“Hivern plujós, Estiu abundós”. Resum meteorològic de l’Hivern climàtic, 2016-2017.

Al darrer Hivern climàtic, després de 6 anys seguits amb sequera estricta, la pluviometria, al meu observatori d’aficionat, situat al terme de Bétera (Camp de Túria), s’ha girat com un calcetí i ha assolit el valor màxim obtingut en els darrers 20 anys, és a dir, des que vinc recollint dades.

Aquesta aigua que ha amerat la terra de bon començament d’any és una garantia de collites abundoses més endavant, quan vinga el temps calorós; d’ací el refrany que he triat per encapçalar aquest resum: “Hivern plujós, Estiu abundós”; tanmateix, la dada té un altre vessant, diguem-ne negatiu, que prediu un Estiu més eixut del normal, en suposar que la pluviometria mantindrà la mitjana anual , és a dir, que ja ha descarregat quasi tota l’aigua que havia de caure al llarg de l’any. Això és el que ens diu aquest altre refrany: “Hivern plujós, estiu perillós”. Però, com deia al Gener, més val ser positius; no és gaire assenyat cridar la negativitat abans d’hora.

Posta de sol a la Conarda de Bétera (Camp de Túria) el 06/12/2016, 18:28 h.

Començant per les singularitats, les més destacables, com he apuntat abans, són els 2 episodis de pluja esdevinguts a Desembre i a Gener, generats per una situació de “gota freda” en altura, vella coneguda nostra i gairebé sempre responsable d’excepcionalitats com aquestes. Heus ací el que aleshores apuntava al meu diari meteorològic:

1) La “gota freda” de Desembre:

Començàvem setmana amb la mateixa calma anticiclònica, dies càlids assolellats i nits fredes i humides amb rosades significatives. Situació que es va allargar ben bé fins dijous, quan a les capes altes de l’atmosfera un dels meandres del corrent en jet polar, que a la Tardor viatja a latituds més baixes, es va acostar fins al Sud-oest de la nostra península, amb una Baixa associada en superfície, bellugant-se després d’Oest a Est, com és normal a l’hemisferi Nord, resseguint la costa mediterrània europea i africana. La llengua o meandre es va trencar i va deixar un embossament d’aire fred en altura cap al golf de Cadis, element clau en el desenvolupament de la inestabilitat típica portadora de pluges abundants a les nostres comarques (la coneguda com a ‘gota freda’ en altura). L’altre és el vent humit i càlid de mar cap a terra, que, com va passar a finals de Novembre passat, es reforçava per efecte del potent Anticicló situat al centre d’Europa, que impulsava vents de Gregal de gran recorregut marítim. La gregalada començava la matinada de dissabte, 17, amb registres superiors als 50 km/ h i la pluja queia de forma persistent des de la vesprada de divendres, 16; amb tempestes, aparell elèctric i ruixats més intensos de forma intermitent, amb un registre màxim de 137 mm/ h al voltant de les 21:30 h UTC d’aquell divendres. La màxima pluja replegada fou al del dissabte, 17, amb vora 40 mm, repartits durant tot el dia. L’episodi d’inestabilitat va restar aturat damunt nostre fins dilluns i, malgrat la minva d’intensitat, em va permetre recollir una mica més de 100 mm, registre que va ser fins i tot quadruplicat a les comarques habitualment més plovedores, com les situades entre València i Alacant. Un company d’AVaMet el va qualificar de “gloriós” i potser tenia raó; tot i que “sempre plou sobre mullat” (ja havia descarregat de valent a finals de Novembre) i “mai no plou a gust de tothom”.

El 17/12/2016 molts barrancs anaven plens a vessar (font: xat d’AVaMet).

2) La “gota freda” de Gener:

El 20/01/2017, a l’interior del País Valencià, es podien veure imatges com aquesta (font: xat d’AVaMet).

Es confirmava l’onada de fred, en aquest cas d’origen siberià, que és el tipus més temible per a nosaltres, per la intensitat i la durada que porta associades. I gràcies que la península Ibèrica es troba al final del camí de la llengua de fred i no és, doncs, la més perjudicada. Tot i que es va endarrerir respecte de la predicció d’AEMet (perquè dimarts, 17, ens despertàvem amb 13º C per damunt dels 0º C anunciats, amb una nit de vent fort i sostingut de Mestral), pel matí de dimarts, nuvolós pel pas d’un front fred, arribava la llengua d’aire siberià , empentada pel fort anticicló centrat a l’interior d’Europa i acompanyada de vent fluix de l’Est. La nit de dimarts a dimecres encalmava el vent i fou la més freda del mes i de feia anys, amb una mínima de -0,5º C a 7 m d’altura, -1,5º C a 5 m i -3º C a 0,5 m (aquella nit portàvem quasi 12 hores de pressió estable a uns 1020 hPa i la humitat relativa que voltava el 50 %; açò darrer confirmava que es tractava d’una “gelada negra”, la que més mal fa al camp). A les comarques de més al Sud el fred arribava acompanyat de precipitacions, que queien en forma de neu a les cotes més altes; una enfarinada que feia anys no veien. La nit següent prometia repetir la marca del dia anterior, però ja de matinada començava a bufar Gregal, que feia pujar la temperatura, en barrejar la de la mar amb la de l’aire siberià. Efectivament, dijous, 19, es reforçava una depressió que se situava al Sud-Est de la península, impulsant vents forts de component Est, que donaven la bufarada màxima del mes: 66 km/ h, a les 13 h, de Llevant. Els fronts associats, el vent de Gregal, la forta humitat de la Mediterrània, l’orografia i el fred intens de les capes altes feien un “cocktail” que, per tercer mes consecutiu, ens donava precipitacions abundants, de 91 mm al meu observatori, marca mensual, però que van arribar a fregar o superar els 200 mm als llocs més plovedors del nostre País Valencià. Una tempesta cap a les 21:30 h UTC, amb fort aparell elèctric, feia augmentar la intensitat de la pluja (més enllà dels 100 mm/h) i queia barrejada amb pedra. El dies següents la situació es va estancar, amb l’anticicló fix a l’Europa central, una baixa aprofundint-se  al Sud de les Balears i el fred de les capes altes realimentant-se; la qual cosa va donar una acumulació de pluja fora mida, la major de Gener en 20 anys de dades al meu observatori: vora 160 mm; però que va ser minsa comparada amb el que van recollir a altres punts de la geografia valenciana, com a les dues Marines: 692 mm a Tàrbena o 552 a Castell de Castells (font: AVaMet), a més de bona cosa de granís a la mateixa ciutat de València i força neu a muntanya. Fou una autèntica “gota freda” fora de temps. “Aigua de Gener, tot l’any va bé”.

Passe a comentar les dades mitjanes de temperatura i vent o acumulades de pluja del trimestre Desembre-Gener-Febrer, obtingudes per càlcul a partir de les recollides en tots tres mesos. Comence amb l’habitual quadre-resum de dades meteorològiques més significatives de l’Hivern climàtic, que tot seguit us mostre i que inclou comentaris explicatius.

En acabat, he graficat les dades anuals de l’Hivern climàtic en base a l’històric de què dispose i que podeu veure a la imatge adjunta. Si ens hi fixem, veurem que, amb petites oscil·lacions, la temperatura segueix una línia lleugerament ascendent (la línia verda mostra la tendència, que en 2017 es troba situada 1,3º C per damunt del patró); mentre que la pluja manté una evolució contrària, tot i la major irregularitat de els oscil·lacions que no ho fa evident a primer colp d’ull (la línia fúcsia mostra la tendència, on aquest any se situa uns 30 mm per davall del patró). He de fer de bell nou afermament que són uns resultats esperats dins del fenomen anomenat escalfament global, generat per la crema de combustibles fòssils i que ara pràcticament cap científic no el posa en dubte.

Tampoc aquesta vegada no me n’he pogut estar de fer una ullada a la mitjana de les dades estacionals reals que vaig obtenint en comparança amb les del patró. Començant per la pluja, en comparar el patró (dades del 1971 al 2000) amb el meu històric (dades del 1998 al 2016/2017, 19 anys), tenim que, malgrat el cas excepcional d’aquest Hivern, a l’indret on visc les pluges de l’Estiu i la Tardor s’estan ajustant, de mitjana, bastant a allò esperat, mentre que la precipitació acumulada de l’Hivern queda, de mitjana, més curta i la de la Primavera més llarga que la que marca el patró:

ESTIU CLIMÀTIC (19 anys) = 54,5 mm (+ 3 % del patró = 53 mm).

TARDOR CLIMÀTICA (19 anys) = 168,4 mm (- 5 % del patró = 177 mm).

> HIVERN CLIMÀTIC (19 anys) = 98,7 mm (- 21 % del patró = 120 mm).

PRIMAVERA CLIMÀTICA (19 anys) = 143,1 mm (+ 32 % del patró = 108 mm).

Pel que fa a la temperatura i tot i la poca perspectiva que ens dóna un històric més curt (8/ 9 anys), no hi trobem massa diferències entre estacions, on la pujada generalitzada, que tot sovint constate ací, es produeix de forma més regularment repartida:

ESTIU CLIMÀTIC (8 anys) = 24,5⁰ C (+ 4 % del patró = 23,6⁰ C).

TARDOR CLIMÀTICA (8 anys) = 18,7⁰ C (+ 4 % del patró = 17,9⁰ C).

> HIVERN CLIMÀTIC (9 anys) = 11,0⁰ C (+ 5 % del patró = 10,5⁰ C).

PRIMAVERA CLIMÀTICA (8 anys) = 15,7⁰ C (+ 5 % del patró = 14,9⁰ C).

Per altra banda, si voleu conèixer les dades més significatives de cada mes, us convide a llegir els apunts corresponents que he publicat en aquest mateix blog.

I m’acomiade, com sempre, amb les previsions meteorològiques per aquesta propera Primavera climàtica que ara comença. Segons AEMet, a la banda Est de la península Ibèrica continuarem amb temperatures superiors a les normals, però precipitacions dins de la normalitat. Una de calç i una altra de sorra. En qualsevol cas, “St Joan arribat, la primavera haurà passat”.

Fins a la propera i a seguir bé!

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *