“Abril que abrileja, Primavera que fueteja”. L’oratge d’Abril, 2017, i la desclosa de la natura al Camp de Túria.

Si no fos per la darrera setmana del mes, aquest Abril hagués sigut ben bonancenc (“L’Abril, mes gentil”); tanmateix, unes vesprades de tempesta, un dia de pluja moderada però persistent i una forta baixada del termòmetre fins a valors completament hivernals ens feien tastar la variabilitat típica primaveral que setmanes abans no vèiem per enlloc (“Abril que abrileja, Primavera que fueteja”). De fet, a l’Abril són típics els meteors de la pluja, en forma de tempestes de mitja vesprada, i del fred, en forma d’episodi curt (d’un parell o tres de dies a tot estirar) però intens (amb neu a les muntanyes més altes de l’interior), com ho recorda la saviesa popular: “Abril acabat, hivern passat”.

Quant a les temperatures, la mitjana no s’ha bellugat gaire del valor normal, gràcies al fred de la darrera setmana que ha compensat el calor una mica per sobre del patró de les primeres dues setmanes, on, tot i ser dominades per un oratge anticiclònic persistent i més aviat càlid a les capes altes de la Troposfera, el vent de mar, encara fred a aquestes alçades d’any, feia de fre a la pujada del termòmetre. Cap màxima va superar els 25º C, tret del dia 14, aniversari de la proclamació de la II República espanyola, on un retard en l’arribada de la marinada feia assolir la màxima del mes.

El vent, per la seua banda, va bufar sobretot de l’Est (NE, E, SE), tret de l’inici i el final del mes i algun episodi aïllat, i es va mantenir moderat en general, sobretot a les hores centrals del dia; tanmateix, les intensitats més fortes s’assoliren als pocs episodis de l’Oest i és per aquesta raó que la direcció dominant haja resultat de Ponent.

Pel que fa a la pluja, fou més aviat gasiva i es feu esperar fins a la darrera setmana, amb intents poc reeixits durant la tercera. Aquest retard ens va fer agrair encara més la seua visita, pel goig que feia veure i olorar el jardí, llavors verd i florit, que l’esperava (“A l’Abril, cada gota en val mil”).

Fou també l’hora de gaudir de la natura del nostre estimat Camp de Túria, que encara conserva algun racó bastant verge i digne d’admirar, malgrat la presència de mobiliari malmès per un turisme irresponsable i la desídia dels gestors públics, que durant anys l’únic que els ha importat de veritat ha estat embutxacar-se quant més diners millor. A veure si els encarregats actuals, amb una evident major sensibilitat cap a la conservació i la millora del territori, hi paren més atenció en aquests indrets, clarament amenaçats, de gran valor ecològic i paisatgístic.

Paratge de la Fenosa (Benaguasil, Camp de Túria), 17/04/2017.

Aquest any, el temps lliure que ens va deixar el deure familiar el vam aprofitar per a visitar de bell nou el paratge de La Fenosa, al parc natural del Túria: un tros del llit d’aquest riu, situat al terme de Benaguasil, que fa un estanyol d’aigua amansida, on a l’Estiu els més joves gaudeixen de banyar-s’hi, per a una mica més endavant esdevenir un petit cabal rabent, sorollós i escumós alhora, que en aquestes dates s’escolta entre cants paradisíacs de rossinyols i caderneres. Amb la nota discordant del mobiliari, pensat per a seure’s a menjar o reposar, abonyegat expressament. Dies abans ens havíem regalat una visita a Les Rodanes, un altre paratge natural, en aquest cas situat al terme municipal de Vilamarxant, inclòs també al parc natural del Túria. Un indret que amaga un tresor litològic a base de pedra sorrenca vermellosa (“rodeno”) i que mostra una flora i fauna típiques d’un bosc mediterrani eixut de sòl silícic, com les cistàcies i el mussol. Vam adelitar-nos amb un recorregut paral·lel a la senda de fusta que recorre totes les rodanes (nom dels turons que componen el lloc), pensada per a persones amb mobilitat reduïda; un bell i harmoniós contrast entre l’obra humana i natural, que aquell dia fou “profanat” per un brètol muntat en bicicleta de muntanya, endiumenjat amb la corresponent disfressa esportiva d’estrena i un adotzenat cabell “hipster”, que l’emprava com a pista de competició. Això i la comprovació dels recents estralls de la plaga de Tomicus sobre les seues abans esponeroses pinades va aigualir-nos una mica aquell feliç dia, dedicat a la nostra mare natura en el seu despertar primaverenc.

Paratge de Les Rodanes (Vilamarxant, Camp de Túria), 13/04/2017.

Ara pararé atenció als episodis meteorològics i a les dades (valors màxims o mínims, mitjans o acumulats, segons s’escaiga) de les variables meteorològiques més comunes del darrer Abril, tal com han quedat registrades al meu diari i al meu observatori d’aficionat, situat a la Conarda de Bétera (Camp de Túria):

1) Una ullada ràpida a les dades:

Temperatura mitjana = 15,0º C, 0,5º C per damunt de la sèrie normal (1971-2000 a l’aeroport de Manises corregida per la diferència d’altura) per a un mes d’Abril.

Pluja = 22,4 mm, un 41 % inferior a la que marca la mitjana de la sèrie normal per a Abril. Malgrat això, i gràcies a les pluges abundants de Gener i generoses de Març, hem mantingut un superàvit pluviomètric anual d’un 88 % i un altre per a l’any hidrològic (en els primers 8 mesos, de Setembre del 2016 a Abril del 2017) d’un 48 %.

Vent: Intensitat mitjana = 5,5 km/ h, 0,8 km/ h més alta que la mitjana de 9 anys de dades recollides al meu observatori en Abril. Direcció dominant de l’Oest (W), una de les dues més habituals al meu observatori en Abril; tot i que la component Est (ESE sobretot) acostuma a ser la dominant amb un 67 %, seguida de l’Oest amb un 33 %.

2) Els apunts del meu diari meteorològic:

Setmana 13 (2 dies): Ens saluda Abril amb bancs de boira a les fondalades i rosada abundosa (0,4 mm al pluviòmetre), núvols i clars, i vent moderat de direcció variable a les hores de més insolació, que feia sensació de més fred que allò que marcava el termòmetre. Diumenge, dia assolellat però fresquet pel vent de Tramuntana que bufava amb força cap a migdia.

Mapa isobàric previst en superfície per al 17/04/2017, a les 12 h, mostrant el vent de Nord que bufava sobre el nostre país (font: MetOffice).

Setmana 14: Continuació del temps anticiclònic, amb vent fluix i més aviat fresquet. Dimarts, 5, es despenjava una petita bombolla freda en altura, que recorria la costa mediterrània de la península de Nord a Sud i ens donava esperances de pluja malgrat bufar vent fluix de Llebeig; però finalment va quedar en núvols i poca cosa més, si més no al meu observatori. Una avorrida estabilitat s’ensenyoria de l’oratge durant bona cosa de dies, amb vent moderat de component Est de dia i calmes de l’Oest de nit. Un règim de marinades ben estiuenc, però sense la seua incòmoda xafogor.

Setmana 15: Continuació del domini anticiclònic, malgrat la gradual baixada de pressió, amb temperatures progressivament més altes, i vent en règim de marinades. Divendres, 14 (86é aniversari de la proclamació de la II República espanyola i la República catalana), un retard en l’arribada del vent de Xaloc (marinada) o, si voleu, el manteniment del vent nocturn de Llebeig o Ponent fins a les 12 hores UTC feia que s’assoliren els 30º C de màxima cap a les 13 hores d’aquell dia, assenyalat per als amants de la llibertat, que va lluir com pertoca, marcant el rècord mensual. La clau de l’oratge també la teníem a les capes altes de la troposfera, que es manteníem en una zona relativament càlida. Amb el domini de la component marítima, de nit pujava la humitat relativa i donava boirines matinals sobretot a prop de la costa.

