposen des de ben petits (“ens anem cuinant a foc lent amb la recepta de l’àvia”). Així s’entén com l’homosexualitat (la diversitat sexual en general) és una magnífica oportunitat d’alliberament que tots tenim en aquesta societat de domini heteropatriarcal. De bell nou, comprovem com la llibertat, i la sexual no és cap excepció, no la podem gaudir com cal si no és garantida per a tothom. Si no es fa així, les opcions majoritàries, en lloc d’opcions elegibles, esdevenen imposicions. Com a corol·lari d’això, reclama un canvi d’actitud de la societat envers les opcions sexuals minoritàries: passant de l’encalçament, la humiliació i la repressió, que encara pateixen a força llocs del món, a la lloança, l’honor i el reconeixement que mereixen els seus protagonistes més valents, d’abans i d’ara, autèntics herois de la llibertat.

Muchas gracias, Luis.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *