Antoni Soy

Eunomia

16 de juny de 2008
0 comentaris

Arriba de nou l’estagflació?

Aquest és l’article que em va publicar el passat dissabte el Dossier Econòmic.

 

Hem viscut uns anys amb una expansió econòmica internacional extraordinària. Ara sembla que la majoria d’analistes comencen a coincidir en que ens ha arribat el moment de la desacceleració, amb intensitats diferents, almenys en els països desenvolupats. D’altra banda, comencen a aparèixer signes de caràcter inflacionista. El barril de petroli ha arribat a un màxim històric i els preus dels aliments bàsics s’han disparat. A la zona euro la inflació està al seu nivell màxim des de la seva creació el 1999. A l’estat espanyol el IPC és el més elevat dels darrers tretze anys. I aquesta puja dels preus afecta també als països emergents.

 

Això fa que alguns es preguntin si torna l’estagflació –estancament econòmic i inflació elevada al mateix temps- què es va viure en els anys setanta del segle passat. En aquell moment va entrar en crisi l’anomenada “corba de Philips” segons la que no era possible que hi hagués estancament i inflació de forma simultània. Però de cop, a partir de la primera crisi del petroli de 1973, això es va començar a produir. L’alça del preu de les matèries primes, fonamentalment el petroli, en va ser la causa inicial. Les politiques expansives per crear ocupació no varen funcionar i, en canvi, crearen grans tensions inflacionistes. El creixement del diner en circulació, en un entorn més regulat i menys competitiu que a l’actualitat, va generar una espiral inflacionista. En resum, va arribar l’estagflació.

 

Estem de nou, doncs, ara en un període d’estagflació?. La majoria dels símptomes ens diuen que hi ha possibilitats d’entrar-hi tot i que, de moment, tant els nivells d’inflació com les taxes d’atur són molt inferiors que les dels anys setanta del segle passat. Per tant, cal dir d’entrada que la majoria dels analistes consideren bastant improbable que la possible estagflació actual sigui ni tant important, ni tant generalitzada, ni tampoc tant duradora com la dels anys esmentats del segle passat. De fet, avui les economies són molt més flexibles i competitives que durant l’estagflació anterior. D’altra banda, tant els bancs centrals com les autoritats responsables de la política econòmica tenen molta més experiència per actuar davant d’aquesta situació.

 

Tanmateix, la possibilitat de l’estagflació continua plantejant dilemes a la política monetària dels bancs centrals i a la resta de les polítiques econòmiques, per tal d’aconseguir que l’economia creixi tot mantenint el nivell d’inflació controlat. La pregunta clau a contestar continua essent però la mateixa: quin nivell d’inflació es possible assumir per a assegurar la continuïtat del creixement de l’economia?.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!