Setmana 16: Començàvem la setmana amb vent en calma absoluta, força humitat, boirines i núvols baixos que deixaven 0,2 mm de rosada. Aquell segon dia de Pasqua va restar núvol o amb el sol enteranyinat la major part del dia, inestabilitzant-se l’atmosfera en conjuminant-se una baixa tèrmica relativa i el vent de Llevant que bufava amb força a partir de migdia; situació que va afavorir la formació de tempestes vespertines, amb trons, llamps i granís a l’interior del territori valencià, les restes de les quals ja de nit ens visitaren i deixaren 1,2 mm de pluja, que refrescaren l’assedegada vegetació de jardí i de muntanya. Dimarts, 18, repetíem la situació de dilluns: circulació de mar cap a terra i inestabilitat que donaven nuvolositat baixa i mitjana de matí i tempestes de vesprada, més carregades d’aparell elèctric que el dia anterior, però amb menys precipitació: tan sols unes gotes mal comptades. Dimecres, 19, en acostar-se una pertorbació per l’Oest peninsular i mantenir-se la circulació de Llevant, vam tenir un dia ben tapat, amb roines inapreciables sense tempesta i un refrescament notable de les temperatures. Els dies següents dominava l’Anticicló centrat al continent europeu, que seguia forçant l’entrada de vent de la Mediterrània i amb les calmes nocturnes aconseguíem la temperatura mínima del mes: 5,7º C el dia 21 a les 5:30 h UTC, durant una curta entrada de vent fluix de Mestral. Estabilitat i refrescament que va continuar, tot i minvant a poc a poc, tota la resta de la setmana.

Setmana 17: Després de l’impàs de dilluns, vingué el canvi primaveral que esperàvem amb candeleta. Dimarts, 25, un altre dia assenyalat (tot i la derrota com a valencians a la batalla d’Almansa que s’hi commemora), s’ajuntaven dues Baixes, una que venia pel Nord i l’altra per l’Oest, acompanyades d’un cert refrescament en altura; ens creaven un parell de “valls” inestables que en passar a prop nostre feien caure de pressa el baròmetre, alhora que es desenvolupaven sengles arcs de tempestes que venien des d’interior cap a la costa; dues tandes que ens deixaven arreplegar 4 mm tot en gros; poca quantitat però molt ben agraïda per la vegetació, que lluïa ben ufanosa després de la seua remullada crepuscular. La “festa” meteorològica, però, continuava dimecres de matinada i dijous, 27, tot el matí, amb l’arribada d’una vall freda en altura, que es conjuminava amb vent de mar cap a terra i el pas d’un parell de fronts associats a una sèrie de baixes que es bellugaven a prop nostre, donant com a resultat precipitacions moderades i persistents que descarregaven 16 mm en total, registre màxim mensual. Fou notícia també la forta baixada de les màximes, de 20 a 13º C (màxima més baixa del mes), enmig d’un ambient completament hivernal  (que els ho diguen, si no, als que habiten les comarques interiors més al Nord, on la neu els va enfarinar les muntanyes); un breu episodi fred típic d’Abril (“En Abril, no et lleves fil”). El comiat fou ventós, com a començament de mes; així, el dia 30 aconseguíem la ratxa màxima mensual: 45,1 km/ h, de WSW, cap a les 13 h. Fou un vent de Ponent, però amb un origen polar que feia que no s’apujassen els termòmetres més del compte. En tots dos casos es trencava la tònica dominant d’aquest Abril, que ha estat de vent de procedència marítima, fred i humit.

3) Un quadre resum de les dades:

4) Les gràfiques de l’evolució temporal d’algunes de les variables meteorològiques:

I continuant amb les prediccions del nostre refranyer popular, que, avise, no sempre l’encerta, tot i que ho va fer (ho vaig fer) prou bé el mes passat, per al proper Maig he triat un parell que fan “Maig, cada gota un raig” i “Al maig, vaig com vaig”, que ens vénen a dir que no plourà molt però la pluja serà aprofitada i que les temperatures es bellugaran dins de la normalitat, és a dir, sense tornades puntuals a l’hivern, no gaire habituals al Maig, ni onades de calor destacables, més habituals del que ens pensem als darrers temps d’escalfament global antropogènic. A passar-ho bé i fins la propera!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *