“Març, marcer, sol carasser”. Resum meteorològic de Març, 2017.

La variabilitat de l’oratge és el tret més característic dels mesos primaverals, tant d’Hivern com d’Estiu, on les temperatures canvien de calor a fred o a l’inrevés. Març forma part d’aquesta darrera i, llavors, els refranys populars com el que encapçala l’apunt (“Març, marcer, sol carasser”) en fan notícia a bastament. Com aquest altre: “Març, marçó, al matí cara de gos i al vespre galant minyó”.

A l’indret on visc hi ha un meteor que és rar de veure i ho acostuma a fer a les primaveres, quan l’aire en contacte amb el terra comença a escalfar-se de valent durant el dia, mentre que la mar encara resta força freda (cal tenir en compte que la terra s’escalfa i es refreda més ràpidament que l’aigua i que la mínima anual d’aquesta darrera s’assoleix entre Febrer i Març a les nostres latituds). Es tracta de les boires d’advecció costaneres, que poden arribar fins al prelitoral, i es produeixen amb vent feble (requereixen un vent d’una certa velocitat) per la barreja o xoc de dues masses d’aire humides, una de freda i una altra de més càlida, on aquesta darrera, situada en capes mitjanes i baixes de l’atmosfera, en moure’s per damunt de la freda situada ran de mar fregant el litoral i que pot penetrar uns km dins de la costa, es refreda al seu torn i condensa l’excés d’humitat que en resulta (en baixar la temperatura de l’aire, disminueix el vapor d’aigua que aquest pot contenir i es formen gotetes d’aigua líquida, núvols, baixos en aquest cas). Aquestes boires, sobretot en la seua part més allunyada de la costa, poden barrejar el component advectiu amb un altre de radiatiu (més típic de les boires a les valls muntanyenques), és a dir, un refredament de la capa càlida en contacte amb una altra de més freda, on aquesta darrera ha estat refredada per efecte de la pèrdua de calor nocturna de la superfície del sòl, que es produeix per radiació. Aquestes boires es produeixen quan el sol es pon, poden canviar de lloc mogudes per vents febles i duren fins al matí del dia següent, quan el sol les escalfa de bell nou. Doncs, bé, aquest Març se’ns han presentat dos episodis de boira d’aquest tipus, perilloses per l’escassa visibilitat que en resultava, la nit de l’11 a 12 i la del 20 al 21. En tots dos casos, l’inusual meteor precedia a una situació d’inestabilitat, on la primera fou la més reeixida, fent bo el refrany “Boira de Març, aigua segura i la mar moguda”.

La nit del 31 de Març a l’1 d’Abril es formaven bancs de boira a les fondalades, entre la serra Calderona i la Conarda de Bétera. Al fons a mà dreta es pot veure el contorn del poble de Bétera entre la boira, poc després de l’eixida del sol l’01/04/2017.

Ara pararé atenció als episodis meteorològics i a les dades (valors màxims o mínims, mitjans o acumulats, segons s’escaiga) de les variables meteorològiques més comunes del darrer Març, tal com han quedat registrats al meu diari i al meu observatori d’aficionat, situat a la Conarda de Bétera (Camp de Túria):

1) Una ullada ràpida a les dades:

Temperatura mitjana = 13,9º C, 1,3º C per damunt de la sèrie normal (1971-2000 a l’aeroport de Manises corregida per la diferència d’altura) per a un mes de Març.

Pluja = 59,6 mm, un 72 % superior a la que marca la mitjana de la sèrie normal per a Març. La qual cosa ens han permès mantenir un superàvit pluviomètric anual d’un 135 % i un altre per a l’any hidrològic (en els primers 7 mesos, de Setembre del 2016 a Març del 2017) d’un 59 %.

Vent: Intensitat mitjana = 6,2 km/ h, 0,9 km/ h més alta que la mitjana de 9 anys de dades recollides al meu observatori en Març. Direcció dominant del WSW, una de les més habituals al meu observatori en Març, que és un mes de transició cap a la calor més estiuenca (on dominen les marinades) i llavors històricament s’observa una probabilitat repartida entre les components Est i Oest, amb una lleugera predominança d’aquesta darrera (44 i 56 %, respectivament).

2) Els apunts del meu diari meteorològic:

Setmana 9 (5 dies):  Fent honor a la variabilitat típica d’aquest mes climàticament primaveral, de bon començament tinguérem meteors de tota mena: temps estable els 2 primers dies amb vent fluix de mar de dia i calma nocturna, amb humitats altes i boira espessa la nit del dia 2, i amb elevada amplitud tèrmica entre el dia i la nit; el tercer dia pas d’un parell de fronts freds,  que penjaven d’una Baixa profunda centrada a Irlanda, es combinaven amb una Baixa secundària que se situava al Sud-Est de la península Ibèrica i, malgrat que eren empentats amb força d’Oest a Est, el Gregal que aleshores bufava va poder generar una forta tempesta amb trons i llamps, que descarregava un bon ruixat de 9 mm, curt però força intens (de vora 100 mm/ h); inestabilitat que fou allunyada de seguida pel fort vent de Ponent, el qual va bufar de valent tot el cap de setmana, especialment dissabte, 4. Les temperatures se sentien ben fresquetes, tant per les nevades que havien caigut a sobrevent dels massissos muntanyencs i per la sensació que donava la força del vent. Foren unes hores rebolicades ben “marceres” (“Març, marcer, carasser”), que convidaven a restar a casa. Diumenge, les temperatures es recuperaven amb vent de Ponent de fort a moderat.

Setmana 10: Continuació de la situació de Ponent i nova pujada del termòmetre fins als 25º C. L’origen del vent a latituds tropicals ens portava aquesta calidesa primaveral, agradable a recer del vent, especialment a la petita franja costanera mediterrània, com sempre ocorre en situacions semblants. Dimarts, 7, la pressió continuava pujant, afermant el domini anticiclònic, i a les capes altes de l’atmosfera es produïa l’entrada d’una bombolla càlida des del Nord d’Àfrica, que, amb el vents en superfície encara en règim de Ponent, ens donaven la màxima del que portem d’any, 28º C. Dimecres gaudírem d’un breu descans primaveral amb domini de vent fluix del Nord i de l’Est; perquè dijous, 9, amb vent de Ponent i Sud, tornàvem i superàvem la calor de dimecres, amb una màxima de 31º C, de ple Estiu (“En març, qui no té sabates, ja pot anar descalç”), la màxima mensual. A partir de divendres, canvi de règim de vents, amb domini del Llevant a les hores centrals del dia, i baixada progressiva de les temperatures cap a valors normals per a les dates quasi primaverals en què ens trobàvem: 26º C, divendres, 23º C, dissabte, 21º C, diumenge, 22º C. La nit de dissabte, 11, a diumenge, 12, fou destacable per la quasi manca de vent i l’aparició d’una boira ben espessa, que avançava de mar cap a terra i que fins i tot va obligar a tancar el port de València. Es tractava d’una boira d’advecció costanera típica de la Primavera.

Setmana 11: Fou un episodi curt de gota freda que les previsions ja havien anunciat. L’enrenou començà la nit de diumenge i va continuar tot el dia de dilluns. Una llengua del corrent en jet polar de temperatura ben freda es despenjava diumenge i s’escanyava en acostar-se a nosaltres, formant-se una bombolla freda en altura. Alhora el vent bufava fluix de mar carregat d’humitat. A això se li afegia una baixa que es formava a la Mediterrània enfront del Sud-Est de la nostra península, impulsant i reforçant la component marítima. La nostra orografia muntanyenca ben apropada a la costa feia la resta. La nit de diumenge ens descarregava una forta tempesta  amb abundant aparell elèctric; inestabilitat que persistia tot el dia de dilluns, tot i que més moderada. En total, a l’episodi arreplegava 48,4 mm (31,6 mm el dilluns, 13, la màxima mensual); tot i que, com sempre en aquestes situacions, en algunes comarques al sud de València i Nord d’Alacant triplicaven aquesta xifra (La Vall d’Albaida, el Comtat, les dues Marines i fins i tot l’Alacantí; destacant l’Orxa amb 183 mm, estació pertanyent a AVaMet). Notícia fou també la gregalada que va bufar entre migdia de dilluns, 13, i migdia de dimarts, 14, que aconseguia arribar, tot just començar, fins als 54,7 km/ h, la ratxa màxima mensual. Pluja i vent que feien aconsellar a les colles de fallers de retardar la plantada de les falles d’enguany. Sort tingueren que l’oratge s’apanyà de seguida i continuà així, estable i anticiclònic, amb màximes agradables i mínimes en lenta baixada, vents fluixos de component Est durant el dia i calmes de l’Oest per la nit, fins a diumenge, 19, festa grossa per al món faller. La mínima de dissabte, 18, a les 6 h UTC, 4,9º C, fou la més baixa del mes.

Setmana 12: Dilluns, 20, començava la Primavera astronòmica, l’equinocci, a les 10:28 UTC i fou un dia de transició amb alguns núvols alts tipus cirrocúmulus (“cel a borreguets, aigua a canterets”) i vent de Llevant moderat de dia, que, tot i més fluix, continuava per la nit, portant-nos una humitat relativa al límit de saturació i una boira d’advecció costanera, que deixava al pluviòmetre, passada la mitjanit, 0,2 mm. Dimarts, continuació de la mateixa situació fins a darrera hora del dia, quan, en acostar-se una borrasca que entrava per l’Oest  de la península, es produïa un canvi en la direcció i la força del vent, que aleshores bufava de component Oest. Un embossament d’aire fred en les capes altes de la troposfera, que s’havia separat del corrent en jet polar i que romania pegant voltes damunt nostre, feia que les temperatures baixaren fins a valors més propis de l’Hivern, especialment divendres, 24 (“En Març, no et lleves ni un pedaç”). L’oportunitat per obtenir pluges abundoses d’aquesta “gota freda” en altura es va perdre en mancar la circulació d’aire de mar cap a terra. Amb augment de la pressió atmosfèrica i l’embossament afeblint-se a poc a poc, el cap de setmana fou bastant estable, amb pujada de les màximes dins d’un ambient fresquet ben agradable, núvols i clars, i vent de direcció i intensitat variables, dominant la component marítima. 

Setmana 13 (5 dies): La matinada de dilluns, 27, ens passava un front feble associat a una Baixa que viatjava cap a la Mediterrània i, en una curtíssima entrada de Gregal ens deixava tan sols 1 mm de pluja; tan curta que el vent girava ràpidament a Ponent i s’emportava la inestabilitat mar enllà, deixant un dia ventós, però assolellat, que feia pujar els termòmetres fins als 21º C. Els dies següents l’estabilitat i el domini del vent de Xaloc de fluix a moderat acomiadaven el mes amb bonança meteorològica.

3) Un quadre resum de les dades:

4) Les gràfiques de l’evolució temporal d’algunes de les variables meteorològiques:

I continuant amb les previsions del nostre refranyer popular, que, avise, no sempre l’encerta, per al proper abril he triat un que fa “Gener ens portarà neus, Febrer serà variable, pel Març bufaran vents forts, i l’Abril serà agradable”, que ens ve a dir que a l’Abril farà bo, és a dir, temperatures dins de la normalitat (ni calorades ni fredorades extenses) i poca inestabilitat en general (ni vent ni pluges forts).

Salut i fins la propera!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.